Paul Auster torna set anys després amb una novel·la lluminosa i
brillant. Una història tensa i expansiva sobre l'amor, el desig, la
pèrdua, la memòria i la solitud protagonitzada per Seymor Baumgartner,
un professor de filosofia a punt de jubilar-se.
La vida d’en Baumgartner ha estat marcada per l’amor profund i
permanent per la seva dona, l’Anna, que va morir en un accident de
natació fa nou anys. Amb setanta-un anys, en Baumgartner continua
atrapat pels records i pels petits entrebancs quotidians, i lluita per
acostumar-se a la seva absència. La visita d'una jove, estudiosa de
l'obra de la seva dona, trasbalsa el seu dia a dia.
La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en
què l’estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on
encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les
cuidadores hi han trastocat l’ordre de les coses i la intimitat.
Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en
la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues. Els
moments lluminosos i també els difícils esdevenen ara una lliçó de vida.
El relat de Neus Canyelles dibuixa la figura de Milady i conta una
història personal que és alhora universal.
«Per molt que t’estimin persones vives ja ningú ho farà tant com els pares».
Aquest
és un dels exemples de no-ficció literària més reeixits dels últims
anys. El peó situa el cor de la trama a Estocolm durant l’hivern del
1962. Allà, sobre un tauler d’escacs, es disputa una partida entre dos
homes de mons oposats.
El mallorquí Arturo Pomar, Arturito, el nen
prodigi que el No-Do va instrumentalitzar a la postguerra fins a
convertir-lo en la icona d’una Espanya en blanc i negre, ara treballa
com a auxiliar de Correus a Ciempozuelos i encara la seva última gran
oportunitat contra un americà jove, excèntric i ambiciós: Bobby Fischer.
Tots dos van servir de manera indirecta el poder. Tots dos van ser
peons: l’un, del franquisme; l’altre, de la Guerra Freda.
Paco
Cerdà, un dels millors escriptors de la seva generació, basteix una
història d’una gran qualitat narrativa sobre el compromís polític, els
escacs i el poder, un relat aixecat al voltant dels setanta-set
moviments d’aquell mític enfrontament. A les seves pàgines s’hi traça la
crònica de nombrosos «peons» que van sacrificar la vida per les seves
idees arreu del món: l’últim mort de la Guerra Civil, un espia americà
atrapat a l’URSS, l’universitari negre que trenca amb la segregació
racial al Mississipí, l’única víctima de la crisi dels míssils a Cuba,
la bomba d’un falangista al Valle de los Caídos… El resultat és un
calidoscopi brillant que convida a reflexionar sobre les implicacions
personals de lliurar-se a un bàndol o ser utilitzat per ell, i el preu
que se n’ha de pagar. Com ara, ser oblidat per la Història.
