Próxima estación, Atenas

En la seva sèrie de novel·les policíaques, Petros Màrkaris envia sempre al comissari Kostas Kharitos a investigar pel laberint d'Atenes, al principi en el seu Mirafiori, després en el seu Seat i últimament, a causa de la crisi, amb autobús. Ara, l'autor s'emporta el lector i l'acompanya per la ciutat, seguint la línia més antiga de metro de la capital grega. És un viatge per tots els estrats socials: des de la ciutat portuària del Pireu fins al centre, i d'allà, a través dels barris més pobres, a la noble Kifisiá. Com en una màquina del temps, el passatger viatja a l'Antiguitat, a ple segle XIX i al present; i si vol fugir de l'enrenou, troba, sota la guia experta de Màrkaris, racons amagats on el temps sembla suspès.

A FAVOR: Reeixida aproximació als carrers de la ciutat d'Atenes des d'algunes de les parades de metro més significatives.

EN CONTRA: S'haurien de seguir les rutes que proposa sobre el terreny o amb el Google Earth; però la nomenclatura grega no hi ajuda gens. 
 

El collar y el Petrus del 81

Després de resultar ferit de gravetat en un aparatós accident en un dels edificis més importants de Califòrnia, el prestigiós Declan Smith, un dels millors enòlegs del país, es veu embolicat en una sèrie de successos que el conduiran fins al límit de la seva supervivència. Escriure la millor història de la seva vida l'obligarà a destapar un món ple de secrets, escàndols com la conspiració per desfer-se un important xeic de Qatar i el segrest d'una de les joies més cares del món. Successos que el faran viatjar per mig món per retrobar-se amb les persones més importants de la seva vida

A FAVOR: És el debut d'un altre artesenc, en aquest cas Dami Vila, en el món de la literatura.

EN CONTRA: Mai podem trobar res en contra d'una òpera prima. 
  
   

Nou homenatge a Catalunya

La gènesi del procés que ha de portar Catalunya a assolir l'estatus d'estat independent es perd en la història. Tanmateix, per entendre on som i perquè hi som, cal aturar-se i veure el camí que s'ha recorregut. Només així es pot calibrar com el Procés ha alterat definitivament l'escenari polític i social del nostre país. Nou homenatge a Catalunya descobreix al lector informacions que no havien sortit a la llum fins ara i que són essencials per entendre la sofisticada arquitectura que va permetre, entre d'altre d'altres, disposar d'urnes i butlletes. Ningú com Partal sap conjugar la passió pel moment amb el rigor periodístic necessari per portar a terme una investigació i explicar aquells moment que seran recordats per generacions.

A FAVOR: La visió positiva i optimista d'en Vicent Partal davant un procés tan decisiu com el que viu Catalunya aquests darrers anys.

EN CONTRA: Res de res.
  

L'ordre del dia

L’Alemanya nazi té les seves llegendes. Compta amb un exèrcit ràpid, poderós i modern, amb tots els elements per a un triomf inexorable. Però, i si els fonaments de les seves primeres proeses ocultessin mercadejos i relacions de vulgars interessos comuns? I si les imatges glorioses de la Wehrmacht entrant triomfalment a Àustria dissimulessin un immens embús de tancs panzers a la frontera? Una pana, simplement! I si darrere de l’ascens fulgurant de Hitler s’ocultessin misèries i interessos espuris, petits detalls que van marcar una important diferència?

En aquesta novel·la Éric Vuillard narra a través de diversos episodis desconeguts el que realment va passar just abans de l’annexió d’Àustria. Un relat magistral que situa el lector com el principal intèrpret de la Història.

A FAVOR: La capacitat de convertir anècdotes i episodis secundaris en relats, impecables, de primera magnitud

EN CONTRA: Massa curt. 
   

Moriria per tu i altres contes perduts

Empresaris atrapats en un psiquiàtric per error; guionistes reconvertits en rodamons per inspirar-se; soldats penjats dels polzes; seductors llegendaris per qui se suïciden les dones; però també hereves tan riques com maldestres a qui resulta impossible trobar un marit; joves amb problemes per culpa de la seva excessiva bellesa; adolescents que descobreixen la gran ciutat per primer cop; nois que coneixen noies i viceversa. Sobre aquests personatges i d’altres escrivia, entre 1920 i la seva mort el 1940, F. Scott Fitzgerald als relats que es reuneixen aquí per primera vegada.

Són textos redescoberts, molts dels quals van ser descartats pels editors potser perquè afegien complexitat al Fitzgerald més rutilant, embarcat aquí en l’exploració de nous tons i temes. Contes que abracen la sàtira, l’humor físic i altres formes de la comicitat en un estil lleuger i espurnejant, amb rèpliques i contrarèpliques afuades, però que també burxen en la foscor de la bogeria, la guerra i el suïcidi; l’alcohol, la malaltia i el desamor. Relats, a la fi, molt estimats per l’autor, que no va voler modificar-los fins i tot a costa del seu bandejament injust.

Ara són rescatats en aquest volum imprescindible anotat i presentat amb cura per Anne Margaret Daniel i traduït per Marc Rubió. «Un dels estilistes més refinats del segle passat. Fitzgerald continua essent infinitament més commovedor que qualsevol aplegalletres contemporani al cim del seu art. En aquest llibre desborda geni» (Frédéric Beigbeder); «Els seus lectors trobaran moltes coses per gaudir en aquest llibre meravellosament presentat» (Blake Bailey, The New YorkTimes).

A FAVOR: Exhaustiu treball d'edició, a cura d'Anne Margaret Daniel, per presentar-nos l'obra més completa de l'escriptor de Minnesota.

EN CONTRA: No tots els relats estan al mateix nivell. Malgrat tot, l'ofici de l'autor es nota pàgina rere pàgina.
 

La villa, el lago, la reunión

El 20 de gener de 1942, en una casa a la vora del Wannsee, un llac del Berlín suburbà, va tenir lloc una de les reunions més terribles de la història de la humanitat. Aquesta reunió, presidida per Reinhard Heydrich i organitzada per Adolf Eichmann, va congregar als representants dels principals organismes nazis de l'Europa de l’Est. L’objectiu: forjar un pla que pentinaria Europa d’est a oest a la recerca de jueus, un pla que conduiria a la «solució final» de forma conseqüent i sistemàtica.

A FAVOR: En poques pàgines, molt ben resumida crònica de la conferència de Wannsee; que només va durar hora i mitja.

EN CONTRA: De tot el que descriu. Alguns dels episodis més ignominiosos de tota la història de la humanitat.
 

Operació urnes

Operació Urnes, és la crònica periodística de l'operatiu clandestí que va permetre que l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d'autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l'operació i dels seus principals protagonistes, molts d'ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions.

A FAVOR: Detallat reportatge periodístic dels preparatius i de la celebració de l'1-O. En molts paratges el text es converteix en un relat d'intriga i suspens.

EN CONTRA: És un llibre oportunista que s'ha publicat de pressa i corrents però que aporta algunes dades significatives.
 

1968. El nacimiento de un mundo nuevo

L'any 1968 s'ha convertit en una mena de mite. Però més enllà d'aquesta imatge idíl·lica o confosa, va ser un any ple d'esdeveniments polítics que van provocar la sensació de que el món estava a prop del col·lapse.

A França, als EUA, a Txecoslovàquia, Japó, Itàlia, Alemanya i Espanya, l'any 1968 va ser l'any en que els sistemes polítics van ser qüestionats, sobretot, per uns joves estudiants convençuts de que el món que els llegaven els seus pares era avorrit, injust i criminal. Sense cap pla establert, però armats amb noves ideologies d'esquerres, una retòrica audaç i unes tàctiques de protesta que imitaven a les de les guerrilles, van trencar els grans consensos polítics i culturals que havien estat vigents des del final de la II Guerra Mundial.

1968. El nacimiento de un mundo nuevo és una crònica d'aquest any de grans esperances i de somnis d'un món millor, però també ple de morts violentes com les de Martin Luther King i Bobby Kennedy i disturbis com els de París.

A FAVOR: L'oportunitat del moment: 50è aniversari.

EN CONTRA: S'hauria d'haver aprofundit més en el relat del maig del 68 francès, el qual s'esmenta molt de passada. 
  

Seis cuentos morales

Aquest llibre recull mitja dotzena de relats que Eric Rohmer va escriure i que posteriorment va convertir en sis pel·lícules: els famosos «Sis contes morals» que el van consagrar com un dels directors més personals de la història del cinema.

Tots ells estan concebuts com variacions sobre un mateix tema: «la història d’un home i dues dones. Mentre busca a la primera troba a la segona. Aquesta relació constitueix l’argument de cada pel·lícula. Al final torna a veure la primera dona. I aquesta és la moral del conte». Aquest tema, seguint les lleis del gènere, patirà cert nombre d’amplificacions, de restriccions i d’inversions, encara que segueixi sent fàcilment identificable. La reunió dels «Sis contes morals» en un sol volum (que en l'edició francesa es va subtitular significativament com novel·la) permet copsar la complexitat de la temàtica rohmeriana i seguir el joc subtil de les seves oposicions i correspondències.

A FAVOR: Ocasió immillorable per tornar-nos a immergir en l'extraordinari univers del prolífic director francès. 

EN CONTRA: Res de res.

El sitio de Leningrado, 1941-1944

Quan l’exèrcit alemany va envoltar Leningrad, la privació d'aliments fins a la mort va ser una política deliberada per eradicar la població civil de la ciutat. Amb l'arribada de l'hivern la fam i el pànic es van instal·lar a la població.

Michael Jones, un especialista a l'hora de captar la psicologia de les batalles, ens explica la història humana d'aquesta ciutat. Utilitzant fonts recentment disponibles de testimonis oculars, l'autor ens mostra Leningrad en totes les seves dimensions, incloent els tabús silenciats pels soviètics com el saqueig, les quadrilles criminals i el canibalisme. Però per a molts ciutadans del carrer Leningrad va marcar el triomf de l'esperit humà, ja que van haver de aprofundir en els seus propis recursos per ajudar-se els uns als altres. Al final les tropes alemanyes van comprendre que mai podrien prendre Leningrad. Però la defensa de la ciutat es va aconseguir a molt alt preu. Va ser el 1944, gairebé tres anys després, amb prop d'un milió de morts i amb supervivents que van quedar marcats a perpetuïtat pel temps que van resistir.

A FAVOR: Alternar els passatges cronològics amb les aportacions personals d'alguns protagonistes contribueix a crear un relat eficaç i contundent.

EN CONTRA: De l'horror que descriu.