Un animal salvatge

El 2 de juliol de 2022 dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en una important joieria de Ginebra. Un incident que difereix molt de ser un simple robatori. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Leman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari. La vida li somriu: viu amb la seva família en una mansió envoltada de boscos. Però el seu món idíl·lic està a punt de trontollar. El seu marit està embolicat en una trama de petits secrets. El seu veí, un policia de reputació impecable, s'ha obsessionat amb ella i l'espia fins i tot en els moments més íntims. I un home misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida. Caldran diversos viatges al passat, lluny de Ginebra, per trobar l'origen d'aquesta intriga diabòlica de la qual ningú sortirà indemne.

El Palau de la Lluna

La novel·la es desenvolupa principalment entre 1969 i 1972, amb diverses referències a diversos períodes del segle XX seguint la història de la memòria dels personatges. El protagonista és Marco Stanley, un jove que, durant els anys seixanta, es troba orfe i sota la protecció de l'oncle Victor, un clarinetista de vímet que li deixa 1.492 llibres. A mesura que els llegeix, M.S. es veu obligat a vendre'ls per les seves limitacions econòmiques, fins que, a l'estiu del 1969, es troba vivint com un rodamón al Central Park de Nova York. Salvat per un amic de la universitat i una noia d'origen xinès coneguda per casualitat, Kitty Wu, amb qui viu una història d'amor, M.S. troba estabilitat fins que accepta anar al servei de Thomas Effing, que va quedar postrat en una cadira de rodes, ple de fixacions i records estranys. Només per seguir els records d'Effing, M.S. eventualment es trobarà involucrat en un viatge que el canviarà per sempre.
     

Memorias de los últimos días de Byron y Shelley

E. J. Trelawny, marino, quizá pirata, escritor y aventurero, encarnación andante del héroe byroniano y rendido entusiasta del genio de Shelley, vivió junto a los dos poetas sus últimos días, de los que estas Memorias (1858) son una crónica privilegiada. Trelawny descubrió e incineró el cuerpo de Shelley en la playa de Massa, y siempre guardó tributo a su delicadeza y generosidad; veló más tarde el cadáver de Byron en Míssolonghi, y aprovechó la ocasión para inspeccionar de cerca los misterios de su cojera. «Conocer personalmente a un escritor supone a menudo la destrucción de la ilusión que sus obras han creado» y, si esto no fue aplicable al «bardo soñador» de Shelley, sí fue la lección aprendida en el caso de Byron, del que este testimonio ofrece un retrato hiriente y desmitificador. En una mezcla insólita de libro de viajes, historia épica (incluida la expedición en apoyo de la Guerra de Independencia Griega, y una larga estancia con un líder guerrillero en una cueva excavada en una pared vertical del monte Parnaso), estudio psicológico y biografía de artista, las Memorias de Trelawny son tanto un vivo documento como un original empeño de creación literaria.                                                      

Frankenstein

Victor Frankenstein és un científic que, aclaparat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. Crea un monstre, del qual fuig fastiguejat pel seu aspecte. El monstre intenta apropar-se als humans, que el rebutgen, i s'amaga al camp, on observa durant un any la vida d'una família i adquireix una mínima educació. Alhora, però, s'adona de com és de diferent de les persones i com mai l'acceptaran, motiu pel qual mata un parent del científic. Ell, quan se n'assabenta, va a buscar la seva criatura i mantenen un diàleg durant el qual el monstre es justifica i es lamenta de la seva solitud. Després li demana una companya com ell, a canvi de desaparèixer de la seva vida i no fer més mal. Víctor, però, no compleix la seva promesa per por de crear un altre monstre similar i comença una persecució mútua per donar-se mort (després que diversos estimats del científic siguin assassinats per la criatura). Al Pol Nord, Víctor mor de malaltia i el monstre se suïcida.  
   

La campana de vidre

L’Esther Greenwood és brillant, bonica i té talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. Però entre festes, còctels i esdeveniments socials, començarà a perdre el control de la seva vida i a enfonsar-se, potser per darrer cop. En aquesta lloada i imperible obra mestra, Sylvia Plath mostra el col·lapse de l’Esther amb tanta intensitat que esdevé palpable i real, fins i tot racional.
La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l'imaginari d'una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i la malaltia mental. La campana de vidre és una profunda exploració dels racons més foscos i punyents de l'ànima humana que s'ha convertit en un clàssic modern imprescindible.      

 

La catastròfica visita al zoo

Falten pocs dies per a Nadal i la visita al zoo de la classe de la Joséphine ha estat una catàstrofe. Ningú no sap què ha passat exactament, però els pares de la nena estan decidits a descobrir-ho. Mentre la investigació avança, a poc a poc comprenem que una catàstrofe mai no arriba sola, que res no és el que sembla i que els esdeveniments poden fer un gir que ningú no s’esperava.
La catastròfica visita al zoo ens manté en suspens fins al final. És una novel·la divertida i emocionant, plena de picades d’ullet a la nostra societat, la democràcia, l’educació inclusiva, i el paper que hi juguen els pares i els mestres.

Tinta invisible

Mentre el pare de Javier Peña mor en un llit d'hospital, al seu voltant hi orbiten un milió d'històries. Les històries de la família, plenes de vaixells de càrrega i casualitats, d'enciclopèdies, silencis i orgull. Però sobretot les històries dels llibres que atiborren les prestatgeries i dels escriptors que les van inventar enmig del desemparament, com esquerdes per les quals es cola la llum. Matrioskas d'històries compartides obrint els seus budells entre pare i fill, com una última celebració de la vida, com un recordatori que l'ésser humà necessita narrar-se per comprendre qui és a través dels sinuosos llimbs entre el món real i la imaginació.
A mig camí entri a l'assaig i el memoir, una història d'amor i pèrdua entre un pare i un fill i els llibres que els uneixen. Secrets i silencis, angoixes i esperances dels grans escriptors. Una odissea emocional que submergeix el lector en una indagació sobre la creació literària i el poder transformador de les històries. Els grans escriptors són els companys d'aquest viatge emocional que parla de nosaltres: Kafka, Toni Morrison, Margaret Atwood, Tolstoi, Sontag, Saramago, Dickens i molts més.
                 

El llarg camí de la revolta

L'hereu d'una masoveria deixa la vinya i s'endinsa en l'incipient món de la indústria tèxtil. El seu profund sentit de la justícia el porta a lluitar contra les desigualtats en un poble on una gran empresa tèxtil, que exerceix un monopoli laboral ferotge, imposa la seva llei tot practicant el caciquisme, el nepotisme, el paternalisme i la corrupció. El Sendo, el protagonista de la novel·la, encapçala un grup de tertulians de diversa procedència social que treballa per combatre l'ànsia abassegadora de poder dels directius de l'empresa. La seva dona, la Ramona, mestressa de la fonda del poble, es consumeix en un dolorós combat intern quan els seus principis, basats en la tradició familiar, continuïsta i conservadora, trontollen per culpa de l'activisme social del seu marit a qui estima, tanmateix, amb bogeria. El llarg camí de la revolta és una novel·la basada en els fets històrics coneguts com "la Revolta dels Burots", que el 1917 no van sacsejar tan sols la vida del poble d'Artés, sinó que van esdevenir un dels episodis més importants de la lluita obrera i popular del nostre país. Amb aquesta obra, Josep Heras Solà retrata una societat –la d'un poble però també la d'un país–, que en el tombant del segle XIX cap al XX es debat entre la tradició i la modernitat, la pagesia i la indústria, la justícia i l'opressió.
  

Viatges per l'Scriptorium

Un bon dia, el senyor Blank es desperta en una habitació que no coneix de res. Totalment desorientat, sense saber qui és, l'únic que pot fer és examinar els objectes que l'envolten per mirar de comprendre les circumstàncies del seu confinament. A sobre de l'escriptori, unes fotografies i dos manuscrits. A mesura que passen els dies, Blank rep visites i trucades telefòniques de personatges -amicals uns, hostils altres- que li són vagament familiars i que li brinden indicis incerts sobre la seva identitat. Mentrestant, una càmera i un micròfon ho graven tot. Algú l'està observant.
Viatges per l'Scriptorium és una novel·la de Paul Auster publicada l'any 2006. En ella l'autor se centra en el tema de la confusió entre realitat i ficció, la solitud, la incertesa metafísica i l'absurd.
   

La invenció de la solitud

A cavall de la novel·la i l’autobiografia, Paul Auster va començar a escriure La invenció de la solitud quan va morir el seu pare sobtadament. Consta de dos textos: Retrat d’un home invisible i El llibre de la memòria, on fa balanç de la seva relació amb el pare i desenvolupa una reflexió profunda sobre la seva figura, la seva influència, sobre el paper de fill i sobre la seva pròpia paternitat.
La novel·la s'adreça a un públic ampli interessat en la literatura autobiogràfica, la reflexió sobre la paternitat, la memòria i l'escriptura i atrau lectors que aprecien la introspecció i l'exploració de temes universals com la solitud i la recerca de sentit en la vida. El seu estil elegant i accessible el fa atractiu tant per a lectors experimentats com per a aquells que s'acosten a l'obra de Paul Auster per primera vegada.