Vam començar la visita desplaçant-nos al barri de Belém. Com que el metro no hi arriba vam haver de pujar al tramvia després d’una llarga espera. Allà, ben bé al marge dret del riu Tajo, s’hi concentren tres dels punts d’interès més coneguts: el Padrão dos Descobrimentos, la Torre de Belém i el Mosteiro dos Jerónimos. El primer es tracta d’un monument que serveix per retre homenatge als descobridors portuguesos dels segles XV i XVI. Inaugurat el 1960, té la forma d'una caravel·la estilitzada amb les estàtues de 33 herois portuguesos i presidida per l’Infant Dom Henrique. A l'interior del monument vam pujar amb ascensor els 52 metres d’altura per descobrir una bonica panoràmica de Belém, del riu Tajo i del mosaic amb la rosa dels vents que hi ha a la pròpia base. Poc metres després vam topar-nos amb la coneguda Torre de Belém, una de les set meravelles de Portugal, que constitueix un dels exemples més representatius de l'arquitectura manuelina. Des de dalt de la torre vam poder gaudir d’una vista francament espectacular. Finalment, i per acabar el recorregut per Belém, vam visitar el Mosteiro dos Jerónimos amb el seu impressionant claustre que, recentment, va acollir els actes commemoratius del 25è aniversari de l’entrada de Portugal a la Unió Europea.
Per obtenir les millors panoràmiques de Lisboa vam agafar el tramvia elèctric de la línia 28 i vam pujar al Castelo de São Jorge. Mentre baixàvem vam endinsar en els estrets i laberíntics carrers del barri d’Alfama, un dels més típics de la ciutat, plens de reminiscències romanes i àrabs i amb miradors magnífics sobre el riu Tajo. Al capdavall s’hi troba la Sé de Lisboa, la catedral i església més antiga de la ciutat on hi conflueixen els estils romànic i gòtic.Apartat del centre, i després d’un llarg recorregut amb tramvia, es troba la zona on s’hi va celebrar l’Expo 98 i que es coneguda com el Parque das Nações. Vam poder constatar com, dotze anys després, l’indret es troba molt ben conservat i ple de vida. L’arquitectura de Santiago Calatrava destaca sobre el conjunt d’un entorn modern, acollidor i agradable. Allà hi vam trobar l’Oceanário de Lisboa, el segon més important d’Europa.
Vam aprofitar una tarda per sortir de Lisboa i visitar els entorns. A Sintra vam visitar el Palacio Nacional da Pena, una de les màximes expressions del romanticisme a Portugal. El palau es troba al cim d’un turó escarpat i també està considerat com una de les set meravelles portugueses. Més tard vam arribar al Cabo da Roca, la punta més occidental del continent europeu, acompanyats d’una forta ventada. Finalment ens vam aturar a Cascais, una de les ciutats més turístiques del país i refugi de l’aristocràcia europea durant la II Guerra Mundial. Ben bé al costat s’hi troba Estoril i el seu famós Casino, el més gran d’Europa.
Les darreres hores a Lisboa les vam aprofitar per pujar a l’Ascensor da Bica, un tramvia que circula per carrers amb molta pendent i que s’ha convertit en una de les imatges mes reproduïdes de Lisboa. La postal és idíl·lica: carrers molt estrets amb dues vies de tramvia i un petit pas pels peatons, això sí, tot ben farcit de cables que embruten una mica el panorama. Al fons el riu Tajo li dóna el color apropiat. Al Convento da Madre de Deus vam visitar el Museu Nacional do Azulejo, l’únic del món en el seu gènere i que mostra l’evolució de la ceràmica, especialmente arraigada a Portugal. També vam enlairar-nos amb l’Elevador de Santa Justa, un ascensor vertical que recorda els treballs de Gustave Eiffel i que està ricament adornat amb motius neogòtics. Des de dalt també vam poder obtenir unes impressionants vistes de la ciutat, aquest cop presidides per les dues torres de la catedral.A l’eix central de la ciutat hi destaquen places immenses (Praça do Comércio, Praça Dom Pedro IV, Praça da Figueira, Praça dos Restauradores i Praça Marques de Pombal) que es contraposen a l’estretor dels carrers més antics. Allí hi vam poder degustar una de les seves especialitats gastronòmiques: el bacallà que, per cert, el vam trobar sensacional i a un preu realment raonable. Però el que ens va agradar més va ser la gent, els portuguesos són veritablement acollidors, sempre estan disposats a ajudar-te i com que parlem idiomes germans resulta molt fàcil la comunicació. Mai havia trobat per Europa una gent tan agradable. Obrigado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada