Un dia d'estiu de l'any 1596, una nena de Stratford-upon-Avon, un poble a prop de Londres, torna de l'escola cansada, amb febre, mal de cap i poques ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet. Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un esperit lliure i excèntric, és al jardí on cultiva plantes medicinals, a més d'un quilòmetre de distància, vigilant els ruscos d'abelles. El pare és a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i l'àvia han anat al poble a comprar. Cap és conscient de la tragèdia que s'està desfermant a casa seva.
Hamnet és la història d'una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d'un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d'un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d'una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.
COMENTARI: Hamnet és una obra inspirada en la vida d'un nen, Hamnet Shakespeare, que va morir a Stratford l'estiu del 1956, a l'edat d'onze anys. La novel·la és una ficció, gairebé al 100%, doncs es conserven escassos episodis històrics d'aquella època així com de la vida i de la identitat de William Shakespeare. Malgrat això, la vertadera protagonista del relat és Anne Hathaway, l'esposa de l'escriptor, que al llibre figura amb el nom d'Agnes, tal com constava en el testament que va atorgar el seu pare Richard. El cos del relat gira a l'entorn de la mort del jove Hamnet que se sacrifica per salvar la vida a la seva germana bessona Judith. El patiment, el turment i la desesperació de la mare, així com la persistent absència del pare, ocupen bona part de les pàgines d'aquest llibre que, per altra banda, dedica acurades descripcions a la varietat i a la utilitat d'un gran nombre de plantes remeieres que conrea la pròpia Agnes. El llibre va guanyar nombrosos premis i ha rebut crítiques extraordinàries. Personalment, no m'ha acabat d'enganxar i el considero, simplement, com una bona obra que es pot llegir la mar de bé, sense estridències.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada