Inferno

Gairebé una dècada després d'El codi da Vinci (The Da Vinci Code, 2003) em retrobo amb Robert Langdon, el popular personatge de ficció creat per l'escriptor nord-americà Dan Brown (1964, Exeter, EUA) que, recentment, acaba de publicar Inferno, la seva sisena novel·la.

El doctor suís Bertrand Zobrist, gurú del transhumanisme i de la manipulació genètica, està obsessionat amb el vertiginós i imparable creixement de la població mundial que, en poc menys d'un segle, pot arribar a causar l'extinció de la raça humana. Al comprovar com ningú li fa cas, idea una hipotètica solució d'emergència i la publicita inspirant-se en la famosa obra de Dante Alighieri (1265-1321), l'Infern, primer càntic de la Divina Comèdia (Comedìa, 1304-1321). Mentrestant, Robert Langdon, el popular catedràtic de simbologia de Harvard, es desperta en un llit d'un hospìtal de Florència després d'haver estat víctima d'un intent d'homicidi. La doctora Sienna Brooks l'ajudarà a escapolir-se dels perseguidors iniciant un frenètic itinerari que comprendrà les ciutats de Florència, Venècia i Istanbul.

L'èxit fulminant obtingut amb El codi da Vinci va fer possible la publicació d'antics treballs que no havien estat traduïts a la nostra llengua, recordo especialment Àngels i dimonis (Angels & Demons, 2000) que vaig llegir amb gran deler. Després els van adaptar al cinema obtenint un notori èxit comercial que va permetre poder arribar fins a d'altres sectors que encara no coneixien l'obra. Sis anys després, va publicar-se El símbol perdut (The Lost Symbol, 2009), que va passar sense pena ni glòria.

Quan triem una obra de Brown no busquem literatura en majúscules sinó una estona de vibrant distracció seguint les desventures d'aquest desxifrador d'endevinalles que es diu Robert Langdon. I és en aquest punt quan hem de reconèixer que l'autor se'n surt amb nota, tal com va reconèixer dies enrere a Madrid: La meva feina és escriure llibres entretinguts. Sense cap més pretensió, igual que el lector quan tria una obra seva.