«Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó,
dotat jove escriptor català… Monzó ha llegit Kafka… i beu també de la
rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit
deliberadament paranoic de l’amenaça en coses aparentment habituals… com
per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment
lírica i visionària». The New York Times, Nova York.
«Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de
l’actual literatura europea… Els contes de Monzó són els millors que
s’han produït a Europa en l’última dècada, un sentiment amb el qual els
americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte,
d’acord». World Literature Today, Oklahoma.
Uf, va dir ell és una obra que reuneix tretze contes de Quim Monzó: Història d'un amor, En un temps llunyà, Sobre la no compareixença a les cites, Uf, va dir ell, Sobre la volubilitat de l'esperit humà, Splassshf, Fum, Tot de prats als ulls, Underworld, La creació, Sobre la futilitat dels desitjos humans, Noia del mehari i Confidència. Va ser publicada l'any 1978.
Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable
devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar;
un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu
creant–força matusserament–l’univers; un nàufrag frustrat; una noia amb
sines farcides d’ocells i de vegetació; un tastaolletes que viu després
de mort… Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins
a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.
En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià
Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona
moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l’articulisme,
de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
Sergi Pàmies: «Jo tinc la sensació que una de les característiques
d’ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a
rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades».
Quim Monzó: «Com deia Groucho Marx ¿per què m’hauria de preocupar jo per la
posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?».
Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el
món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s’obre
com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de
Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el
1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders...
Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més
polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.
Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en
la Mercè i en Joan —així és com es deien l’un a l’altre—. La seva
relació, profunda i empeltada d’amor a la literatura, va ser tan forta
que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus
amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van
viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea
del segle XX. Eva Comas-Arnal ha fet d’aquesta història d’amor una
novel·la plena de vida.
En
Peter i l’Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El
primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta
tenir-ho tot sota control però que depèn de la medicació per superar la
mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un
jugador d’escacs professional que sempre s’ha considerat un inadaptat
social, l’antítesi del seu frívol germà i que, poc després de
l’enterrament del pare, s’embarca en una relació apassionada amb una
dona més gran, la Margaret.
Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi:
un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per
descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar.
Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va
revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n'és el campió del
món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un
contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels
nazis. Un dels passatgers del vapor prova d'acostar-se a tots dos
personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries
i assisteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d'escacs, doncs,
se'ns presenta, d'una banda, l'enfrontament de dues naturaleses
antagòniques i, de l'altra, la fragilitat i la força de la persona
sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història
construïda amb art de mestre i amb bones dosis d'intriga.
Shane MacGowan va escriure alguns dels temes més bells i suggerents de la música de les darreres dècades, però la seva vida va estar lluny de ser un conte de fades. Furgant sota la seva imatge salvatge, aquesta reveladora biografia ens parla d'un home tímid i acomplexat, un poeta de fuet ràpid, intel·ligència i intensa espiritualitat. A través de converses amb el mateix Shane a casa seva a Dublín i amb la participació de la seva dona Victoria Clarke, el seu pare Maurice i la seva germana Siobhan, descobrim el que suposa créixer als suburbis d'Anglaterra, ser expulsat de l'escola Westminster, o els seus iniciàtics viatges a la casa de camp familiar a Tipperary, origen de la música i les històries que el van portar a fundar The Pogues. Una vida trepidant i agitada, des dels seus començaments amb The Nips fins a les triomfals gires per Amèrica, el seu tràgic acomiadament al Japó o l'abús indestructible amb les drogues. A Una furiosa devoció, Shane se'ns obre de bat a bat i ens mira als ulls.
En Roc viu a un poble de la Catalunya interior. Porta una cama
ortopèdica com a conseqüència d'un accident terrible i absurd, i viu
turmentat i obsessionat per deixar enrere un passat miserable i començar
una nova vida amb la Laia. Vol tirar endavant i ha de lluitar contra
les seves pors, angoixes i traumes, i no li serà gens fàcil sortir-se'n.
L'Escorxador, novel·la guanyadora de l'XI Premi Memorial Agustí
Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural amb boscos
infinits, personatges maltractats per la vida, drogues i escenaris
sòrdids. Amb moltes referències musicals que puntegen la trama, la prosa
de Lluís Riera Porta és precisa i directa com un cop de puny, i ens
transporta als racons més foscos que tots amaguem a dins nostre.
La Rachel és una estudiant que treballa en una llibreria quan coneix en
James. Esbojarrat i remarcant en excés la seva heterosexualitat, en
James convida a la Rachel a ser la seva companya de pis. Junts es
llancen a l'aventura pels carrers de la ciutat de Cork, intentant
mantenir una existència bohèmia mentre s'acosta l’amenaça de la crisi
financera. Quan la Rachel s'enamora del seu professor casat, el Dr. Fred
Byrne, en James l'ajuda a organitzar un club de lectura a la llibreria
local amb l'objectiu que el pugui seduir, però en Fred té altres
desitjos. Així comença una sèrie de secrets i embolics que entrellacen
els destins d'en James, la Rachel, en Fred i la seva glamurosa, ben
connectada i burgesa esposa.
La genialitat d'un artista, la transcendència de la seva musa, un amor
impossible. El retrat d'una època, una ciutat i una de les famílies més
poderoses de tots els temps, els Mèdici.
Florència, 1510. El gran mestre Sandro Botticelli, en el llit de mort,
demana al seu confessor que lliuri una carta i un quadre secrets al fill
de la seva musa, la bella Simonetta Vespucci.
Aquest quadre mai arribarà a veure la llum pública, i més de mig segle
després, la Carla, una jove restauradora catalana, emprendrà la cerca
d'aquesta obra perduda, la qual la portarà a descobrir la seva veritable
essència i un secret amagat durant més de cinc-cents anys que li
canviarà la vida per sempre.
Nascuda de Venus narra tres històries d'amor lligades cronològicament
darrere l'obra de Sandro Botticelli, en un relat fascinant que et
transportarà a través del temps i l'art i en el qual el passat i el
present es fusionen en una narrativa emocionant.
.jpg)
