Desaparecidos

Una novel·la magistral, ambientada als vaixells de vapor que recorrien el Mississipí durant les primeres dècades del segle XX, carregats de begudes, ball i jazz.
Quan una nena és segrestada en uns grans magatzems de Nova Orleans, al supervisor, Sam Simoneaux, el turmenten la culpa, el dolor i els fantasmes del seu passat turbulent. Decidit a trobar-la, Sam emprèn un viatge que el porta als mons de música i violència i als pantans recòndits que amaguen els qui trien viure segons les pròpies lleis.
Potser és un símil fàcil però la prosa de Tom Gautreaux es gronxa i flueix amb la naturalitat i la cadència de les vies fluvials de la ribera del Mississipi, serena i vibrant alhora, centrada en impulsar en tot moment la història cap endavant. Les estones de repòs i reflexió s’alternen amb els passatges d’aventura i angoixa en un reflex de les excursions plàcides seguides de les tempestuoses que es produeixen a bord de l’Ambassador.
Hi ha soliloquis brillants –l'evocació d’actes brutals per part de l’agutzil Senon o de l’oncle Claude, l’educat retret del capità a una nena pels seus comentaris racistes...–, una anàlisi recurrent dels estralls del dol i de la pobresa, moments hilarants –la mula que entén francès–i un bon grapat de frases lapidàries –Que petit és el món dels fills de puta. Sempre els acabes trobant. Poc més se li pot demanar a una novel·la.

Tan poca vida

Els editors promocionaven el llibre amb aquella frase tan contundent: "Com un cop de puny a l'estómac". Potser, encara es van quedar curts, doncs és una obra que combina a la perfecció la maldat purament destructiva amb l'amor més incondicional que, com l'altra cara de la moneda, van construint un relat que ens fa vessar llàgrimes, però que ens fa creure en la indestructibilitat de l'amor incondicional, l'autèntic, el sincer, l'altruista, aquell que ve sense retrets ni bipolaritats episòdiques. La descripció d’uns fets tràgics que evolucionen a foc lent i que configuren un crescendo que encara afegeix més dramatisme al relat, amb una exposició detallada que no cau mai en la morbositat.

Alguns l’han considerat el llibre més trist del món. Una extensa radiografia de les emocions humanes amb mil pàgines de dolor i sofriment, però també d’amor incondicional i de sacrifici que veiem reflectit en una frase de Willem, un dels protagonistes, quan, referint-se a Jude, el seu amic de l’ànima afligit per la malaltia, li diu: “De vegades tinc la impressió que m’importa més a mi que continuïs viu que a tu”.

Tot i que Tan poca vida es va publicar l’any 2015 no ha estat fins ara que ha assolit un èxit prodigiós a escala mundial, fins i tot el diari anglès The Guardian l’ha considerat com un dels cent millors llibres del segle XXI. Les xarxes socials, els blocs literaris i les webs especialitzades se’n fan ressò de manera exhaustiva. La majoria d’opinions són entusiastament positives, però també se senten veus que pensen que el llibre està orientat al patiment pel patiment, cosa que ha negat la mateixa autora quan ha desvelat que la seva idea embrionària sempre ha estat treballar la vida d’un personatge que no millora.

També cal parlar de la foto de portada que, des del minut zero, sempre ens ha cridat l’atenció. És un treball de Peter Hujar que forma part de la col·lecció “Orgasmic Man” i que retrata a un home, amb els ulls tancats amb força i les mans pressionades suaument contra la seva galta, que sembla estar plorant quan en realitat està expressant forts sentiments d’èxtasi o patiment. Una foto que ve com anell al dit a la temàtica d’una obra dual, on els sofriments més inimaginables estan acompanyats per la bonesa i la solidaritat d’altres éssers magnífics.

Les cendres a la piscina

Les cendres a la piscina és un relat ple de color i d’ironia sobre una família mallorquina que gira al voltant de la figura del patriarca, en Sebastià, que passa de fer de pagès a enriquir-se construint hotels per als turistes. La seva vida conjugal i familiar està puntejada per tres dones de tarannà i orígens ben diferents: na Catalina, na Mercedes i la inesperada Leidi, que subratllen l’ascens i la caiguda del protagonista en un món que gira molt de pressa. Amb els anys, paraules com èxit, diners, feina, amor, sexe i família han pres significats que desconeixia. Darrere d’aquest fris familiar, el lector hi endevina la mirada curiosa i sovint àcida d’algú molt jove que pretén comprendre unes vides fugisseres.
                       

La llegenda del rei Artús

Britània, segle VI. Artús creix en una família senzilla. El seu pares és cavaller del rei Uther, i el seu germà s'entrena per ser-ho en un futur; mentre que Artús és el seu escuder. Però, durant la celebració d'un torneig en honor al rei, que ha mort, Artús descobrirà que no era qui es pensava que era. Treu una espasa d'una roca i, de sobte, és el legítim rei de Britània?

La llegenda del rei Artús convida a reflexionar sobre l'amor, la venjança i la lleialtat.

Vull fer-te algunes preguntes

La Bodie Kane és la creadora d’un pòdcast d’èxit. Quan la conviden a fer classes a l’escola Granby, on va passar l’adolescència, es veu abocada a recordar l’episodi més terrible de la seva vida: l’assassinat de la seva companya d’habitació. Vint anys després passeja pels escenaris d’aquest crim que no ha sigut capaç de deixar enrere i del qual mai ha acabat d’aclarir la veritat. Quin paper hi van tenir, ella i la resta dels seus companys? L’home a qui van declarar culpable és realment el veritable assassí?

Rebecca Makkai revisita el gènere del true crime i n’ensenya les costures en aquesta novel·la de prosa brillant i propulsiva. L’autora explora l’ambivalència de la culpa, la complexitat de la veritat, i qüestiona la morbositat i el perill de l’adopció de certs discursos.

Carta d'una desconeguda

«Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho tot per primera vegada, has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l'arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t'hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer.» «Diguem-ho clar: aquesta és una de les novel·les més extraordinàries que s'han escrit els últims cent anys... Vet aquí una perla que heu de llegir.»

Blackwater VI. Pluja

1958. Passen els anys entre festes sumptuoses, unions insòlites i revelacions esglaiadores, però res no portarà pau a la família Caskey. Saben que, després de la calma, sempre hi ha una tempesta a l’aguait. Una cosa terrible plana sobre Perdido, els seus habitants i el seu riu. Ha arribat el moment que es compleixi la profecia.
La saga acaba com comença, la pluja insistent i contínua enderroca el dic i Perdido queda de nou destruïda després de la inundació. S’acompleix la profecia de l’Elinor: «Em moriré quan una altra riuada destrueixi tot el poble».  

Blackwater V. La fortuna

Com un organisme viu, el clan Caskey creix i es transforma. Mentre uns s'hauran d'enfrontar a la mort, d'altres seran beneïts amb la vida. Alguns acostaments inesperats faran canviar les relacions i l'odi, finalment, quedarà enterrat. La Míriam dirigeix ara la serradora familiar i treu bon redit de les seves gestions. Tot Perdido celebrará un sorprenent i miraculós descobriment, però servirà d'alguna cosa la sobtada fortuna quan la natura comenci a reclamar el que és seu?
La Frances es casa amb Billy Bronze i dona llum a la Lilah i a la Nerita, una criatura verdosa que de seguida deixa anar al riu Perdido. Finalment, la Frances decideix fingir la seva mort per anar-se'n a viure amb la Nerita al riu.  

Blackwater IV. La guerra

Comença una nova era pel clan Caskey. La persistència i el treball dur de l’Elinor a Perdido per fi semblen donar els seus fruits. El seu control arrela a les llars d’un poble que en el passat va desconfiar de les seves intencions. Els seus enemics, abans poderosos, decreixen en nombre i perden força. El conflicte armat  a Europa porta sang nova a Perdido. A les terres dels Caskey, els homes van  i venen com titelles, no saben que les seves vides pengen d’un fil.
La Frances comença a sospitar que hi ha alguna cosa en ella diferent dels altres i demana explicacions a la seva mare Elinor. Mentrestant, la Lucille i la Grace, amagant l’embaràs de la primera, es muden a una casa al bosc on construeixen una vida plàcida fins la mort d’en James Caskey.

Blackwater III. La casa

Perdido, 1928. El clan Caskey s’ensorra a causa de la cruenta guerra personal entre la Mary-Love i l’Elinor. Als foscos racons del casalot on viuen l’Elinor i l’Oscar s’hi amaguen crisis conjugals i existencials que tindran repercussions inimaginables. Mentrestant els pitjors records, aquells que es mantenen oblidats, aguanten per teixir les seves mortíferes xarxes i emergir.
Finalment, després de beure un te preparat per l'Elinor, Mary-Love, víctima d'unes estranyes febres, cau malalta i mor setmanes després, deixant tota la família Caskey en estat de desconcert.