Una escala cap al cel

Si t’hi fixes prou, pots trobar històries més o menys a qualsevol lloc. Ni tan sols cal que siguin teves. O això és el que decideix l’escriptor en potència Maurice Swift ben aviat en la seva carrera. Perquè en Maurice no té fantasia, però cultiva un talent diferent, des que va comprendre que els altres, homes i dones, el troben irresistible. A la fi dels anys vuitanta, un encontre casual en un hotel de Berlín amb el reconegut novel·lista Erich Ackerman li dona la seva primera gran oportunitat. I és que l’Erich és un vell solitari, indefens davant l’embat de la joventut; i també té una història per explicar. Si ho hauria de fer o no ja és tota una altra cosa... Un cop en Maurice s’ha fet un nom, ha de continuar buscant idees. No li importa on les trobi —o a qui pertanyin— si l’ajuden en el seu ascens. Però ja coneixeu aquell antic proverbi sobre l'ambició: és com posar una escala cap al cel.
Amb l’irresistible entusiasme narratiu que li és característic, John Boyne ens submergeix en les tenebres d’un protagonista memorable, tant seductor com perillós, i una novel·la que és alhora un conte moral, un retrat vidriòlic de les relacions entre escriptors i una història tenyida pel poder —i els perills— del desig.

Les tenebres del cor

Amb Les tenebres del cor, l'autor de novel·les com Victus o La pell freda, escriu la història apassionant d'una il·lusió, tan immortal com inassolible, que ha generat proeses inaudites, moltes llàgrimes i grans alegries.
Seria difícil trobar un grup humà més allunyat de la nostra fesomia i dels nostres patrons culturals que els habitants de la selva africana, mal coneguts com a «pigmeus». Són lluny de nosaltres i de tothom. Són els exòtics dels exòtics.
Homer els esmenta a la Ilíada, i els seus versos són l'origen d'un dels malentesos més ridículs i perdurables de la història científica. Qui eren aquells pigmeus que es defensaven amb llances dels atacs de les grues? La resposta és molt senzilla: unes criatures tan fabuloses com els nostres follets. Però a la Grècia antiga, Homer ja era un clàssic, i si havia dit que els pigmeus eren reals és que ho eren. Així, doncs, què tenen a veure els habitants de la selva africana amb els pigmeus grecs? Res en absolut.
Semblava que el racionalisme havia deixat enrere el mite, però des del segle XIX, contra tot pronòstic i empesos per la ciència, la literatura i la fantasia, molts aventurers i exploradors han anat a l'encontre dels pigmeus al cor d'Àfrica. Les tenebres del cor narra aquesta trobada amb unes criatures de les quals només sabem que no en sabem res. I tan sols desvetllarem un aspecte sorprenent: els personatges verídics d'aquest llibre -l'extravagant i seductor Paul Du Chaillu, el tibat botànic alemany Georg Schweinfurth, l'injustament oblidat etnògraf Paul Schebesta , la pintora Anne Eisner i el seu marit Patrick Putnam, l'antropòleg Colin Turnbull i el propi Albert Sánchez Piñol- van anar a buscar en els «pigmeus» alguna cosa importantíssima per a ells, i tots van trobar el que buscaven. Tanmateix, oh, paradoxa fatal, el que van trobar no existeix!

Leviatan

"Fa sis dies, un home va esclatar fet miques al marge d'una carretera del nord de Wisconsin". Així comença aquesta espectacular novel·la de Paul Auster que, a través de la veu interposada de Peter Aaron, ens explica la biografia de Benjamin Sachs, el mort.
Va ser objector de consciència empresonat durant la guerra del Vietnam, desaparegut des del 1986, i autor d'una novel·la de joventut que el va convertir en un autor de culte.
Probablement Benjamin Sachs també va ser un assassí... Però ningú sap qui és el cadàver i, amb l'FBI trepitjant-li els talons, Aaron decideix explicar la vertadera història del seu amic, abans que es descobreixi la seva identitat i els mitjans de comunicació en destrueixin la reputació.
    

La vida del llibreter A. J. Fikry

A.J. Fikry té quaranta anys, és llibreter i viu a Alice Island. Durant la seva jornada anhela sense pudor el que ell considera el millor moment del dia: un sopar precari de menjar poc saludable, acompanyat d’un vas de whisky i un bon clàssic per llegir. I és que A.J. Fikry no és un ésser extremament social, ni tampoc agradable. Els seus veïns i la poca família que li queda proven, sense èxit, de fer-lo sortir de l’amargor que li ha quedat després de la mort de la seva dona, la crisi de vendes que pateix la seva llibreria i el robatori d’un dels seus llibres més preuats. Fins que un dia es troba una nena de dos anys posseïdora d’una curiositat implacable que ho canviarà tot.

Aquesta novel·la no és, només, sobre les segones oportunitats i el valor de la lectura. És una història tendra i sorprenent que ens parla de la capacitat que té la literatura per omplir-nos la vida. És un al·legat de la necessitat de l’ésser humà de viure acompanyat i deixar-se endur per la imaginació. La història d’A.J. Fikry omplirà el cor de tots aquells que estimen —potser fins i tot encara sense saber-ho— el valor de les paraules.

La muerte de Adonais

Entre l'hivern del 1821 i la primavera del 1824, van morir John Keats, Percy Bysshe Shelley i lord Byron, la segona generació del Romanticisme anglès. En la seva persecució de la bellesa i de la mort, escapant de la conservadora Anglaterra, van trobar allò sublim en una terra de mar i de misteri, Itàlia, on van descobrir que el triomf de la poesia era la mort. Cap d'ells va saber què era complir 40 anys. Tots tres van ambicionar l'amor i la glòria literària, però un passat carregat d'ombres els perseguiria fins al final de la seva desgràcia.
El professor Fernando Valverde ha construït un relat apassionant que ens convida a compartir aquests anys finals amb les seves inquietuds, desvetllaments i emoció amb els tres grans protagonistes. El resultat és un relat de no-ficció, literari i exquisit, que és, sens dubte, també un commovedor tribut a l'amor a la poesia i als llibres.

Un animal salvatge

El 2 de juliol de 2022 dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en una important joieria de Ginebra. Un incident que difereix molt de ser un simple robatori. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Leman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari. La vida li somriu: viu amb la seva família en una mansió envoltada de boscos. Però el seu món idíl·lic està a punt de trontollar. El seu marit està embolicat en una trama de petits secrets. El seu veí, un policia de reputació impecable, s'ha obsessionat amb ella i l'espia fins i tot en els moments més íntims. I un home misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida. Caldran diversos viatges al passat, lluny de Ginebra, per trobar l'origen d'aquesta intriga diabòlica de la qual ningú sortirà indemne.

El Palau de la Lluna

La novel·la es desenvolupa principalment entre 1969 i 1972, amb diverses referències a diversos períodes del segle XX seguint la història de la memòria dels personatges. El protagonista és Marco Stanley, un jove que, durant els anys seixanta, es troba orfe i sota la protecció de l'oncle Victor, un clarinetista de vímet que li deixa 1.492 llibres. A mesura que els llegeix, M.S. es veu obligat a vendre'ls per les seves limitacions econòmiques, fins que, a l'estiu del 1969, es troba vivint com un rodamón al Central Park de Nova York. Salvat per un amic de la universitat i una noia d'origen xinès coneguda per casualitat, Kitty Wu, amb qui viu una història d'amor, M.S. troba estabilitat fins que accepta anar al servei de Thomas Effing, que va quedar postrat en una cadira de rodes, ple de fixacions i records estranys. Només per seguir els records d'Effing, M.S. eventualment es trobarà involucrat en un viatge que el canviarà per sempre.
     

Memorias de los últimos días de Byron y Shelley

E. J. Trelawny, marino, quizá pirata, escritor y aventurero, encarnación andante del héroe byroniano y rendido entusiasta del genio de Shelley, vivió junto a los dos poetas sus últimos días, de los que estas Memorias (1858) son una crónica privilegiada. Trelawny descubrió e incineró el cuerpo de Shelley en la playa de Massa, y siempre guardó tributo a su delicadeza y generosidad; veló más tarde el cadáver de Byron en Míssolonghi, y aprovechó la ocasión para inspeccionar de cerca los misterios de su cojera. «Conocer personalmente a un escritor supone a menudo la destrucción de la ilusión que sus obras han creado» y, si esto no fue aplicable al «bardo soñador» de Shelley, sí fue la lección aprendida en el caso de Byron, del que este testimonio ofrece un retrato hiriente y desmitificador. En una mezcla insólita de libro de viajes, historia épica (incluida la expedición en apoyo de la Guerra de Independencia Griega, y una larga estancia con un líder guerrillero en una cueva excavada en una pared vertical del monte Parnaso), estudio psicológico y biografía de artista, las Memorias de Trelawny son tanto un vivo documento como un original empeño de creación literaria.                                                      

Frankenstein

Victor Frankenstein és un científic que, aclaparat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. Crea un monstre, del qual fuig fastiguejat pel seu aspecte. El monstre intenta apropar-se als humans, que el rebutgen, i s'amaga al camp, on observa durant un any la vida d'una família i adquireix una mínima educació. Alhora, però, s'adona de com és de diferent de les persones i com mai l'acceptaran, motiu pel qual mata un parent del científic. Ell, quan se n'assabenta, va a buscar la seva criatura i mantenen un diàleg durant el qual el monstre es justifica i es lamenta de la seva solitud. Després li demana una companya com ell, a canvi de desaparèixer de la seva vida i no fer més mal. Víctor, però, no compleix la seva promesa per por de crear un altre monstre similar i comença una persecució mútua per donar-se mort (després que diversos estimats del científic siguin assassinats per la criatura). Al Pol Nord, Víctor mor de malaltia i el monstre se suïcida.  
   

La campana de vidre

L’Esther Greenwood és brillant, bonica i té talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. Però entre festes, còctels i esdeveniments socials, començarà a perdre el control de la seva vida i a enfonsar-se, potser per darrer cop. En aquesta lloada i imperible obra mestra, Sylvia Plath mostra el col·lapse de l’Esther amb tanta intensitat que esdevé palpable i real, fins i tot racional.
La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l'imaginari d'una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i la malaltia mental. La campana de vidre és una profunda exploració dels racons més foscos i punyents de l'ànima humana que s'ha convertit en un clàssic modern imprescindible.