Si la memòria no ens falla

Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n’han fet desenes d’edicions. Han col·laborat amb molt d’èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d’actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l’Onze de Setembre. Fruit de l’amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions.
En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l’articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
Sergi Pàmies: «Jo tinc la sensació que una de les característiques d’ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades».
Quim Monzó: «Com deia Groucho Marx ¿per què m’hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?».
 

Mercè i Joan

Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s’obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders... Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.
Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan —així és com es deien l’un a l’altre—. La seva relació, profunda i empeltada d’amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX. Eva Comas-Arnal ha fet d’aquesta història d’amor una novel·la plena de vida.
      

Intermezzo

En Peter i l’Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta tenir-ho tot sota control però que depèn de la medicació per superar la mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un jugador d’escacs professional que sempre s’ha considerat un inadaptat social, l’antítesi del seu frívol germà i que, poc després de l’enterrament del pare, s’embarca en una relació apassionada amb una dona més gran, la Margaret.
Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi: un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar.
                               

Novel·la d'escacs

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n'és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d'acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assisteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d'escacs, doncs, se'ns presenta, d'una banda, l'enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l'altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d'intriga.
  

Una furiosa devoció

Activista punk, bevedor llegendari, icona musical irlandesa... Aquesta és l'extraordinària història mai contada del famós líder de The Pogues. El viatge inesperat d'un marginat social que es va convertir en tresor nacional.
Shane MacGowan va escriure alguns dels temes més bells i suggerents de la música de les darreres dècades, però la seva vida va estar lluny de ser un conte de fades. Furgant sota la seva imatge salvatge, aquesta reveladora biografia ens parla d'un home tímid i acomplexat, un poeta de fuet ràpid, intel·ligència i intensa espiritualitat. A través de converses amb el mateix Shane a casa seva a Dublín i amb la participació de la seva dona Victoria Clarke, el seu pare Maurice i la seva germana Siobhan, descobrim el que suposa créixer als suburbis d'Anglaterra, ser expulsat de l'escola Westminster, o els seus iniciàtics viatges a la casa de camp familiar a Tipperary, origen de la música i les històries que el van portar a fundar The Pogues. Una vida trepidant i agitada, des dels seus començaments amb The Nips fins a les triomfals gires per Amèrica, el seu tràgic acomiadament al Japó o l'abús indestructible amb les drogues. A Una furiosa devoció, Shane se'ns obre de bat a bat i ens mira als ulls.

L'Escorxador

En Roc viu a un poble de la Catalunya interior. Porta una cama ortopèdica com a conseqüència d'un accident terrible i absurd, i viu turmentat i obsessionat per deixar enrere un passat miserable i començar una nova vida amb la Laia. Vol tirar endavant i ha de lluitar contra les seves pors, angoixes i traumes, i no li serà gens fàcil sortir-se'n. L'Escorxador, novel·la guanyadora de l'XI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural amb boscos infinits, personatges maltractats per la vida, drogues i escenaris sòrdids. Amb moltes referències musicals que puntegen la trama, la prosa de Lluís Riera Porta és precisa i directa com un cop de puny, i ens transporta als racons més foscos que tots amaguem a dins nostre.

El factor Rachel

La Rachel és una estudiant que treballa en una llibreria quan coneix en James. Esbojarrat i remarcant en excés la seva heterosexualitat, en James convida a la Rachel a ser la seva companya de pis. Junts es llancen a l'aventura pels carrers de la ciutat de Cork, intentant mantenir una existència bohèmia mentre s'acosta l’amenaça de la crisi financera. Quan la Rachel s'enamora del seu professor casat, el Dr. Fred Byrne, en James l'ajuda a organitzar un club de lectura a la llibreria local amb l'objectiu que el pugui seduir, però en Fred té altres desitjos. Així comença una sèrie de secrets i embolics que entrellacen els destins d'en James, la Rachel, en Fred i la seva glamurosa, ben connectada i burgesa esposa.

Nascuda de Venus

La genialitat d'un artista, la transcendència de la seva musa, un amor impossible. El retrat d'una època, una ciutat i una de les famílies més poderoses de tots els temps, els Mèdici.
Florència, 1510. El gran mestre Sandro Botticelli, en el llit de mort, demana al seu confessor que lliuri una carta i un quadre secrets al fill de la seva musa, la bella Simonetta Vespucci.
Aquest quadre mai arribarà a veure la llum pública, i més de mig segle després, la Carla, una jove restauradora catalana, emprendrà la cerca d'aquesta obra perduda, la qual la portarà a descobrir la seva veritable essència i un secret amagat durant més de cinc-cents anys que li canviarà la vida per sempre.
Nascuda de Venus narra tres històries d'amor lligades cronològicament darrere l'obra de Sandro Botticelli, en un relat fascinant que et transportarà a través del temps i l'art i en el qual el passat i el present es fusionen en una narrativa emocionant.

Desaparecidos

Una novel·la magistral, ambientada als vaixells de vapor que recorrien el Mississipí durant les primeres dècades del segle XX, carregats de begudes, ball i jazz.
Quan una nena és segrestada en uns grans magatzems de Nova Orleans, al supervisor, Sam Simoneaux, el turmenten la culpa, el dolor i els fantasmes del seu passat turbulent. Decidit a trobar-la, Sam emprèn un viatge que el porta als mons de música i violència i als pantans recòndits que amaguen els qui trien viure segons les pròpies lleis.
Potser és un símil fàcil però la prosa de Tom Gautreaux es gronxa i flueix amb la naturalitat i la cadència de les vies fluvials de la ribera del Mississipi, serena i vibrant alhora, centrada en impulsar en tot moment la història cap endavant. Les estones de repòs i reflexió s’alternen amb els passatges d’aventura i angoixa en un reflex de les excursions plàcides seguides de les tempestuoses que es produeixen a bord de l’Ambassador.
Hi ha soliloquis brillants –l'evocació d’actes brutals per part de l’agutzil Senon o de l’oncle Claude, l’educat retret del capità a una nena pels seus comentaris racistes...–, una anàlisi recurrent dels estralls del dol i de la pobresa, moments hilarants –la mula que entén francès–i un bon grapat de frases lapidàries –Que petit és el món dels fills de puta. Sempre els acabes trobant. Poc més se li pot demanar a una novel·la.

Tan poca vida

Els editors promocionaven el llibre amb aquella frase tan contundent: "Com un cop de puny a l'estómac". Potser, encara es van quedar curts, doncs és una obra que combina a la perfecció la maldat purament destructiva amb l'amor més incondicional que, com l'altra cara de la moneda, van construint un relat que ens fa vessar llàgrimes, però que ens fa creure en la indestructibilitat de l'amor incondicional, l'autèntic, el sincer, l'altruista, aquell que ve sense retrets ni bipolaritats episòdiques. La descripció d’uns fets tràgics que evolucionen a foc lent i que configuren un crescendo que encara afegeix més dramatisme al relat, amb una exposició detallada que no cau mai en la morbositat.

Alguns l’han considerat el llibre més trist del món. Una extensa radiografia de les emocions humanes amb mil pàgines de dolor i sofriment, però també d’amor incondicional i de sacrifici que veiem reflectit en una frase de Willem, un dels protagonistes, quan, referint-se a Jude, el seu amic de l’ànima afligit per la malaltia, li diu: “De vegades tinc la impressió que m’importa més a mi que continuïs viu que a tu”.

Tot i que Tan poca vida es va publicar l’any 2015 no ha estat fins ara que ha assolit un èxit prodigiós a escala mundial, fins i tot el diari anglès The Guardian l’ha considerat com un dels cent millors llibres del segle XXI. Les xarxes socials, els blocs literaris i les webs especialitzades se’n fan ressò de manera exhaustiva. La majoria d’opinions són entusiastament positives, però també se senten veus que pensen que el llibre està orientat al patiment pel patiment, cosa que ha negat la mateixa autora quan ha desvelat que la seva idea embrionària sempre ha estat treballar la vida d’un personatge que no millora.

També cal parlar de la foto de portada que, des del minut zero, sempre ens ha cridat l’atenció. És un treball de Peter Hujar que forma part de la col·lecció “Orgasmic Man” i que retrata a un home, amb els ulls tancats amb força i les mans pressionades suaument contra la seva galta, que sembla estar plorant quan en realitat està expressant forts sentiments d’èxtasi o patiment. Una foto que ve com anell al dit a la temàtica d’una obra dual, on els sofriments més inimaginables estan acompanyats per la bonesa i la solidaritat d’altres éssers magnífics.