El consentiment

Seduïda a l’edat de catorze anys per Gabriel Matzneff, cèlebre escriptor de cinquanta, Vanessa Springora desgrana, tres dècades més tard, el control i la manipulació que aquell home va exercir sobre ella, enamorada en cos i ànima, i l’empremta inesborrable de la relació al llarg de la seva vida. De Matzenff, com Springora va descobrir ben aviat, eren àmpliament conegudes les relacions depredadores i impunes amb menors de setze anys que, a més, nodrien la seva obra d’escriptor amb fama d’apassionat. En aquest llibre extraordinari, Vanessa Springora explora la noció ambigua del seu consentiment, alhora que posa en qüestió les derives d’una època que arriba fins avui i la complaença d’un medi literari encegat pel talent i la celebritat.
«M’estic molts anys fent voltes dins la gàbia, els meus somnis són tot crim i venjança. Fins un dia que per fi arriba la solució, com una evidència: enxampar el caça­dor amb la seva pròpia trampa, tancar-lo en un llibre».
Testimoni i denúncia, aquest text refulgent, d’una lucidesa corprenedora i de gran força literària, ha provocat un terratrèmol a la societat francesa i ja s’ha convertit en un fenomen internacional, traduït a vint llengües.

COMENTARI: És un relat catàrtic, sincer i serè del que podem anomenar literatura autobiogràfica. L'autora descriu una experiència terrible que ha haver de sofrir enmig d'una societat extremadament permissiva que tolerava i honorava a personatges com Matzneff. Uns dolorosos episodis que no van poder ser corregits ni aturats per les elits socials i culturals de l'època, encara sota l'influx del «Prohibit prohibir» del Maig del 68. El consentiment és un llibre valent, curt i contundent que ha tingut un èxit extraordinari, tant a França com arreu del món.
                 

Ciència optimista

Les cèl·lules mare, la intel·ligència artificial, l'enginyeria genètica, els vehicles autoconduïts, la realitat virtual, els robots, l'exploració espacial... en un segle en què el creixement tecnològic ens sorprèn contínuament, Josep M. Mainat, capítol a capítol, tecnologia a tecnologia, ens posa al dia del que la Ciència està fent ara mateix per a nosaltres, però, sobretot, de com revolucionarà la nostra vida en un futur no molt llunyà.
En Mainat és un home del camp de l'entreteniment i, òbviament, no ha pogut evitar que aquest llibre li sortís entretingut, molt entretingut. Però en Mainat és també un apassionat de la Ciència, per això, aquest llibre és un compendi rigorós i ben documentat dels últims descobriments científics i de tots aquells avenços que ens meravellaran en els propers anys.
I, finalment, en Mainat és un home optimista. Per això les pàgines d'aquest llibre traspuen optimisme. Després de llegir-lo no et quedarà més remei que reconèixer que sí, que anem bé, que ens espera un futur brillant!

COMENTARI: El protagonisme mediàtic assolit aquestes darrers setmanes  per Josep Maria Mainat m'ha impulsat a emprendre la lectura del seu llibre científic que, com indica el títol, traspua optimisme. De lectura fàcil i ràpida, els catorze capítols que l'integren busquen un enfoc didàctic per poder accedir a uns continguts que, d'altra manera, ens passarien totalment encoberts. Un llibre que transmet una passió per la ciència optimista a càrrec d'un personatge multitask  que ha posat al descobert una de les seves dèries vitals.
                    

Martín Lutero

Quan Martí Luter va clavar les 95 tesis en un full de paper a la porta de l'església del castell de Wittenberg (Saxònia, Alemanya) el 31 d'octubre del 1517, va desencadenar un procés que va canviar el món occidental per sempre.

Les idees de Luter es van estendre com la pólvora. El seu atac a l'Església aviat va convulsionar Alemanya, va dividir Europa i va polaritzar les creences. Va desencadenar dècades de persecució religiosa, malestar social i guerra. A llarg termini, les seves idees, paradoxalment, van ajudar a trencar el domini de la religió en tots els àmbits de la vida.

Però l'home que va iniciar la Reforma va ser profundament defectuós, fonamentalista religiós, antisemita i políticament reaccionari. Era un fervent creient que vivia turmentat pels dubtes, un brillant escriptor que va donar forma a la llengua alemanya i un polemista violent i malparlat. Era un ex-monjo casat que va alliberar la sexualitat humana de l'estigma de pecat, però al mateix temps que ha insistit que les dones havien de mantenir-se en un lloc secundari.

 

COMENTARI: D'entrada, sorprèn molt el caràcter i la personalitat del protagonista, un home que sol passar –en curts períodes de temps– de l'amor a l'odi en les seves relacions personals on els seus amics de l'ànima es transformen en odiats enemics per més tard refer ponts i tornar-los a trencar, sense solució de continuïtat. Era una època on la religió s'imposava arreu, posant en perill la vida dels predicadors més agosarats. També sorprèn veure com una de les controvèrsies més discutides va ser la d'utilitzar el pa i el vi en el sagrament de la comunió. Avui en dia, això ens costa molt d'entendre-ho, però ja han passat més de cinc segles...

  

Tornarem a vèncer (I com ho farem)

Els dos màxims dirigents d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, l’un des de la presó de Lledoners i l’altra des de l’exili de Ginebra, concreten en aquest llibre escrit a quatre mans l’estratègia per aconseguir la independència. I ho fan sense eludir cap dels grans debats que han polaritzat la vida pública els darrers anys: unilateralitat sí o no, desobediència civil versus desobediència institucional, eixamplar la base o tirar pel dret... El resultat és un manual pràctic de com els republicans volen preparar Catalunya per a un embat guanyador amb l’Estat. Qui hi vulgui buscar retrets, s’ha equivocat de llibre. Només hi ha propostes de futur.

COMENTARI: El llibre està dividit en quatre parts: la gran victòria de l'1-O, la impossibilitat d'implementar el resultat del Referèndum, l'eixamplament de fortaleses i la correcció de febleses i els passos necessaris per assolir la victòria final: negociació, referèndum i desobediència civil. És la ruta proposada per ERC de cara a la consecució de la independència de Catalunya.

 

La lluita a l'exili

La continuació de M'explico: De la investidura a l'exili (2016-2017).
«Sento que he de protegir urgentment el que hem fet.
En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés.
Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d'èxit, i també punts baixos.
Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.»

COMENTARI: Després d'haver llegit la primera part, M'explico, tenia ganes de seguir el relat dels anys 2018, 2019 i començaments del 2020. Aquesta vegada la narrativa segueix mantenint l'interès i l'amenitat tot i què el clímax no pot mantenir el ritme frenètic dels dos anys anteriors. De totes maneres, el conjunt de l'obra és un testimoni fonamental d'uns fets transcendentals explicats pel primer protagonista de la història.

                                                         

L'any que va caure la roca

Un grup de joves d’un poble de muntanya no vol seguir la tradició familiar que els obligaria a quedar-se a casa conreant les terres. L’enfrontament amb els seus esdevé un combat tan constant com inútil. Fins que la matinada d’un diumenge del 1975, tornant de la discoteca, els set joves es troben amb un fet dramàtic que capgira les seves vides i la història del poble. La tragèdia que els cau a sobre, però, els planteja la possibilitat de  començar de nou, d’obrir les portes al somni d’una societat diferent, en sintonia amb els nous aires que bufen al país. El daltabaix sembla l’ocasió per repensar-ho tot.

 

COMENTARI: L'autor s'imagina una catàstrofe natural per construir un relat de més de trenta anys per constatar el despoblament del medi rural i les dificilíssimes possibilitats de subsistència, tot des del punt de vista de les vivències d'un grup d'amics del Pallars Jussà, als quals segueix des del 1975 fins els nostres dies.

  

Crims amb Carles Porta

Crims amb Carles Porta torna a aquella manera tan particular de narrar les històries més fosques des de dins, ­ fins al punt que el lector té la sensació que coneix personalment l’assassí, que li sent la veu, com ja vam poder presenciar a Tor: Tretze cases i tres morts. El 2017, els creadors de Crims van començar a col·laborar amb una secció al magazín de tarda Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio i, gràcies al seu èxit, al cap de poc el programa ja tenia un espai propi a la graella del cap de setmana. Ara, a més, s’ha adaptat a un format televisiu per a TV3.

COMENTARI:  Aquest llibre torna a demostrar el talent natural de l'autor a l'hora d'esbudellar les històries més fosques de la crònica negra més propera. Les lectures es converteixen en una successió de fets i de dades, tan ben cuinades, que consumim amb avidesa, sempre a punt de demanar-ne més. L'estil de Carles Porta és molt peculiar, demostrant que és un autor tot terreny, tant hàbil pel relat escrit, com pel guió radiofònic i pel documental audiovisual. Gaudir de qualsevol dels seus productes és garantia de passar una bona estona molt entretinguda.

M'explico

El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l’oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n’he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d’algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d’autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.
Finalment, aquestes pàgines que llegireu, si teniu la bondat de fer-ho, demanen una mica d’indulgència i generositat, perquè malgrat l’honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d’aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.

COMENTARI: D'entrada he de reconèixer que no tenia massa ganes de llegir aquest extensíssim llibre sobre uns fets que ja havíem seguit exhaustivament a través dels mitjans de comunicació. Malgrat tot, no vaig poder resistir la temptació de començar-lo i, d'aleshores ençà, no he parat de llegir. Està construït d'una manera molt amena que, sobretot a la part final, sembla derivar en una novel·la d'espies, tot envoltat d'un ritme trepidant que t'encomana l'estrès dels protagonistes. De segur que no agradarà a l'Oriol Junqueras, que hi surt molt malparat, ni al partit que presideix.
  

Sota el barret

L'observatori preferit de Manuel Cuyàs, segons ens diu, és el balcó de casa seva, entre la Rambla i la Riera de Mataró. Però aquest home curiós i tafaner és un observador nat, sigui on sigui: assegut en un cafè, aturat a la B-20, passejant per la platja o comprimit en una manifestació. El nou llibre de Manuel Cuyàs s’articula a partir d’una tria molt estricta dels seus articles al diari El Punt Avui publicats al llarg dels últims quatre anys. Així com El nét del pirata es va estructurar a partir d’articles autobiogràfics i Enamorats de l’Audrey Hepburn a partir dels més nostàlgics i costumistes, Sota el barret conté textos centrats en la societat d'avui i en els temps d'avui, amb la mirada sorneguera i personal que tant ens agrada als seus lectors. Amb un pròleg del periodista Xavier Graset.

COMENTARI: Es tracta d'una obra molt apropiada, a mode de menú degustació, per conèixer els articles que va escriure Manuel Cuyàs al diari El Punt Avui, dins la secció Vuits i nous, aquests darrers quatre anys. 
  

New York, New York...

La megalòpoli dels nostres dies, la ciutat de les ciutats, la ciutat que no dorm mai, Nova York, és la llar del nou llibre de Javier Reverte. Després d'una estada a l'urbs de diversos mesos ininterromputs, en els quals l'autor va dedicar tot el seu temps tan sols a escriure i passejar pels carrers, aquest text va explicant-nos el dia a dia d'una metròpoli fascinant i carregada d'energia, que a l'habitar-la ens ofereix gairebé sempre una visió plena de vitalitat.
En el seu inimitable estil, Reverte ens explica la història de la ciutat, ens descriu els seus barris –Harlem, al Village, el Midtown, Hell 's Kitchen, Chinatown, Broadway...–, treu el cap als seus racons menys coneguts, pinta els seus dos rius, parla dels escriptors que han treballat sobre ella, camina Manhattan de dalt a baix i de costat a costat, i ens retrata altres barris propers, com Brooklyn i l'illa de Roosevelt. És un llibre escrit amb amenitat, humor, tendresa i a què envaeix una aroma d'extravagància i un so subtil de trompeta de jazz.

COMENTARI: Tres mesos d'estada en una ciutat donen per molt a l'hora de construir un ampli relat sobre impressions i vivències d'un entorn ignot. No calia una llarga llista d'indrets ni de punts d'interès sinó d'impactes emocionals entomats durant el desenvolupament del rol d'espectador. I això és el que Javier Reverte ha sabut fer, apropar-nos a una ciutat mítica des d'un punt de vista predominantment sensorial, àmpliament refrendat per les aportacions de nombrosos escriptors de reconeguda solvència literària.