Novel·la d'escacs

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n'és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d'acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assisteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d'escacs, doncs, se'ns presenta, d'una banda, l'enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l'altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d'intriga.
  

Una furiosa devoció

Activista punk, bevedor llegendari, icona musical irlandesa... Aquesta és l'extraordinària història mai contada del famós líder de The Pogues. El viatge inesperat d'un marginat social que es va convertir en tresor nacional.
Shane MacGowan va escriure alguns dels temes més bells i suggerents de la música de les darreres dècades, però la seva vida va estar lluny de ser un conte de fades. Furgant sota la seva imatge salvatge, aquesta reveladora biografia ens parla d'un home tímid i acomplexat, un poeta de fuet ràpid, intel·ligència i intensa espiritualitat. A través de converses amb el mateix Shane a casa seva a Dublín i amb la participació de la seva dona Victoria Clarke, el seu pare Maurice i la seva germana Siobhan, descobrim el que suposa créixer als suburbis d'Anglaterra, ser expulsat de l'escola Westminster, o els seus iniciàtics viatges a la casa de camp familiar a Tipperary, origen de la música i les històries que el van portar a fundar The Pogues. Una vida trepidant i agitada, des dels seus començaments amb The Nips fins a les triomfals gires per Amèrica, el seu tràgic acomiadament al Japó o l'abús indestructible amb les drogues. A Una furiosa devoció, Shane se'ns obre de bat a bat i ens mira als ulls.

L'Escorxador

En Roc viu a un poble de la Catalunya interior. Porta una cama ortopèdica com a conseqüència d'un accident terrible i absurd, i viu turmentat i obsessionat per deixar enrere un passat miserable i començar una nova vida amb la Laia. Vol tirar endavant i ha de lluitar contra les seves pors, angoixes i traumes, i no li serà gens fàcil sortir-se'n. L'Escorxador, novel·la guanyadora de l'XI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural amb boscos infinits, personatges maltractats per la vida, drogues i escenaris sòrdids. Amb moltes referències musicals que puntegen la trama, la prosa de Lluís Riera Porta és precisa i directa com un cop de puny, i ens transporta als racons més foscos que tots amaguem a dins nostre.

El factor Rachel

La Rachel és una estudiant que treballa en una llibreria quan coneix en James. Esbojarrat i remarcant en excés la seva heterosexualitat, en James convida a la Rachel a ser la seva companya de pis. Junts es llancen a l'aventura pels carrers de la ciutat de Cork, intentant mantenir una existència bohèmia mentre s'acosta l’amenaça de la crisi financera. Quan la Rachel s'enamora del seu professor casat, el Dr. Fred Byrne, en James l'ajuda a organitzar un club de lectura a la llibreria local amb l'objectiu que el pugui seduir, però en Fred té altres desitjos. Així comença una sèrie de secrets i embolics que entrellacen els destins d'en James, la Rachel, en Fred i la seva glamurosa, ben connectada i burgesa esposa.

Nascuda de Venus

La genialitat d'un artista, la transcendència de la seva musa, un amor impossible. El retrat d'una època, una ciutat i una de les famílies més poderoses de tots els temps, els Mèdici.
Florència, 1510. El gran mestre Sandro Botticelli, en el llit de mort, demana al seu confessor que lliuri una carta i un quadre secrets al fill de la seva musa, la bella Simonetta Vespucci.
Aquest quadre mai arribarà a veure la llum pública, i més de mig segle després, la Carla, una jove restauradora catalana, emprendrà la cerca d'aquesta obra perduda, la qual la portarà a descobrir la seva veritable essència i un secret amagat durant més de cinc-cents anys que li canviarà la vida per sempre.
Nascuda de Venus narra tres històries d'amor lligades cronològicament darrere l'obra de Sandro Botticelli, en un relat fascinant que et transportarà a través del temps i l'art i en el qual el passat i el present es fusionen en una narrativa emocionant.

Desaparecidos

Una novel·la magistral, ambientada als vaixells de vapor que recorrien el Mississipí durant les primeres dècades del segle XX, carregats de begudes, ball i jazz.
Quan una nena és segrestada en uns grans magatzems de Nova Orleans, al supervisor, Sam Simoneaux, el turmenten la culpa, el dolor i els fantasmes del seu passat turbulent. Decidit a trobar-la, Sam emprèn un viatge que el porta als mons de música i violència i als pantans recòndits que amaguen els qui trien viure segons les pròpies lleis.
Potser és un símil fàcil però la prosa de Tom Gautreaux es gronxa i flueix amb la naturalitat i la cadència de les vies fluvials de la ribera del Mississipi, serena i vibrant alhora, centrada en impulsar en tot moment la història cap endavant. Les estones de repòs i reflexió s’alternen amb els passatges d’aventura i angoixa en un reflex de les excursions plàcides seguides de les tempestuoses que es produeixen a bord de l’Ambassador.
Hi ha soliloquis brillants –l'evocació d’actes brutals per part de l’agutzil Senon o de l’oncle Claude, l’educat retret del capità a una nena pels seus comentaris racistes...–, una anàlisi recurrent dels estralls del dol i de la pobresa, moments hilarants –la mula que entén francès–i un bon grapat de frases lapidàries –Que petit és el món dels fills de puta. Sempre els acabes trobant. Poc més se li pot demanar a una novel·la.

Tan poca vida

Els editors promocionaven el llibre amb aquella frase tan contundent: "Com un cop de puny a l'estómac". Potser, encara es van quedar curts, doncs és una obra que combina a la perfecció la maldat purament destructiva amb l'amor més incondicional que, com l'altra cara de la moneda, van construint un relat que ens fa vessar llàgrimes, però que ens fa creure en la indestructibilitat de l'amor incondicional, l'autèntic, el sincer, l'altruista, aquell que ve sense retrets ni bipolaritats episòdiques. La descripció d’uns fets tràgics que evolucionen a foc lent i que configuren un crescendo que encara afegeix més dramatisme al relat, amb una exposició detallada que no cau mai en la morbositat.

Alguns l’han considerat el llibre més trist del món. Una extensa radiografia de les emocions humanes amb mil pàgines de dolor i sofriment, però també d’amor incondicional i de sacrifici que veiem reflectit en una frase de Willem, un dels protagonistes, quan, referint-se a Jude, el seu amic de l’ànima afligit per la malaltia, li diu: “De vegades tinc la impressió que m’importa més a mi que continuïs viu que a tu”.

Tot i que Tan poca vida es va publicar l’any 2015 no ha estat fins ara que ha assolit un èxit prodigiós a escala mundial, fins i tot el diari anglès The Guardian l’ha considerat com un dels cent millors llibres del segle XXI. Les xarxes socials, els blocs literaris i les webs especialitzades se’n fan ressò de manera exhaustiva. La majoria d’opinions són entusiastament positives, però també se senten veus que pensen que el llibre està orientat al patiment pel patiment, cosa que ha negat la mateixa autora quan ha desvelat que la seva idea embrionària sempre ha estat treballar la vida d’un personatge que no millora.

També cal parlar de la foto de portada que, des del minut zero, sempre ens ha cridat l’atenció. És un treball de Peter Hujar que forma part de la col·lecció “Orgasmic Man” i que retrata a un home, amb els ulls tancats amb força i les mans pressionades suaument contra la seva galta, que sembla estar plorant quan en realitat està expressant forts sentiments d’èxtasi o patiment. Una foto que ve com anell al dit a la temàtica d’una obra dual, on els sofriments més inimaginables estan acompanyats per la bonesa i la solidaritat d’altres éssers magnífics.

Les cendres a la piscina

Les cendres a la piscina és un relat ple de color i d’ironia sobre una família mallorquina que gira al voltant de la figura del patriarca, en Sebastià, que passa de fer de pagès a enriquir-se construint hotels per als turistes. La seva vida conjugal i familiar està puntejada per tres dones de tarannà i orígens ben diferents: na Catalina, na Mercedes i la inesperada Leidi, que subratllen l’ascens i la caiguda del protagonista en un món que gira molt de pressa. Amb els anys, paraules com èxit, diners, feina, amor, sexe i família han pres significats que desconeixia. Darrere d’aquest fris familiar, el lector hi endevina la mirada curiosa i sovint àcida d’algú molt jove que pretén comprendre unes vides fugisseres.
                       

La llegenda del rei Artús

Britània, segle VI. Artús creix en una família senzilla. El seu pares és cavaller del rei Uther, i el seu germà s'entrena per ser-ho en un futur; mentre que Artús és el seu escuder. Però, durant la celebració d'un torneig en honor al rei, que ha mort, Artús descobrirà que no era qui es pensava que era. Treu una espasa d'una roca i, de sobte, és el legítim rei de Britània?

La llegenda del rei Artús convida a reflexionar sobre l'amor, la venjança i la lleialtat.

Vull fer-te algunes preguntes

La Bodie Kane és la creadora d’un pòdcast d’èxit. Quan la conviden a fer classes a l’escola Granby, on va passar l’adolescència, es veu abocada a recordar l’episodi més terrible de la seva vida: l’assassinat de la seva companya d’habitació. Vint anys després passeja pels escenaris d’aquest crim que no ha sigut capaç de deixar enrere i del qual mai ha acabat d’aclarir la veritat. Quin paper hi van tenir, ella i la resta dels seus companys? L’home a qui van declarar culpable és realment el veritable assassí?

Rebecca Makkai revisita el gènere del true crime i n’ensenya les costures en aquesta novel·la de prosa brillant i propulsiva. L’autora explora l’ambivalència de la culpa, la complexitat de la veritat, i qüestiona la morbositat i el perill de l’adopció de certs discursos.

Carta d'una desconeguda

«Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho tot per primera vegada, has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l'arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t'hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer.» «Diguem-ho clar: aquesta és una de les novel·les més extraordinàries que s'han escrit els últims cent anys... Vet aquí una perla que heu de llegir.»

Blackwater VI. Pluja

1958. Passen els anys entre festes sumptuoses, unions insòlites i revelacions esglaiadores, però res no portarà pau a la família Caskey. Saben que, després de la calma, sempre hi ha una tempesta a l’aguait. Una cosa terrible plana sobre Perdido, els seus habitants i el seu riu. Ha arribat el moment que es compleixi la profecia.
La saga acaba com comença, la pluja insistent i contínua enderroca el dic i Perdido queda de nou destruïda després de la inundació. S’acompleix la profecia de l’Elinor: «Em moriré quan una altra riuada destrueixi tot el poble».  

Blackwater V. La fortuna

Com un organisme viu, el clan Caskey creix i es transforma. Mentre uns s'hauran d'enfrontar a la mort, d'altres seran beneïts amb la vida. Alguns acostaments inesperats faran canviar les relacions i l'odi, finalment, quedarà enterrat. La Míriam dirigeix ara la serradora familiar i treu bon redit de les seves gestions. Tot Perdido celebrará un sorprenent i miraculós descobriment, però servirà d'alguna cosa la sobtada fortuna quan la natura comenci a reclamar el que és seu?
La Frances es casa amb Billy Bronze i dona llum a la Lilah i a la Nerita, una criatura verdosa que de seguida deixa anar al riu Perdido. Finalment, la Frances decideix fingir la seva mort per anar-se'n a viure amb la Nerita al riu.  

Blackwater IV. La guerra

Comença una nova era pel clan Caskey. La persistència i el treball dur de l’Elinor a Perdido per fi semblen donar els seus fruits. El seu control arrela a les llars d’un poble que en el passat va desconfiar de les seves intencions. Els seus enemics, abans poderosos, decreixen en nombre i perden força. El conflicte armat  a Europa porta sang nova a Perdido. A les terres dels Caskey, els homes van  i venen com titelles, no saben que les seves vides pengen d’un fil.
La Frances comença a sospitar que hi ha alguna cosa en ella diferent dels altres i demana explicacions a la seva mare Elinor. Mentrestant, la Lucille i la Grace, amagant l’embaràs de la primera, es muden a una casa al bosc on construeixen una vida plàcida fins la mort d’en James Caskey.

Blackwater III. La casa

Perdido, 1928. El clan Caskey s’ensorra a causa de la cruenta guerra personal entre la Mary-Love i l’Elinor. Als foscos racons del casalot on viuen l’Elinor i l’Oscar s’hi amaguen crisis conjugals i existencials que tindran repercussions inimaginables. Mentrestant els pitjors records, aquells que es mantenen oblidats, aguanten per teixir les seves mortíferes xarxes i emergir.
Finalment, després de beure un te preparat per l'Elinor, Mary-Love, víctima d'unes estranyes febres, cau malalta i mor setmanes després, deixant tota la família Caskey en estat de desconcert.

Long Island

En un nou exercici de narrativa magistral de Colm Tóibín, ens reunim amb Eilis Lacey, l’heroïna dels seu gran èxit de vendes Brooklyn.
Vint anys després dels fets, als anys setanta, Eilis està vivint amb el seu marit, Tony Fiorello, i els seus fills en una casa a Long Island, massa a prop dels seus sogres. Una notícia impactant impulsa Eilis de tornada a Irlanda, a un món que ella creia que feia molt de temps que havia deixat enrere i a maneres de viure, i estimar, que creia haver perdut per sempre.
La protagonista es troba de sobte desenterrant antics sentiments i qüestionant-se si pot seguir vivint la vida plàcida que ella mateixa ha construït. 

Blackwater II. El dic

Mentre Perdido es recupera de la inundació, s’inicia la construcció d’un dic que impedeixi una nova catàstrofe. Però amb les obres començaran les correntades sobtades i les desaparicions. Mentrestant, al clan Caskey, la matriarca Mary-Love veu com els seus interessos xoquen amb els de l’Elinor, la seva misteriosa nora. Les tensions entre totes dues amenaces de destruir el poble sencer.  Es preparen grans canvis a Perdido, i les conseqüències seran devastadores.
Per The New York Times es tracta d'Una sabia combinació entre Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez. Despiadadament addictiu.

Blackwater I. La riuada

Una saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un ambiciós projecte entre el pulp i l'HBO.
Les aigües fosques i glaçades del riu Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d'Alabama. Allà, els Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys causats per la riuada. Liderats per la Mary-Love, l'omnipotent matriarca, i l'Òscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per refer-se i protegir la seva fortuna. Però no compten amb l'aparició de la misteriosa Elinor Dammert. Una jove bonica però molt parca en paraules que només sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi el que costi! 

So Long, Marianne: Una història d'amor

Als 22 anys, Marianne Ihlen va viatjar a l'illa grega d'Hidra amb l'escriptor Axel Jensen. Mentre Axel escrivia, Marianne s'ocupava de la casa, fins que aquest la va abandonar amb el nadó per una altra dona. Un dia, mentre Marianne comprava en una petita botiga, va entrar un home que li va demanar que s'unís a ell i a uns amics a taula. Es va presentar com Leonard Cohen, aleshores un poeta canadenc poc conegut.
So Long, Marianne és un relat íntim i honest de la història de la vida de Marianne: des de la seva joventut a Oslo, el seu festeig amb Axel, fins a la seva vida en una colònia d'artistes a Hidra als anys 60.
Marianne Ihlen, protagonista d'una de les cançons d'amor més belles de tots els temps, ens explica la seva vida com un viatge d'autodescobriment, amor i dolor.    

Siete días en la Riviera

Una invitació a descobrir la Riviera amb una mirada evocadora d'un present i un passat artísticament mitificat.
Durant set dies de l'estiu del 2021, Miquel Molina recorre la Riviera italiana i francesa, endinsant-se en un viatge sentimental i cultural que recupera l'essència d'aquells paisatges que van inspirar i seduir els romàntics anglesos, així com els Rolling Stones, durant els anys setanta, i a Patti Smith.
De la mà de l'autor, el lector assistirà al naufragi de Percy Shelley, també al naufragi parcial de Keith Richards i el seu fill en una zona similar, al malenconiós retir a Villa Magni de Mary Shelley, els passatges escrits per Eugenio Montale i Italo Calvino i , entre molts altres moments memorables d'aquest llibre, al trasllat dels Rolling Stones i els seus familiars a Villefranche-sur-Mer per «buscar un entorn fiscal més benigne que el del seu país».

Confeti

«Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d'il·lusions, somnis, esperances, malentesos, enveges, trampes.» Amb aquestes paraules el narrador de Confeti ens avança la seva motivació per escriure: demostrar que gran part de l'existència humana és una ficció feta a mida. I com a periodista d'espectacles, troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l'apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues...
Amb una prosa elegant i enèrgica com el ball de Fred Astaire, tocada d'un humor fi, Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de l'Havana a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.
 

No sé si me explico

Carlos Boyero es una de las figuras más seguidas y temidas del cine español. La polémica le persigue desde que hace más de cincuenta años publicara su primer artículo y, desde entonces, nunca ha dejado de estar en el ojo del huracán. Boyero ha sido siempre ácido en sus críticas, irreverente e inconformista en todos los aspectos de su vida. Ahora nos cuenta su vida sin tapujos y con el tono provocador que le caracteriza: la inclasificable existencia de un tipo inclasificable, con sus neuras, sus ternuras, sus conocimientos, sus desmedidas aficiones hedonistas, sus amores, sus amistades, sus soledades, los paraísos artificiales, la imposible relación con la tecnología, la depresión, la euforia… todo eso es Carlos Boyero, ese fenómeno sociológico que rompió y rompe los moldes de la corrección política, una leyenda que no sabe encender un ordenador ni enviar un Whatsapp y cree que las redes sociales son bolsas de supermercado para llevar comida a los pobres, pero ha sido uno de los personajes más multimedia del periodismo español. Una vida y una voz contra la corrección política, los intereses creados y la mentira disfrazada de prestigio.
      

Fill d'un malparit

Des de petit, una pregunta ha torturat el narrador: ¿Què vas fer durant l’ocupació? Però mai s’ha atrevit a demanar-ho al pare. Perquè és imprevisible, aquest pare. Violent, capriciós. Alguns fins i tot diuen que és boig. El maig del 1987, quan s’obre a Lió el judici contra el criminal nazi Klaus Barbie, el fill treballa com a periodista per a un important diari francès. I aquest mateix dia s’assabenta que l’expedient judicial del seu pare es troba oblidat en els arxius departamentals del Nord. Així doncs, no és un judici, el que acaba de començar, sinó dos. La poderosa i dolorosa confrontació de Chalandon amb la ferida de la seva vida, el descobriment del seu pare com a traïdor.
  

Assaig general

La mare morta fa anys, però la presència de la qual es continua sentint; l’estima indestructible pels fills que creixen; els bons i els mals amants; els editors, les lectures, l’escriptura; els banys matutins solitaris a l’estiu; les petites coses que fan que la vida valgui la pena; la trobada fortuïta amb un amic de la infància que ja havia oblidat… Una suma d’elegants peces breus que formen un llenç impressionista de moments vitals: el que hem deixat enrere, el que guardem a la memòria i el que ha de venir; la persona que vam ser, la que som i la que potser serem en el futur. I un regal inesperat: la continuació de l’èxit internacional També això passarà.
A Assaig general trobem Milena Busquets en la millor forma: frívola i profunda, divertida i alhora dolorosament trista, més valenta que mai i meticulosa a l’hora d’observar els detalls que ens fan qui som. Un llibre d’aparença lleugera que amaga molt més del que revela a primera vista.
  

Nostra Senyora del Nil

«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. Nostra Senyora del Nil, premi Renaudot 2012, és una novel·la magnífica i devastadora sobre un país dividit i una societat que es precipita cap a l’horror.

La ciutat i les seves muralles incertes

El protagonista i narrador de La ciutat i les seves muralles incertes no pot imaginar que la noia que estima està a punt de desaparèixer de la seva vida. D’instituts diferents, es veuen quan poden i, tot i que ella també n’està enamorada, li diu que no pot estar amb ell: en les seves trobades, li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest, on se sent com una ombra. De mica en mica, la noia li explica els problemes emocionals que té, atacs ocasionals de pànic i depressió que al capdavall fan que deixi l’escola i es tanqui a casa. I un dia, amb una carta de comiat, ella desapareix. El noi, desesperat per veure-la, al cap del temps aconsegueix d’alguna manera arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles, tal com l’han imaginada, existeix, perquè tot és possible en un univers on la realitat, els somnis i les ombres es fonen i s’escapen dels límits de la raó. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.

Baumgartner

Paul Auster torna set anys després amb una novel·la lluminosa i brillant. Una història tensa i expansiva sobre l'amor, el desig, la pèrdua, la memòria i la solitud protagonitzada per Seymor Baumgartner, un professor de filosofia a punt de jubilar-se.
La vida d’en Baumgartner ha estat marcada per l’amor profund i permanent per la seva dona, l’Anna, que va morir en un accident de natació fa nou anys. Amb setanta-un anys, en Baumgartner continua atrapat pels records i pels petits entrebancs quotidians, i lluita per acostumar-se a la seva  absència. La visita d'una jove, estudiosa de l'obra de la seva dona, trasbalsa el seu dia a dia.

Milady

La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l’estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l’ordre de les coses i la intimitat. Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues. Els moments lluminosos i també els difícils esdevenen ara una lliçó de vida. El relat de Neus Canyelles dibuixa la figura de Milady i conta una història personal que és alhora universal.
«Per molt que t’estimin persones vives ja ningú ho farà tant com els pares».

El peó

Del nen prodigi del franquisme al moviment pacifista i el Black Power: un recorregut literari sobre les persones que van ser sacrificades per a salvar una causa iniciada pel poder en els seus països.
Aquest és un dels exemples de no-ficció literària més reeixits dels últims anys. El peó situa el cor de la trama a Estocolm durant l’hivern del 1962. Allà, sobre un tauler d’escacs, es disputa una partida entre dos homes de mons oposats.
El mallorquí Arturo Pomar, Arturito, el nen prodigi que el No-Do va instrumentalitzar a la postguerra fins a convertir-lo en la icona d’una Espanya en blanc i negre, ara treballa com a auxiliar de Correus a Ciempozuelos i encara la seva última gran oportunitat contra un americà jove, excèntric i ambiciós: Bobby Fischer. Tots dos van servir de manera indirecta el poder. Tots dos van ser peons: l’un, del franquisme; l’altre, de la Guerra Freda.
Paco Cerdà, un dels millors escriptors de la seva generació, basteix una història d’una gran qualitat narrativa sobre el compromís polític, els escacs i el poder, un relat aixecat al voltant dels setanta-set moviments d’aquell mític enfrontament. A les seves pàgines s’hi traça la crònica de nombrosos «peons» que van sacrificar la vida per les seves idees arreu del món: l’últim mort de la Guerra Civil, un espia  americà atrapat a l’URSS, l’universitari negre que trenca amb la segregació racial al Mississipí, l’única víctima de la crisi dels míssils a Cuba, la bomba d’un falangista al Valle de los Caídos… El resultat és un calidoscopi brillant que convida a reflexionar sobre les implicacions personals de lliurar-se a un bàndol o ser utilitzat per ell, i el preu que se n’ha de pagar. Com ara, ser oblidat per la Història.

Biografia del foc

La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc ens parla d’aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l’angoixa i esclaus de l’amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l’enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre. Hi trobarem allaus i vides calcinades, però també mons prodigiosos sorgits de la destrucció. Alternant entre la ironia i un to gairebé confessional, l’autora ens convida a entrar en el seu univers amb una prosa addictiva i una llengua vivíssima que atrapen el lector i no el deixen anar.

L'Arcadi al país de les oliveres

Aquesta es la historia d'un dia a la vida d'Arcadi Oliveres, un home que feia camí cap a la recerca d'un món millor i mes just. Acompanya'l allà on va per construir aquest món sense pobresa, mes lliure, sense guerres i on es respecta la natura i els fruits que ens dona la terra. Una mena de paradís que algunes persones en diuen Arcàdia, i d'altres, Utopia. Un territori imaginat pero tambe real, on creixen oliveres, un símbol de pau, saviesa i resistencia. T'endinsaràs en temes com el pacifisme, el comerç just, les migracions, el deute extern, el frau fiscal, el capitalisme, el decreixement, el frau fiscal, la democràcia i els drets civils.
Primer llibre per a infants (+10 anys) dedicat a la figura i el pensament d'Arcadi Oliveres. Un llibre per a persones interessades en el pacifisme i la justícia social i per a "arcadistes".

La Revolta dels Burots

La nit de l’1 de gener de 1917 alguna cosa trencava la quietud dels carrers d’Artés. A la vora de la riera, un grup de persones cada vegada més nombrós aguantava el fred inhòspit per parlar dels burots. Calia que s’hi rebel·lessin si volien que les seves veus fossin escoltades.
La Revolta dels Burots, il·lustrat per Xavi Reñé, és el relat de cooperació de tot un poble per defensar-se dels abusos de poder i posar fi a les desigualtats.
Aquest llibre és una iniciativa de Lalè en col·laboració amb l’Ajuntament d’Artés. Ha nascut a partir de la reflexió de l’alumnat de 5è i 6è de l’escola Doctor Ferrer i l’escola Vedruna d’Artés (curs 2022-23), en el marc d’un projecte conjunt, que ha inclòs un taller d’escriptura, per treballar la Revolta dels Burots com a part de la història compartida.
La Revolta dels Burots és el quart número de la col·lecció Laleloc, llibres que tenen com a protagonistes elements naturals, socials i simbòlics del territori català.

A les dues seran les tres

Als contes d’A les dues seran les tres, la memòria es converteix en revisió de l’experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l’estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l’equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d’una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.

El faro de Stalingrado

Amb més de dos milions de combatents morts, ferits o capturats, la batalla de Stalingrad va ser la més sagnant de la Segona Guerra Mundial i el punt d'inflexió del conflicte.
En aquesta brutal lluita a mort que va enfrontar els soviètics i la Wehrmacht entre agost de 1942 i febrer de 1943, un edifici estratègic a la vora del riu Volga va ser crucial. El seu nom en clau era el Far. Al seu interior, una petita guarnició de guàrdies de l'Exèrcit Roig va resistir davant dels bombardejos aeris alemanys i els assalts diaris de la infanteria i els blindats. Els mitjans de comunicació de Moscou van aprofitar les cròniques d'aquesta resistència als diaris militars per insuflar moral els seus soldats, immersos en una batalla el desenllaç de la qual semblava incert. Després de la contesa, els russos van prendre el «Faro» com a símbol per reconstruir els seus pobles en ruïnes, i aquest edifici adoptaria el nom amb què ha passat a la posteritat: la «Casa de Pàvlov».
Iain MacGregor recull en aquesta narració fascinant testimonis inèdits de soldats dels dos bàndols i ofereix una perspectiva nova d'aquesta batalla emblemàtica que va marcar el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial.