Una família

«Al llarg de la vida, anem entenent els nostres pares a mesura que anem trepitjant el seu mateix tros de camí. Com més anys fem, més superfície reflectim. Llegim els nostres pares a través nostre, però també ens llegim a través seu, també ells ens emmirallen. Si superem l’edat de la seva mort, el mirall ja no reflecteix res».

COMENTARI: Després de Persecució tenia molt interès per llegir la nova obra de Toni Sala que, en aquest cas, canviava la novel·la per un cru i sincer relat autobiogràfic. El pare, l'avi, la mare i l'àvia configuren quatre centres d'interès a través dels quals l'autor va construint la seva biografia. Personatges molt peculiars que retraten una vida dedicada a les servituds del turisme de l'època, des del món de l'hoteleria fins la gestió d'un complex hípic. Tot envoltat per un marc de difícil comunicació intrapersonal, especialment entre l'autor i els seus propis pares.
                                                

Un curs d'estiu a Irlanda

L'Aura ha rebut pel seu setzè aniversari un regal ben especial: un curs d'anglès a una prestigiosa escola de Dublín. Amb moltes pors i més incerteses, l'espera un agost ple d'aventures i descobriments. A l'illa maragda viurà en una caòtica residència d'estudiants, coneixerà els pubs de primera mà, viatjarà a l'Ulster i aprendrà les lliçons més importants de la seva vida.

COMENTARI: Una amena i curta novel·la juvenil que barreja les aventures adolescents d'una estudiant de setze anys amb les biografies dels set principals personatges de la cultura irlandesa, els set magnífics, com diu ella: Jonathan Swift, Bram Stoker, Oscar Wilde, George Bernard Shaw, William Butler Yeats, James Joyce i Samuel Beckett.
  

L'aigua que vols

La Marie Tremblaypierre aprofita la bonança de l'estiu quebequès per organitzar una trobada familiar a l'antic xalet de vacances. L'excusa de celebrar el setanta-sisè aniversari és forçada, però les filles i el fill no s'hi capfiquen: rememorar els banys al llac i reviure la infantesa els sembla una bona idea per retrobar-se al cap de tant de temps. Hi duen les famílies respectives, o el que en queda, però també els seus secrets, les seves vivències i, sobretot, els silencis de les coses que no es van dir quan tocava. 

COMENTARI: Hem vist moltes vegades que, quan una família es reuneix per una celebració, la concòrdia dóna pas a una sèrie de retrets i de tensions entre els diferents components de la unitat familiar. Aquest no és el cas de L'aigua que vols ja que l'autor aposta més per una memòria descriptiva i nostàlgica que no pas per un llistat d'incidències i enfrontaments. En diríem un argument tou, més a prop del bonisme que de la conflictivitat. Tot això centrat al Quebec, poc temps abans del segon referèndum per la independència, l'octubre del 1995. Amb totes les semblances i diferències que puguem trobar amb el procés independentista català d'aquests darrers anys.