Les correccions

Fa poc més de tres mesos vaig llegir una de les millors novel·les contemporànies, Llibertat de Jonathan Franzen. Una obra que deixa pòsit, que com més temps fa que l'has llegida, més la recordes amb delectança. Un fenòmen que només sol repetir-se de tant en tant. Era obvi, doncs, seguir la pista d'aquest autor de Chicago i aconseguir la novel·la que el va donar a conèixer, Les correccions (The Corrections, 2001).

D'entrada sorprèn que la temàtica central és molt semblant a l'anterior, torna a diseccionar una família nord-americana de classe mitjana, formada per un matrimoni i tres fills. Els pares, ja d'avançada edat, comencen a tenir seriosos problemes de salut –especialment el marit– i mostren moltes reticències a l'hora de replantejar-se un futur que els ha de fer canviar de vida dràsticament. Veient el que els hi cau a sobre, la mare només té una obsessió, poder passar tots junts el darrer Nadal a la seva casa de St. Jude.

Amb aquest senzill plantejament, Jonathan Franzen s'endinsa en una narració exhaustiva de la vida d'aquests cinc personatges. Des de la infantesa fins l'actualitat són esgrunats cadascun dels episodis més significatius dels membres d'aquesta arquetípica família, plagada –com totes– de virtuts i misèries. El títol, de segur, es refereix a les correccions que es fan de pares a fills, de fills a pares, de marit a muller i de muller a marit per tal de subsanar totes aquelles errades que s'han comès durant el recorregut vital de cada personatge. Una estèril empresa ja que la vida no admet reescriptures, ni retrocesos, ni modificacions del passat. La descripció dels complexos personatges que conformen el paisatge narratiu està perfectament calibrada per permetre'n l'accesibilitat del lector menys avesat, però en molts paràgrafs la proposta no reïx i s'enfanga en una perillosa monotonia que posa en perill el delectós seguiment de la novel·la.

—Són tres quarts d'onze —va dir Gary, com si no hagués passat res—. Abans d'anar-me'n, ho resumiré. El pare pateix demència senil i incontinència. La mare no el pot tenir a casa sense disposar de molta ajuda, que no admetrà encara que la pugui pagar. 'Corecktall', evidentment, queda exclòs. De manera que m'agradaria que m'expliquessis el què vols fer. Ara, mare. Vull saber-ho ara.

L'autor, amb una poderosa exhibició de recursos literaris, aprofita el relat familiar per construir una crítica corrosiva de la societat i del sistema econòmic vigent, caracteritzat per un consumisme compulsiu. Una obra que té molts elements comuns amb Llibertat però que no acaba d'assolir la magnificència d'aquesta. Per dir-ho d'una altra manera, un llibre que fa intuir el que vindrà deu anys més tard en una nova versió corregida i augmentada. Imprescindible llegir-les en ordre cronològic.