Blackwater II. El dic

Mentre Perdido es recupera de la inundació, s’inicia la construcció d’un dic que impedeixi una nova catàstrofe. Però amb les obres començaran les correntades sobtades i les desaparicions. Mentrestant, al clan Caskey, la matriarca Mary-Love veu com els seus interessos xoquen amb els de l’Elinor, la seva misteriosa nora. Les tensions entre totes dues amenaces de destruir el poble sencer.  Es preparen grans canvis a Perdido, i les conseqüències seran devastadores.
Per The New York Times es tracta d'Una sabia combinació entre Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez. Despiadadament addictiu.

Blackwater I. La riuada

Una saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un ambiciós projecte entre el pulp i l'HBO.
Les aigües fosques i glaçades del riu Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d'Alabama. Allà, els Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys causats per la riuada. Liderats per la Mary-Love, l'omnipotent matriarca, i l'Òscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per refer-se i protegir la seva fortuna. Però no compten amb l'aparició de la misteriosa Elinor Dammert. Una jove bonica però molt parca en paraules que només sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi el que costi! 

So Long, Marianne: Una història d'amor

Als 22 anys, Marianne Ihlen va viatjar a l'illa grega d'Hidra amb l'escriptor Axel Jensen. Mentre Axel escrivia, Marianne s'ocupava de la casa, fins que aquest la va abandonar amb el nadó per una altra dona. Un dia, mentre Marianne comprava en una petita botiga, va entrar un home que li va demanar que s'unís a ell i a uns amics a taula. Es va presentar com Leonard Cohen, aleshores un poeta canadenc poc conegut.
So Long, Marianne és un relat íntim i honest de la història de la vida de Marianne: des de la seva joventut a Oslo, el seu festeig amb Axel, fins a la seva vida en una colònia d'artistes a Hidra als anys 60.
Marianne Ihlen, protagonista d'una de les cançons d'amor més belles de tots els temps, ens explica la seva vida com un viatge d'autodescobriment, amor i dolor.    

Siete días en la Riviera

Una invitació a descobrir la Riviera amb una mirada evocadora d'un present i un passat artísticament mitificat.
Durant set dies de l'estiu del 2021, Miquel Molina recorre la Riviera italiana i francesa, endinsant-se en un viatge sentimental i cultural que recupera l'essència d'aquells paisatges que van inspirar i seduir els romàntics anglesos, així com els Rolling Stones, durant els anys setanta, i a Patti Smith.
De la mà de l'autor, el lector assistirà al naufragi de Percy Shelley, també al naufragi parcial de Keith Richards i el seu fill en una zona similar, al malenconiós retir a Villa Magni de Mary Shelley, els passatges escrits per Eugenio Montale i Italo Calvino i , entre molts altres moments memorables d'aquest llibre, al trasllat dels Rolling Stones i els seus familiars a Villefranche-sur-Mer per «buscar un entorn fiscal més benigne que el del seu país».

Confeti

«Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d'il·lusions, somnis, esperances, malentesos, enveges, trampes.» Amb aquestes paraules el narrador de Confeti ens avança la seva motivació per escriure: demostrar que gran part de l'existència humana és una ficció feta a mida. I com a periodista d'espectacles, troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l'apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues...
Amb una prosa elegant i enèrgica com el ball de Fred Astaire, tocada d'un humor fi, Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de l'Havana a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.
 

No sé si me explico

Carlos Boyero es una de las figuras más seguidas y temidas del cine español. La polémica le persigue desde que hace más de cincuenta años publicara su primer artículo y, desde entonces, nunca ha dejado de estar en el ojo del huracán. Boyero ha sido siempre ácido en sus críticas, irreverente e inconformista en todos los aspectos de su vida. Ahora nos cuenta su vida sin tapujos y con el tono provocador que le caracteriza: la inclasificable existencia de un tipo inclasificable, con sus neuras, sus ternuras, sus conocimientos, sus desmedidas aficiones hedonistas, sus amores, sus amistades, sus soledades, los paraísos artificiales, la imposible relación con la tecnología, la depresión, la euforia… todo eso es Carlos Boyero, ese fenómeno sociológico que rompió y rompe los moldes de la corrección política, una leyenda que no sabe encender un ordenador ni enviar un Whatsapp y cree que las redes sociales son bolsas de supermercado para llevar comida a los pobres, pero ha sido uno de los personajes más multimedia del periodismo español. Una vida y una voz contra la corrección política, los intereses creados y la mentira disfrazada de prestigio.
      

Fill d'un malparit

Des de petit, una pregunta ha torturat el narrador: ¿Què vas fer durant l’ocupació? Però mai s’ha atrevit a demanar-ho al pare. Perquè és imprevisible, aquest pare. Violent, capriciós. Alguns fins i tot diuen que és boig. El maig del 1987, quan s’obre a Lió el judici contra el criminal nazi Klaus Barbie, el fill treballa com a periodista per a un important diari francès. I aquest mateix dia s’assabenta que l’expedient judicial del seu pare es troba oblidat en els arxius departamentals del Nord. Així doncs, no és un judici, el que acaba de començar, sinó dos. La poderosa i dolorosa confrontació de Chalandon amb la ferida de la seva vida, el descobriment del seu pare com a traïdor.
  

Assaig general

La mare morta fa anys, però la presència de la qual es continua sentint; l’estima indestructible pels fills que creixen; els bons i els mals amants; els editors, les lectures, l’escriptura; els banys matutins solitaris a l’estiu; les petites coses que fan que la vida valgui la pena; la trobada fortuïta amb un amic de la infància que ja havia oblidat… Una suma d’elegants peces breus que formen un llenç impressionista de moments vitals: el que hem deixat enrere, el que guardem a la memòria i el que ha de venir; la persona que vam ser, la que som i la que potser serem en el futur. I un regal inesperat: la continuació de l’èxit internacional També això passarà.
A Assaig general trobem Milena Busquets en la millor forma: frívola i profunda, divertida i alhora dolorosament trista, més valenta que mai i meticulosa a l’hora d’observar els detalls que ens fan qui som. Un llibre d’aparença lleugera que amaga molt més del que revela a primera vista.
  

Nostra Senyora del Nil

«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. Nostra Senyora del Nil, premi Renaudot 2012, és una novel·la magnífica i devastadora sobre un país dividit i una societat que es precipita cap a l’horror.

La ciutat i les seves muralles incertes

El protagonista i narrador de La ciutat i les seves muralles incertes no pot imaginar que la noia que estima està a punt de desaparèixer de la seva vida. D’instituts diferents, es veuen quan poden i, tot i que ella també n’està enamorada, li diu que no pot estar amb ell: en les seves trobades, li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest, on se sent com una ombra. De mica en mica, la noia li explica els problemes emocionals que té, atacs ocasionals de pànic i depressió que al capdavall fan que deixi l’escola i es tanqui a casa. I un dia, amb una carta de comiat, ella desapareix. El noi, desesperat per veure-la, al cap del temps aconsegueix d’alguna manera arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles, tal com l’han imaginada, existeix, perquè tot és possible en un univers on la realitat, els somnis i les ombres es fonen i s’escapen dels límits de la raó. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.