La vida autèntica

Quan era un nen, l’Oliver Bou destacava en l’escriptura de cartes d’amor per als seus companys de classe. Ara, a la cinquantena, s’ha convertit en escriptor de gran èxit de novel·la negra i columnista, i un d’aquells antics companys, el Pere, li demana que escrigui en nom seu unes cartes adreçades a la Roxana Segarra per enamorar-la. Ella, una editora de prestigi, encara ho vol tot però no necessita res. Capaç de fer-se creure a ella mateixa el que vulgui, sempre trobarà bones raons per fer el que decideixi fer, però no li resultarà fàcil trobar el veritable camí quan la vida la posa a prova.

COMENTARI: Tot i que d'entrada sembli que ens trobem davant d'una actualització del Cyrano, la veritat és que La vida autèntica va molt més enllà. Estructurat amb capítols breus, plagat de continguts filosòfics i amb abundants cites de reconeguts intel·lectuals, el relat és capaç de traçar subtils giragonses que desemboquen en un final dramàticament inesperat que ens fa posar la pell de gallina i ens concilia amb la feina ben feta. Montse Barderi (Sabadell, 1969), que ja havia guanyat el Prudenci Bertrana amb La memòria de l'aigua, ens regala una novel·la plena de sinuosos meandres que assoleixen convertir-la en una obra delicadament meravellosa.
              

Mary John

La Maria João decideix escriure una llarguíssima carta adreçada al seu amor de la infància, en Júlio. A través d’aquesta carta anem coneixent els inicis de la seva amistat a la placeta, l’especial vincle que els uneix i com n’arriba a ser d’important en Júlio a la vida de la Maria João (o Mary John, com l’anomena ell). Però el sentiment és correspost o només són imaginacions seves? És l’arribada de la Liliana el motiu del distanciament o la seva relació ja estava sentenciada? A través d’aquest escrit, la Mary John anirà plasmant les reflexions, els sentiments que l’acompanyen en aquest moment en què la seva vida està canviant més que mai. I pot ser, el que havia començat com una carta d’amor acaba responent la pregunta més important de totes: Qui és la Mary John?

COMENTARI: Els llibres guardonats amb el Premi Llibreter són una garantia de qualitat que els lectors podem elegir amb fonamentades probabilitats de satisfacció. Gràcies a ells vaig descobrir a Gerbrand Bakker i la seva celebradíssima novel·la A dalt tot està tranquil, també vaig conèixer a Wajdi Mouawad i la seva obra Ànima, un relat duríssim, però enèrgic i eficient; em vaig submergir dins el món polar amb Germà de gel d'Alicia Kopf i, ara, he tastat una bona mostra de la literatura infantil i juvenil amb Mary John d'Ana Pessoa, una llarguíssima carta dirigida a l'amor d'infància de la protagonista que l'autora aprofita per traçar una topografia sentimental de l'adolescència d'una noia dels nostres dies, des de l'amor platònic de la infantesa, que el persegueix –com un fantasma– per tot el recorregut de la novel·la, fins a l'amor més sòlid de l'adolescència que li permet descobrir totes les intimitats més recòndites de la seva existència. En destacaria un llenguatge planer, contenidor d'un sentimentalisme desbordant que ens transporta als episodis més semblants de la nostra pròpia adolescència i amb els quals ens podem sentir raonablement identificats.
 

Hamnet

Un dia d'estiu de l'any 1596, una nena de Stratford-upon-Avon, un poble a prop de Londres, torna de l'escola cansada, amb febre, mal de cap i poques ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet. Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un esperit lliure i excèntric, és al jardí on cultiva plantes medicinals, a més d'un quilòmetre de distància, vigilant els ruscos d'abelles. El pare és a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i l'àvia han anat al poble a comprar. Cap és conscient de la tragèdia que s'està desfermant a casa seva.
Hamnet és la història d'una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d'un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d'un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d'una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.

COMENTARI: Hamnet és una obra inspirada en la vida d'un nen, Hamnet Shakespeare, que va morir a Stratford l'estiu del 1956, a l'edat d'onze anys. La novel·la és una ficció, gairebé al 100%, doncs es conserven escassos episodis històrics d'aquella època així com de la vida i de la identitat de William Shakespeare. Malgrat això, la vertadera protagonista del relat és Anne Hathaway, l'esposa de l'escriptor, que al llibre figura amb el nom d'Agnes, tal com constava en el testament que va atorgar el seu pare Richard. El cos del relat gira a l'entorn de la mort del jove Hamnet que se sacrifica per salvar la vida a la seva germana bessona Judith. El patiment, el turment i la desesperació de la mare, així com la persistent absència del pare, ocupen bona part de les pàgines d'aquest llibre que, per altra banda, dedica acurades descripcions a la varietat i a la utilitat d'un gran nombre de plantes remeieres que conrea la pròpia Agnes. El llibre va guanyar nombrosos premis i ha rebut crítiques extraordinàries. Personalment, no m'ha acabat d'enganxar i el considero, simplement, com una bona obra que es pot llegir la mar de bé, sense estridències.