En un nou exercici de narrativa magistral de Colm Tóibín, ens reunim amb Eilis Lacey, l’heroïna dels seu gran èxit de vendes Brooklyn.
Vint
anys després dels fets, als anys setanta, Eilis està vivint amb el seu
marit, Tony Fiorello, i els seus fills en una casa a Long Island, massa a
prop dels seus sogres. Una notícia impactant impulsa Eilis de tornada a
Irlanda, a un món que ella creia que feia molt de temps que havia
deixat enrere i a maneres de viure, i estimar, que creia haver perdut
per sempre.
La protagonista es troba de sobte desenterrant antics
sentiments i qüestionant-se si pot seguir vivint la vida plàcida que
ella mateixa ha construït.
Mentre Perdido es recupera de la inundació, s’inicia la construcció d’un
dic que impedeixi una nova catàstrofe. Però amb les obres començaran les
correntades sobtades i les desaparicions. Mentrestant, al clan Caskey, la
matriarca Mary-Love veu com els seus interessos xoquen amb els de l’Elinor, la
seva misteriosa nora. Les tensions entre totes dues amenaces de destruir el
poble sencer. Es preparen grans canvis a
Perdido, i les conseqüències seran devastadores.
Per The New York Times es tracta d'Una sabia combinació entre Dumas i Lovecraft. Un creuament entre
Stephen King i Gabriel García Márquez. Despiadadament addictiu.
Una
saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant
generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat
realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un
ambiciós projecte entre el pulp i l'HBO.
Les aigües fosques i glaçades del riu
Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d'Alabama. Allà, els
Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys
causats per la riuada. Liderats per la Mary-Love, l'omnipotent
matriarca, i l'Òscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per
refer-se i protegir la seva fortuna. Però no compten amb l'aparició de
la misteriosa Elinor Dammert. Una jove bonica però molt parca en
paraules que només sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi
el que costi!
Als 22 anys, Marianne Ihlen va viatjar a l'illa grega d'Hidra amb l'escriptor Axel Jensen. Mentre Axel escrivia, Marianne s'ocupava de la casa, fins que aquest la va abandonar amb el nadó per una altra dona. Un dia, mentre Marianne comprava en una petita botiga, va entrar un home que li va demanar que s'unís a ell i a uns amics a taula. Es va presentar com Leonard Cohen, aleshores un poeta canadenc poc conegut.
So Long, Marianne és un relat íntim i honest de la història de la vida de Marianne: des de la seva joventut a Oslo, el seu festeig amb Axel, fins a la seva vida en una colònia d'artistes a Hidra als anys 60.
Marianne Ihlen, protagonista d'una de les cançons d'amor més belles de tots els temps, ens explica la seva vida com un viatge d'autodescobriment, amor i dolor.
Una invitació a descobrir la Riviera amb una mirada evocadora d'un present i un passat artísticament mitificat.
Durant set dies de l'estiu del 2021, Miquel Molina recorre la Riviera italiana i francesa, endinsant-se en un viatge sentimental i cultural que recupera l'essència d'aquells paisatges que van inspirar i seduir els romàntics anglesos, així com els Rolling Stones, durant els anys setanta, i a Patti Smith.
De la mà de l'autor, el lector assistirà al naufragi de Percy Shelley, també al naufragi parcial de Keith Richards i el seu fill en una zona similar, al malenconiós retir a Villa Magni de Mary Shelley, els passatges escrits per Eugenio Montale i Italo Calvino i , entre molts altres moments memorables d'aquest llibre, al trasllat dels Rolling Stones i els seus familiars a Villefranche-sur-Mer per «buscar un entorn fiscal més benigne que el del seu país».

«Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen
tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d'il·lusions, somnis,
esperances, malentesos, enveges, trampes.» Amb aquestes paraules el
narrador de Confeti ens avança la seva motivació per escriure:
demostrar que gran part de l'existència humana és una ficció feta a
mida. I com a periodista d'espectacles, troba en la figura de Xavier
Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser
feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que
l'apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els
matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues...
Amb una prosa elegant i enèrgica com el ball de Fred Astaire, tocada
d'un humor fi, Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de
l'Havana a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle
turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser
amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació
conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.

Carlos Boyero es una de las figuras más seguidas y temidas del cine español.
La polémica le persigue desde que hace más de cincuenta años publicara
su primer artículo y, desde entonces, nunca ha dejado de estar en el ojo del huracán. Boyero ha sido siempre ácido en sus críticas, irreverente e inconformista en todos los aspectos de su vida. Ahora nos cuenta su vida sin tapujos
y con el tono provocador que le caracteriza: la inclasificable
existencia de un tipo inclasificable, con sus neuras, sus ternuras, sus
conocimientos, sus desmedidas aficiones hedonistas, sus amores, sus
amistades, sus soledades, los paraísos artificiales, la imposible
relación con la tecnología, la depresión, la euforia… todo eso es Carlos
Boyero, ese fenómeno sociológico que rompió y rompe los moldes de la
corrección política, una leyenda que no sabe encender un ordenador ni
enviar un Whatsapp y cree que las redes sociales son bolsas de
supermercado para llevar comida a los pobres, pero ha sido uno de los
personajes más multimedia del periodismo español. Una vida y una voz contra la corrección política, los intereses creados y la mentira disfrazada de prestigio.
Des de petit, una pregunta ha torturat el narrador: ¿Què vas fer durant
l’ocupació? Però mai s’ha atrevit a demanar-ho al pare. Perquè és
imprevisible, aquest pare. Violent, capriciós. Alguns fins i tot diuen
que és boig. El maig del 1987, quan s’obre a Lió el judici contra el
criminal nazi Klaus Barbie, el fill treballa com a periodista per a un
important diari francès. I aquest mateix dia s’assabenta que l’expedient
judicial del seu pare es troba oblidat en els arxius departamentals del
Nord. Així doncs, no és un judici, el que acaba de començar, sinó dos.
La poderosa i dolorosa confrontació de Chalandon amb la ferida de la seva vida, el descobriment del seu pare com a traïdor.
La mare morta fa anys, però la presència de la
qual es continua sentint; l’estima indestructible pels fills que
creixen; els bons i els mals amants; els editors, les lectures,
l’escriptura; els banys matutins solitaris a l’estiu; les petites coses
que fan que la vida valgui la pena; la trobada fortuïta amb un amic de
la infància que ja havia oblidat… Una suma d’elegants peces breus que
formen un llenç impressionista de moments vitals: el que hem deixat
enrere, el que guardem a la memòria i el que ha de venir; la persona que
vam ser, la que som i la que potser serem en el futur. I un regal
inesperat: la continuació de l’èxit internacional També això passarà.
A
Assaig general trobem Milena Busquets en la millor forma: frívola i
profunda, divertida i alhora dolorosament trista, més valenta que mai i
meticulosa a l’hora d’observar els detalls que ens fan qui som. Un
llibre d’aparença lleugera que amaga molt més del que revela a primera
vista.

«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc
n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos
els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix
la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi
dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent
la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del
Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien
les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les
temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes,
preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la
interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per
l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un
microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de
violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. Nostra Senyora
del Nil, premi Renaudot 2012, és una novel·la magnífica i devastadora
sobre un país dividit i una societat que es precipita cap a l’horror.