El càstig

La Sandra és professora en un institut del barri de Sant Andreu. Fa dos anys que surt amb l’Albert, un escriptor que li havia fet de professor a la universitat, i no acaba d’enamorar-se’n. A l’institut hi ha un company que podria ser l'home ideal, i a classe hi té un alumne, l’Izan, que necessita la seva ajuda. Però la Sandra arrossega des de petita una relació turbulenta amb la seva família i està en guerra contra ella mateixa. El càstig és una novel·la crua i vibrant, escrita amb una naturalitat inusual i amb dos personatges principals inoblidables.

COMENTARI: Dos protagonistes ben diferents, d'edat i de posició social, que només troben consol llepant-se mútuament les seves ferides. Convé remarcar l'inusual ús del llenguatge que hi fa l'autor doncs, com ell mateix proclama, la novel·la està escrita en una barreja de català brut i de castellà brut, mirant de reflectir-hi la parla real d’un entorn social determinat, els barris del Nord de Barcelona.            

El fill del xofer

Arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) —periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre del 2016 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça—, Jordi Amat, un dels observadors més lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de narració. Darrere d’una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d’Intereconomía) s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial.

COMENTARI: Més que una crua biografia d'un personatge d'altíssima toxicitat, El fill del xofer és una implacable radiografia d'uns personatges i d'una època que solen coincidir en l'anomenada transició democràtica i en els inicis del recuperat autogovern català, després de la llarga dictadura franquista. Si bé Alfons Quintà es pot justificar en el dramàtic episodi familiar originat per l'abandonament del seu pare, la resta narrativa no pot buscar cap excusa a l'hora de reflectir una societat decadent, terriblement malalta, on el xantatge, les enveges, les rancúnies i els cops de colze hi configuren un hàbitat quotidià.

Sólo para gigantes

Un matí d'estiu, la policia va trobar el cos del zoòleg Jordi Magraner a la seva casa de l'Hindu Kush pakistanès. Hi havia estat assassinat. Magraner portava quinze anys a les muntanyes estudiant la fauna, buscant al ieti i, sobretot, vivint al paradís que sempre havia somiat.
D'origen valencià però criat a França, Magraner va trobar a les valls el lloc on sentir-se gran, un autèntic gegant. Allà va conduir caravanes, va respirar la natura salvatge, va barallar pel que creia, va ser un líder carismàtic. I va estimar. Fins que l'esclat dels talibans el va fer un sospitós habitual. Malgrat les amenaces i la forta pressió, Magraner va defensar fins a l'últim dia el món ideal que havia creat. Sis anys després de la seva mort, les causes seguien irresoltes. Ningú va ser condemnat.
Gabi Martínez es va interessar per aquesta història i va descobrir a un home sorprenent, valent i contradictori. No podia deixar d'explicar la seva aventura, i esbrinar els motius del crim es va convertir en una obsessió que el va portar a l'Hindu Kush conscient que, com el seu investigat, anava a arriscar la seva vida. Només per a gegants parla d'esperits que creuen en un món diferent i estan disposats a lluitar per ell. Parla de somnis, diners, amor i, essencialment, dels límits de la llibertat. 

COMENTARI: Llarga i entretinguda novel·la de no ficció que recull les perilloses i obsessives aventures de Jordi Magraner a la recerca del ieti i a la descoberta de civilitzacions entranyablement desconegudes, com la kalash. Llibre que convida a endinsar-se més profundament en el món de la criptozoologia i a descobrir un dels seus més rellevants exponents, el científic belga-francès Bernard Heuvelmans.