Els anys 1960 són absolutament decisius per a la
configuració de la societat catalana actual. En aquella dècada té lloc un
moviment politicocultural que podem convenir a anomenar Seixantisme, i que va
ser d'una importància equiparable a la que van tenir abans el Modernisme i el
Noucentisme.
Seixantisme és la primera aproximació a la cultura catalana
d'aquells anys, en tots els seus aspectes: de la literatura al teatre, del
disseny a la renovació pedagògica, i de les arts plàstiques als moviments
socials. Aquest assaig, que incorpora les aportacions acadèmiques que s'han
produït en els darrers anys, però també aporta molta informació de primera mà,
reconstrueix una seqüència que no estava explicada enlloc. I situa els anys
seixanta en la història de la cultura, tot remarcant-ne els punts àlgids: obres,
moments i esdeveniments.
Com diu Julià Guillamon en el pròleg, aquest llibre per a
molts serà un descobriment. Per a d'altres serà una manera de fer encaixar un
trencaclosques de lectures o de records. Serà un estímul per aprofundir,
contrastar, completar. Per als lectors que vindran serà una referència
indiscutible.
COMENTARI:
Seixantisme és un neologisme que va crear Josep M. Muñoz, director de la
revista L'Avenç, l'any 2006. Es refereix al segon i últim gran moviment
politicocultural d'aquest país, anys després del primer, el
modernisme-noucentisme. Com va escriure l'escriptor Maurici Serrahima «... mai
el catalanisme, és a dir el patriotisme català, no havia estat tan fort com
ara! [...] cap de les etapes anteriors que jo havia viscut no va donar el que
ha donat aquesta».
Aquest llibre és un recull exhaustiu dels fets més
transcendents que va viure el poble català durant la darrera etapa de la
dictadura franquista, quan la claror començava a albirar-se i calia
arremangar-se de valent per atansar-la, sense que es pogués escolar per cap
diminuta escletxa.
L'autora, Marta Vallverdú, s'atura en els apartats més
decisius que han configurat el decenni: els universitaris, Òmnium Cultural,
Gran Enciclopèdia Catalana, Nova Cançó, Bocaccio (sic) i Rosa Sensat, entre
altres. Un assaig que recull un conjunt d'articles que ella mateixa havia anat
publicant a la revista L'Avenç, entre els anys 2011 i 2022.