La història d'en Shuggie Bain

Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L’Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l’abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en el seu gran aliat, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d’un en un l’abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se. Ell és diferent. Els nens del barri li fan la guitza, però ell està convençut que, si s’hi escarrassa, pot ser normal com la resta i ajudar la mare a fugir d’aquest lloc sense esperança. La història d’en Shuggie Bain és una novel·la commovedora sobre l’aferrissada lluita d’un fill per salvar la seva mare. Amb aquesta història de frustració, addicció i amor incondicional, Douglas Stuart deixa al descobert la crueltat de la pobresa i els límits de l’amor.

COMENTARI: Com un cop de puny a l'estómac. És la descripció més versemblant de tot el que m'ha provocat la lectura d'aquest llibre. És el relat d'un veritable heroi del segle XX que lluita dia rere dia per salvar la seva mare, per la qual sent un autèntic amor incondicional. Malgrat la duresa de la novel·la, hom agraeix poder acompanyar a un personatge tan potent en totes i cadascuna de les més de cinc-centes pàgines d'aquest llibre.
     

Primera persona del singular

En les vuit històries d’aquest nou recull trobem el clàssic narrador de Murakami, que aquí podríem confondre amb ell mateix. Amors fugaços de joventut que perviuen en el temps, cristal·litzats en un objecte inesperat, records que es desdibuixen capriciosament, una devoció incandescent pel beisbol, un servicial mico parlant a la recerca de l'amor o la història del mític -i inexistent?- disc de bossa nova de Charlie Parker... Filosòfics i misteriosos, amb un peu a la realitat i un altre al realisme màgic, els relats de Primera persona del singular transgredeixen els límits entre la nostra ment i el món exterior i evoquen l’amor i la solitud, la infància i la memòria, tots amb el toc únic de Haruki Murakami.

COMENTARI: Llegir a Murakami és un plaer. Domina prodigiosament els salts entre la realitat més quotidiana i la fantasia més increïble, que el lector assimila  amb naturalitat. El seu llenguatge és senzill, com els seus àpats, i és capaç de traslladar-nos les idees més inversemblants amb un lèxic gairebé estàndard que defuig d'actituds pretensiosament exhibicionistes. Per assaborir-lo del tot, només ens cal, com diu l'autor, trobar un indret on la música no estigui gaire forta i la il·luminació sigui l'adequada. I, si pot ser, amb la companyia d'un gimlet amb vodka. És a dir, un ambient perfecte per llegir.
   

Los caballos de Hitler

L'any 2014, el detectiu de l'art Arthur Brand és convocat pel seu vell amic i mentor Michel Van Rijn (un antic traficant d'antiguitats reconvertit, suposadament, en col·laborador encobert de Scotland Yard), per demanar-li que s'encarregui d'un cas: la posada a la venda de dos cavalls de bronze, de tres metres d'altura, que havien estat a la Cancelleria del Reich. La hipòtesi de partida és que es tracta d'una falsificació que algun personatge relacionat amb els cercles neonazis intenta vendre per finançar les seves activitats clandestines i subversives. Però Arthur Brand aviat descobreix que poden estar sobre la pista de les veritables estàtues que, lluny d'haver estat destruïdes com sempre s'havia cregut, estarien ocultes en algun lloc.

COMENTARIS: Per a mi el llibre només té un cert interès pels fets i les dades d'un episodi de recuperació que, fins ara, desconeixia. No cal dir que les dues grans estàtues d'Arno Breker que franquejaven la porta d'entrada de la Nova Cancelleria dels nazis (Die Partei i Die Whermacht) i els dos cavalls de tres metres (Schreitende Pferde), aquests de Josef Thorak, que emmarcaven la sortida al pati del mateix edifici berlinès, s'havien donat –des de sempre– per destruïts a conseqüència de la batalla de Berlín. Per això l'episodi de recuperació va tenir un gran impacte a nivell mundial. Malgrat tot, la novel·la no assoleix el ritme adequat per fer-nos passar una bona estona de lectura amena i agradable.