Sàpiens. Una història gràfica. El naixement de la humanitat

Sàpiens. Una breu història de la humanitat, de l’historiador Yuval Noah Harari,  ha estat un del llibres més influents d’assaig per als adults de les darreres dècades, tant a Catalunya (on fa sis anys que és a les llistes de més venuts) com a tot el món.
Ara, per poder divulgar encara més els seus coneixements, Yuval Noah Harari ens proposa un projecte molt estimulant: una novel·la gràfica, o còmic, en què adapta per als lectors joves i adults el contingut del seu assaig. L’il·lustrador Daniel Casanave, David Vanderneulen, i Yuval Noah Harari ens expliquen amb humor el naixement de la humanitat des de l’aparició de l’Homo Sàpiens a la revolució agrícola. I consistirà en 240 pàgines il·lustrades a tot color i amb les corresponents vinyetes que explicaran la revolució cognitiva d’una manera atractiva i assequible per als lectors adolescents i joves.

COMENTARI: Versió gràfica d'una rellevant i extraordinària nova visió de l'existència humana; des d'una perspectiva innovadora, radicalment diferent a l'estudiada fins abans d'ahir. Una teoria profusament il·lustrada amb dotzenes d'exemples presentats d'una forma extremadament digerible i amena. Ara encara més plaent gràcies a l'adaptació i les il·lustracions de David Vandermeulen i Daniel Casanave. Una potentíssima adaptació al format de novel·la gràfica per un llibre prodigiós que es mereix aquest impecable esforç de reconversió.
  

Gent d'ordre

«El món d'on vinc s'està extingint. L'univers no trontollarà quan deixi d'existir; de fet, alguns hocelebraran. En algun moment del passat jo també ho hauria celebrat, però és on vaig néixer i és natural que estigui de dol». A mig camí entre l'assaig, unes memòries i una crónica periodística, Cristian Segura escriu un retrat exhaustiu de les elits barcelonines. Una societat en transformació per causa de la globalització, de la consolidació de l'estat del benestar i també per l'hegemonia del nacionalisme català. Les elits no desapareixen, es transformen. I Barcelona n'és el paradigma. 

COMENTARI: El llibre és una radiografia de les elits barcelonines que viuen a l'upper Diagonal. L'autor explica que a la zona alta de Barcelona hi habiten dues espècies de la mateixa família animal: els pijoprogres i els pijolocos. «Els primers són persones de casa bona que no assimilen del tot la seva condició social i senten la necessitat d'aparentar solidaritat amb els menys afortunats. Els segons, també uns privilegiats, viuen la vida dissolutament, sense que els importi res més que la seva felicitat».
    

Capvespres de foc i de grana

Capvespres de foc i de grana recupera la narrativa de l'escriptora osonenca Anna Dodas i Noguer, apareguda en publicacions esparses o que encara restava inèdita. Dodas és coneguda avui com a autora de dos poemaris: «Paisatge amb hivern»(1986), amb el qual guanyà el premi Amadeu Oller, i «El volcà» (1991). Es tracta d'una escriptora de qui Maria-Mercè Marçal, membre del jurat que li va concedir el premi Amadeu Oller, va afirmar: «Hi ha poemes que m’agradaria haver escrit jo».
La veu d’Anna Dodas i Noguer és colpidora, d’una bellesa esfereïdora, impregnada de dolor i d’un cert desafiament.
Malauradament, la seva producció és tan intensa com breu, ja que és veié truncada pel seu brutal assassinat mentre viatjava pel sud de França amb una amiga l’any 1986, quan la poeta tenia tan sols vint-i-tres anys.
Més de trenta anys després de la seva mort, el llegat d’Anna Dodas ha tingut un impacte relatiu, per la qual cosa la publicació d'un volum amb la narrativa de Dodas era una assignatura pendent.

COMENTARI: La tràgica mort d'Anna Dodas ens ha privat de seguir l'evolució literària d'una escriptora carregada de sensibilitat i talent. Del poc que s'ha pogut publicar cal destacar Capvespres de foc i de grana, un recull de deu relats breus que encapçala La deesa de les flors, inspirat en el text que obre Mites de Jordi Sarsanedas que, per altra banda va ser objecte de la tesina de l'escriptora osonenca. També convé esmentar el relat que dóna nom al llibre i que conté, en un començament prodigiós, la imatge fascinant de les pomes vermelles al costat del foc.  
 

El pantà maleït

L'assassinat el 2017 d'una parella de joves al pantà de Susqueda continua sense resoldre, amb l'únic sospitós en llibertat i amb molts interrogants oberts.
El doble crim de Susqueda continua essent un misteri. No s'ha trobat l'arma homicida, es desconeix el mobil del crim i no està clar on va ser exactament l'escena dels assassinats.
Un pescador del pantà va ser arrestat i empresonat pel jutjat pero va ser alliberat despres de 303 dies perque els indicis que l'incriminaven eren massa febles. El sospitós està en llibertat i els interrogants perduren: on era el cotxe de les víctimes abans que algú el llences al fons del pantà? Com va arribar el seu caiac a l'altre costat de pantà? D'on venien els trets que van sentir alguns testimonis? On han anat a parar els mobils de les dues víctimes? Qui mes hi havia aquell dia al pantà?

COMENTARI: Crònica exhaustiva dels assassinats irresolts de dos joves que van glaçar el món el setembre del 2017. És un llibre molt absorbent, que es llegeix sense parar i que s'empassa xuclant. L'única pega que hi trobem –i d'això no en té cap culpa ni el llibre ni l'autora– és que el cas encara estigui per resoldre i múltiples preguntes continuïn, a hores d'ara, sense resposta.
 

Cruïlles

És el 23 de desembre de 1971, i la família Hildebrandt és en una cruïlla. El patriarca, en Russ, pastor associat en una església dels suburbis de Chicago, vacil·la si alliberar-se d’un matrimoni infeliç -si no és que la seva dona brillant i inestable, se n’allibera primer. El fill gran, en Clem, torna de la universitat encès d’absoluts morals, i havent pres una decisió que destrossarà el seu pare. La germana d’en Clem, la Becky, fins ara el centre d’atenció de la seva classe d’institut, ha virat cap a l’era de la contracultura, mentre el seu germà petit, en Perry, fastiguejat de traficar amb marihuana per finançar-se el seu propi consum, ha decidit fermament ser una persona millor. Cadascun dels Hildebrandt busca una llibertat que els altres amenacen de complicar.
Reconegut com el novel·lista capdavanter de la seva generació, Jonathan Franzen ha estat descrit sovint com un novel·lador de famílies. Només ara, però, a Cruïlles –alternativament còmica i estremidora, un tour de force de punts de vista entrecreuats i suspens constant– ha donat una novel·la en què una família, i tot el teixit de les seves peripècies, és veritablement al centre.
El do de Jonathan Franzen per unir profunditat i vivesa dels personatges amb l’alè de mirada social no ha estat mai tan evident com a Cruïlles.

COMENTARI: Després de la publicació de Llibertat (2010), Jonathan Franzen es va consolidar com un dels millors referents de la narrativa nord-americana actual. L'any 2015 va aparèixer Puresa que tot i ser una bona novel·la no arribava als llindars de l'excel·lència de la precedent. Ara ens acaba d'arribar Cruïlles i, malgrat reconèixer l'ofici de l'autor i el domini aclaparador de la tècnica narrativa, aquesta vegada no acaba de seduir-nos amb la seva proposta, la qual hem anat seguint amb la voluntat ferma de trobar tot allò que esperàvem i que, finalment, no ha aparegut. Diuen que és l'inici d'una trilogia centrada en la mateixa família. Ens cal, doncs, esperar per fer una valoració més completa. De moment, la primera entrega queda molt lluny del Franzen del 2010.