Seis cuentos morales

Aquest llibre recull mitja dotzena de relats que Eric Rohmer va escriure i que posteriorment va convertir en sis pel·lícules: els famosos «Sis contes morals» que el van consagrar com un dels directors més personals de la història del cinema.

Tots ells estan concebuts com variacions sobre un mateix tema: «la història d’un home i dues dones. Mentre busca a la primera troba a la segona. Aquesta relació constitueix l’argument de cada pel·lícula. Al final torna a veure la primera dona. I aquesta és la moral del conte». Aquest tema, seguint les lleis del gènere, patirà cert nombre d’amplificacions, de restriccions i d’inversions, encara que segueixi sent fàcilment identificable. La reunió dels «Sis contes morals» en un sol volum (que en l'edició francesa es va subtitular significativament com novel·la) permet copsar la complexitat de la temàtica rohmeriana i seguir el joc subtil de les seves oposicions i correspondències.

A FAVOR: Ocasió immillorable per tornar-nos a immergir en l'extraordinari univers del prolífic director francès. 

EN CONTRA: Res de res.

El sitio de Leningrado, 1941-1944

Quan l’exèrcit alemany va envoltar Leningrad, la privació d'aliments fins a la mort va ser una política deliberada per eradicar la població civil de la ciutat. Amb l'arribada de l'hivern la fam i el pànic es van instal·lar a la població.

Michael Jones, un especialista a l'hora de captar la psicologia de les batalles, ens explica la història humana d'aquesta ciutat. Utilitzant fonts recentment disponibles de testimonis oculars, l'autor ens mostra Leningrad en totes les seves dimensions, incloent els tabús silenciats pels soviètics com el saqueig, les quadrilles criminals i el canibalisme. Però per a molts ciutadans del carrer Leningrad va marcar el triomf de l'esperit humà, ja que van haver de aprofundir en els seus propis recursos per ajudar-se els uns als altres. Al final les tropes alemanyes van comprendre que mai podrien prendre Leningrad. Però la defensa de la ciutat es va aconseguir a molt alt preu. Va ser el 1944, gairebé tres anys després, amb prop d'un milió de morts i amb supervivents que van quedar marcats a perpetuïtat pel temps que van resistir.

A FAVOR: Alternar els passatges cronològics amb les aportacions personals d'alguns protagonistes contribueix a crear un relat eficaç i contundent.

EN CONTRA: De l'horror que descriu.

La hija del comunista

Berlín, 1956. La tarda més freda de tot l'hivern, les mans d'una nena s'embruten de carbó. Berlín, 1958. En aquestes mateixes mans hi ha un secret o un record, una insígnia amb tres lletres gravades: PCE. Berlín, 1961. La sang de les sardines ha quedat a l'altra banda perquè un mur ha partit la ciutat en dues. Berlín, 1968. Has pensat en el que significa ser aquí per sempre? Berlín, 1971. Quines coses es porten en els viatges, quan es fuig, quan no serà possible el retorn?

La vida de Katia podria haver estat explicada de moltes maneres, però la prosa d'Aroa Moreno Durán, incisiva i brillant, ens la conta d'aquesta manera: arrencant la bellesa del pes de la Història.

A FAVOR: Novel·la clara i concisa, farcida de tocs poètics que li atorguen un plus d'emotivitat.

EN CONTRA: Potser caldria explicar millor algunes actituds que resulten poc creïbles.
  

Apegos feroces

Vivian Gornick, una dona madura, camina amb la seva mare –d'avançada edat–, pels carrers de Manhattan, i en el transcurs d'aquests passejos, plens de retrets, de records i complicitats, va desgranant el relat de la lluita d'una filla per trobar el seu propi lloc en el món.

Des de molt d'hora, Gornick es veu influenciada per dos models femenins molt diferents: un, el de la seva mare; l'altre, el de Nettie. Totes dues, figures destacades en el món ple de dones que és el seu entorn, representen models que la jove Gornick anhela i detesta encarnar, i que determinaran la seva relació amb els homes, la feina i altres dones durant la resta de la seva vida.

A FAVOR: Documentat recorregut de dues dones molt diferents a la recerca de l'amor i de la felicitat sense aconseguir aportar cap solució categòrica.

EN CONTRA: A vegades el focus es tanca tant en si mateix que dóna lloc a repeticions del tot innecessàries.
   

Entre ells dos

Memòries d’infantesa d’un dels autors més rellevants del panorama literari actual. Reflexió sobre la família, la memòria i la pèrdua.

En el seu llibre més personal i autobiogràfic, Richard Ford fa un emocionant retrat de la vida familiar a l’Amèrica de mitjan segle XX. Mentre explora la percepció canviant que els nens tenen dels seus pares, també reflexiona sobre l’impacte de la pèrdua i la devoció. Escrit amb la intel·ligència, la precisió i la humanitat que el caracteritzen, Entre ells dos és tant un acte d’amor d’un fill cap als seus pares com una meditació redemptora sobre la família.

A FAVOR: Sincer i commovedor homenatge a totes aquelles persones que han passat per la vida anònimament, sense heroïcitats, però amb un desbordant bagatge d'amor i estima.

EN CONTRA: Absolutament res.
 

A l'ombra de les noies en flor II

Acompanyat de la seva àvia i de Françoise, la serventa de la família, el narrador arriba a l'estació balneària de Balbec, a la costa normada, per passar-hi els mesos d'estiu allotjat al Gran Hotel, un luxós palauet característic de l'Europa de la Belle Époque i freqüentat per un sorprenent catàleg de tipus i personatges curiosos, entre els quals el director, ficat en tota mena de maniobres tèrboles per propiciar trobades galants, i molts dels hostes més o menys estables, delerosos de trencar el tedi de les tardes de xafogor amb una conversa estimulant.

Com sol passar a les poblacions costaneres, el passeig marítim es converteix a l'horabaixa en el lloc de trobada i és allà on el narrador descobreix un grup de noies encisadores, que el deixen enlluernat des del primer moment. A poc a poc, s'anirà fixant en detalls de cadascuna de les joves i les anirà caracteritzant individualment, fins que cada una d'elles adquirirà davant els seus ulls una personalitat pròpia. I entre aquestes noies hi ha Albertine, disposada a ocupar en el cor del protagonista l'espai que Gilberte Swann hi ha deixat lliure.

A FAVOR: Segueix sent una obra mestra de la literatura universal.

EN CONTRA: No ha de ser necessàriament un aspecte negatiu però la realitat és que ens trobem davant d'una lectura molt, molt, molt exigent.
   

A l'ombra de les noies en flor I

Aquest volum és sens dubte, una de les joies més brillants de l’univers proustià, en què l’autor relata, amb la nítida precisió i la subtilesa que el caracteritzen, els descobriments i els desenganys del jove narrador a París durant els primers anys de l’adolescència.

En aquesta època la seva admiració per en Charles Swann i la seva esposa, Odette, es veu recompensada amb l’acolliment que el matrimoni li dispensa a casa seva, i la seva relació amb la Gilberte, filla de la parella, fa un gir decisiu: els seus jocs deixen enrere la innocència de la infantesa i adquireixen l’excitant aroma de la descoberta, dels primers passos cap a l’establiment d’un vincle amorós i eròtic. Al mateix temps, el protagonista, empès per la seva passió per les diverses manifestacions de l’expressió artística, s’acosta al teatre i la literatura, i estableix així les seves primeres afinitats electives en el món de l’art

A FAVOR: Obra de referència de la literatura universal.

EN CONTRA: Seria una temeritat omplir aquest apartat.
   

Tocats pel foc

«L’home que té, és també l’home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes…Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és.»
 

A una petita barraca de la perifèria de Barcelona hi arriba un personatge clandestí i misteriós a conviure amb la família. Entre converses a la vora del foc trasbalsarà la vida quotidiana posant en qüestió aquells pilars que fins aleshores els semblaven inamovibles: la propietat, la llibertat i la dignitat.

Dins la barraca, els silencis, gestos i mirades despertaran la complicitat, el compromís i l’esperança allà on abans només hi havia misèria, por i resignació.

Escrita el 1959 en ple franquisme i publicada per primer cop el 1976, la novel·la, conserva avui dia tota la seva potència que ens farà pensar la vida des d’una nova perspectiva. Són realment el compromís, la llibertat i la dignitat possibles?

A FAVOR: Poques paraules necessita Pedrolo per traslladar-nos els seus ideals més poderosos.

EN CONTRA: Malgrat la seva vigència conceptual, la novel·la ha envellit amb moltes dificultats.
  

Comportarse como adultos

Varoufakis ofereix una crònica en primera persona sobre els cinc mesos que va durar l'enfrontament entre Grècia i els seus creditors, una negociació que va tenir amb l'ai al cor a mig món el 2015 i que es coneix com La primavera grega.

Varoufakis va estar en el punt de mira cada minut que va durar el conflicte per la seva participació com a negociador principal del recent elegit govern grec, era el Ministre de Finances, i per representar el major desafiament al qual s'enfrontava la troica.

Durant 160 dies, Varoufakis va abanderar les esperances de molts ciutadans europeus, no només grecs, a l'infondre un canvi en el règim polític, financer i econòmic europeu. Un canvi de totes totes necessari fins i tot en opinió del govern d'Estats Units, l'FMI i altres economies emergents en vista a la incapacitat d'Europa per superar les crisis grega i, per extensió, la crisi generalitzada de l'euro.

Mentre la premsa feia les delícies amb l'estil informal i gran carisma de Varoufakis com a persona, era el seu missatge en si mateix el que representava una amenaça per als líders europeus, en permanent incapacitat per redissenyar la governabilitat política i econòmica a Europa. Un missatge que va fer també especial efecte entre la població de països deprimits com Espanya, Itàlia o Portugal.

A FAVOR: Un viatge a les entranyes de la UE per comprovar les misèries d'un grup de països insolidàriament abduïts pel poder omnímode del gegant alemany.

EN CONTRA: En alguns paratges, el llenguatge ple de tecnicismes econòmics dificulta la bona comprensió del relat. Però no hi ha alternativa.

F de falcó

F de Falcó és un llibre que defensa la capacitat d’una dona per ensinistrar l’au de presa més difícil i letal, una màquina aèria de matar que tradicionalment s’ha reservat als homes. I és una història sincera que descobreix veritats profundes per al lector, d’aquestes que només es guanyen amb sang. Aquest és un llibre transcendental.

F de Falcó ja s’ha convertit en un clàssic de la literatura intimista i de la naturalesa, encara que va molt més enllà. És un compendi de saviesa científica i és la crònica d’un viatge personal. És una descripció implacable de la lluita de Macdonald amb el dolor per la mort del seu pare i del dificilíssim procés de domesticar l’astor i, al mateix temps, aprendre a domesticar el seu propi dolor. També es una calidoscòpica mirada de l’obra L’astor que va escriure el brillant i complex T.H. White, conegut sobretot per la seva tetralogia Camelot, sobre la seva pròpia experiència domesticant un falcó.I, en definitiva, és un llibre sobre el record, la naturalesa i el concepte d’ésser humà, i sobre com és possible reconciliar la mort amb la vida.

A FAVOR: El metòdic relat de tot el procés d'ensinistrament de l'astor. 

EN CONTRA: La letalitat del rapinyaire.