06 de maig 2018

L'ordre del dia

L’Alemanya nazi té les seves llegendes. Compta amb un exèrcit ràpid, poderós i modern, amb tots els elements per a un triomf inexorable. Però, i si els fonaments de les seves primeres proeses ocultessin mercadejos i relacions de vulgars interessos comuns? I si les imatges glorioses de la Wehrmacht entrant triomfalment a Àustria dissimulessin un immens embús de tancs panzers a la frontera? Una pana, simplement! I si darrere de l’ascens fulgurant de Hitler s’ocultessin misèries i interessos espuris, petits detalls que van marcar una important diferència?

En aquesta novel·la Éric Vuillard narra a través de diversos episodis desconeguts el que realment va passar just abans de l’annexió d’Àustria. Un relat magistral que situa el lector com el principal intèrpret de la Història.


A FAVOR: La capacitat de convertir anècdotes i episodis secundaris en relats, impecables, de primera magnitud

EN CONTRA: Massa curt. 
   

01 de maig 2018

Moriria per tu i altres contes perduts

Empresaris atrapats en un psiquiàtric per error; guionistes reconvertits en rodamons per inspirar-se; soldats penjats dels polzes; seductors llegendaris per qui se suïciden les dones; però també hereves tan riques com maldestres a qui resulta impossible trobar un marit; joves amb problemes per culpa de la seva excessiva bellesa; adolescents que descobreixen la gran ciutat per primer cop; nois que coneixen noies i viceversa. Sobre aquests personatges i d’altres escrivia, entre 1920 i la seva mort el 1940, F. Scott Fitzgerald als relats que es reuneixen aquí per primera vegada.

Són textos redescoberts, molts dels quals van ser descartats pels editors potser perquè afegien complexitat al Fitzgerald més rutilant, embarcat aquí en l’exploració de nous tons i temes. Contes que abracen la sàtira, l’humor físic i altres formes de la comicitat en un estil lleuger i espurnejant, amb rèpliques i contrarèpliques afuades, però que també burxen en la foscor de la bogeria, la guerra i el suïcidi; l’alcohol, la malaltia i el desamor. Relats, a la fi, molt estimats per l’autor, que no va voler modificar-los fins i tot a costa del seu bandejament injust.

Ara són rescatats en aquest volum imprescindible anotat i presentat amb cura per Anne Margaret Daniel i traduït per Marc Rubió. «Un dels estilistes més refinats del segle passat. Fitzgerald continua essent infinitament més commovedor que qualsevol aplegalletres contemporani al cim del seu art. En aquest llibre desborda geni» (Frédéric Beigbeder); «Els seus lectors trobaran moltes coses per gaudir en aquest llibre meravellosament presentat» (Blake Bailey, The New YorkTimes).

A FAVOR: Exhaustiu treball d'edició, a cura d'Anne Margaret Daniel, per presentar-nos l'obra més completa de l'escriptor de Minnesota.

EN CONTRA: No tots els relats estan al mateix nivell. Malgrat tot, l'ofici de l'autor es nota pàgina rere pàgina.

 

18 d’abril 2018

La villa, el lago, la reunión

El 20 de gener de 1942, en una casa a la vora del Wannsee, un llac del Berlín suburbà, va tenir lloc una de les reunions més terribles de la història de la humanitat. Aquesta reunió, presidida per Reinhard Heydrich i organitzada per Adolf Eichmann, va congregar als representants dels principals organismes nazis de l'Europa de l’Est. L’objectiu: forjar un pla que pentinaria Europa d’est a oest a la recerca de jueus, un pla que conduiria a la «solució final» de forma conseqüent i sistemàtica.

A FAVOR: En poques pàgines, molt ben resumida crònica de la conferència de Wannsee; que només va durar hora i mitja.

EN CONTRA: De tot el que descriu. Alguns dels episodis més ignominiosos de tota la història de la humanitat.
 

17 d’abril 2018

Operació urnes

Operació Urnes, és la crònica periodística de l'operatiu clandestí que va permetre que l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d'autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l'operació i dels seus principals protagonistes, molts d'ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions.

A FAVOR: Detallat reportatge periodístic dels preparatius i de la celebració de l'1-O. En molts paratges el text es converteix en un relat d'intriga i suspens.

EN CONTRA: És un llibre oportunista que s'ha publicat de pressa i corrents però que aporta algunes dades significatives.
 

06 d’abril 2018

1968. El nacimiento de un mundo nuevo

L'any 1968 s'ha convertit en una mena de mite. Però més enllà d'aquesta imatge idíl·lica o confosa, va ser un any ple d'esdeveniments polítics que van provocar la sensació de que el món estava a prop del col·lapse.

A França, als EUA, a Txecoslovàquia, Japó, Itàlia, Alemanya i Espanya, l'any 1968 va ser l'any en que els sistemes polítics van ser qüestionats, sobretot, per uns joves estudiants convençuts de que el món que els llegaven els seus pares era avorrit, injust i criminal. Sense cap pla establert, però armats amb noves ideologies d'esquerres, una retòrica audaç i unes tàctiques de protesta que imitaven a les de les guerrilles, van trencar els grans consensos polítics i culturals que havien estat vigents des del final de la II Guerra Mundial.

1968. El nacimiento de un mundo nuevo és una crònica d'aquest any de grans esperances i de somnis d'un món millor, però també ple de morts violentes com les de Martin Luther King i Bobby Kennedy i disturbis com els de París.

A FAVOR: L'oportunitat del moment: 50è aniversari.

EN CONTRA: S'hauria d'haver aprofundit més en el relat del maig del 68 francès, el qual s'esmenta molt de passada. 
  

30 de març 2018

Seis cuentos morales

Aquest llibre recull mitja dotzena de relats que Eric Rohmer va escriure i que posteriorment va convertir en sis pel·lícules: els famosos «Sis contes morals» que el van consagrar com un dels directors més personals de la història del cinema.

Tots ells estan concebuts com variacions sobre un mateix tema: «la història d’un home i dues dones. Mentre busca a la primera troba a la segona. Aquesta relació constitueix l’argument de cada pel·lícula. Al final torna a veure la primera dona. I aquesta és la moral del conte». Aquest tema, seguint les lleis del gènere, patirà cert nombre d’amplificacions, de restriccions i d’inversions, encara que segueixi sent fàcilment identificable. La reunió dels «Sis contes morals» en un sol volum (que en l'edició francesa es va subtitular significativament com novel·la) permet copsar la complexitat de la temàtica rohmeriana i seguir el joc subtil de les seves oposicions i correspondències.

A FAVOR: Ocasió immillorable per tornar-nos a immergir en l'extraordinari univers del prolífic director francès. 

EN CONTRA: Res de res.

20 de març 2018

El sitio de Leningrado, 1941-1944

Quan l’exèrcit alemany va envoltar Leningrad, la privació d'aliments fins a la mort va ser una política deliberada per eradicar la població civil de la ciutat. Amb l'arribada de l'hivern la fam i el pànic es van instal·lar a la població.

Michael Jones, un especialista a l'hora de captar la psicologia de les batalles, ens explica la història humana d'aquesta ciutat. Utilitzant fonts recentment disponibles de testimonis oculars, l'autor ens mostra Leningrad en totes les seves dimensions, incloent els tabús silenciats pels soviètics com el saqueig, les quadrilles criminals i el canibalisme. Però per a molts ciutadans del carrer Leningrad va marcar el triomf de l'esperit humà, ja que van haver de aprofundir en els seus propis recursos per ajudar-se els uns als altres. Al final les tropes alemanyes van comprendre que mai podrien prendre Leningrad. Però la defensa de la ciutat es va aconseguir a molt alt preu. Va ser el 1944, gairebé tres anys després, amb prop d'un milió de morts i amb supervivents que van quedar marcats a perpetuïtat pel temps que van resistir.

A FAVOR: Alternar els passatges cronològics amb les aportacions personals d'alguns protagonistes contribueix a crear un relat eficaç i contundent.

EN CONTRA: De l'horror que descriu.

12 de març 2018

La hija del comunista

Berlín, 1956. La tarda més freda de tot l'hivern, les mans d'una nena s'embruten de carbó. Berlín, 1958. En aquestes mateixes mans hi ha un secret o un record, una insígnia amb tres lletres gravades: PCE. Berlín, 1961. La sang de les sardines ha quedat a l'altra banda perquè un mur ha partit la ciutat en dues. Berlín, 1968. Has pensat en el que significa ser aquí per sempre? Berlín, 1971. Quines coses es porten en els viatges, quan es fuig, quan no serà possible el retorn?

La vida de Katia podria haver estat explicada de moltes maneres, però la prosa d'Aroa Moreno Durán, incisiva i brillant, ens la conta d'aquesta manera: arrencant la bellesa del pes de la Història.


A FAVOR: Novel·la clara i concisa, farcida de tocs poètics que li atorguen un plus d'emotivitat.

EN CONTRA: Potser caldria explicar millor algunes actituds que resulten poc creïbles.
  

09 de març 2018

Apegos feroces

Vivian Gornick, una dona madura, camina amb la seva mare –d'avançada edat–, pels carrers de Manhattan, i en el transcurs d'aquests passejos, plens de retrets, de records i complicitats, va desgranant el relat de la lluita d'una filla per trobar el seu propi lloc en el món.

Des de molt d'hora, Gornick es veu influenciada per dos models femenins molt diferents: un, el de la seva mare; l'altre, el de Nettie. Totes dues, figures destacades en el món ple de dones que és el seu entorn, representen models que la jove Gornick anhela i detesta encarnar, i que determinaran la seva relació amb els homes, la feina i altres dones durant la resta de la seva vida.

A FAVOR: Documentat recorregut de dues dones molt diferents a la recerca de l'amor i de la felicitat sense aconseguir aportar cap solució categòrica.

EN CONTRA: A vegades el focus es tanca tant en si mateix que dóna lloc a repeticions del tot innecessàries.
   

01 de març 2018

Entre ells dos

Memòries d’infantesa d’un dels autors més rellevants del panorama literari actual. Reflexió sobre la família, la memòria i la pèrdua.

En el seu llibre més personal i autobiogràfic, Richard Ford fa un emocionant retrat de la vida familiar a l’Amèrica de mitjan segle XX. Mentre explora la percepció canviant que els nens tenen dels seus pares, també reflexiona sobre l’impacte de la pèrdua i la devoció. Escrit amb la intel·ligència, la precisió i la humanitat que el caracteritzen, Entre ells dos és tant un acte d’amor d’un fill cap als seus pares com una meditació redemptora sobre la família.

A FAVOR: Sincer i commovedor homenatge a totes aquelles persones que han passat per la vida anònimament, sense heroïcitats, però amb un desbordant bagatge d'amor i estima.

EN CONTRA: Absolutament res.