Conta la vida del seu «alter ego», Ramon Planells, a partir del moment
que deixa la casa de Teresa, la seva tia carnal amb la qual havia
mantingut una relació carnal després del seu fracàs en la nit de Sant
Llúcia, fins que rep una carta de Mara, antiga amant seva, que li demana
de reunir-se amb ell a Itàlia. La fugida de Teresa és la segona
possibilitat d'actuació que dóna Pedrolo a partir de la novel·la Un camí amb Eva.
És una biografia dissimulada, escrita per en Bastida, el qual hi
afegeix un pròleg a la «segona edició» per defensar-se d'uns suposats
atacs fets a la primera. La narració transcorre sense ordre cronològic i
el narrador hi introdueix tot de reflexions de caràcter distanciador que
arriben fins i tot a posar en dubte alguns fets. La novel·la no té una
divisió per capítols si bé hi ha separacions que assenyalen un canvi de
temps, de fets, o, l'inici de reflexions suscitades per la vida d'en
Planells, la seva societat i la seva feina de novel·lista. La veu
narrativa és la segona persona. Cal dir que, al bell mig del text, s'insereix un quadre cronològic dels esdeveniments.
COMENTARI: La vida d'un escriptor que gira a l'entorn de la seva professió, de l'activisme polític i de les relacions sentimentals. Tot això centrat en les acaballes de la dictadura franquista on encara era molt arriscat portar a terme activitats polítiques de caràcter proselitista o reivindicatiu. Una novel·la que no ha envellit massa bé i que ens transmet múltiples sensacions de déjà vu.
Una llicenciada en història de l’art treballa en unes galeries
comercials i queda captivada per un client que li porta gots de xocolata
desfeta; un perruquer de gossos mira de superar un fracàs amorós; un
escriptor i el seu traductor habitual sopen en un restaurant sense poder
dissimular antigues i noves tensions; una parella de mitjana edat
planeja un viatge a Suïssa que tindrà un final sinistre; un home
d’origen xinès que porta un bar a Les Corts s’enfronta amb la crua
realitat i els seus propis prejudicis. Aquestes són algunes de les
històries de Puja a casa, un llibre que amb precisió i tocs
d’humor retrata l’inesgotable món de la parella en la Barcelona
contemporània, en què els personatges pateixen els estralls de la crisi
econòmica i la síndrome de la desorientació vital.
COMENTARI: Quatre anys després torno a llegir aquest recull de contes de Jordi Nopca. No cal dir que la primera vegada em van agradar molt i ara, abans d'immergir-me en la nova novel·la d'aquest autor, La teva ombra, tenia ganes de recuperar els deu contes premiats al Documenta del 2014. De tots ells, en destaco el primer, No te'n vagis, que per cert és el que dona títol al llibre, tot i no ser el títol del relat, precisament. Els nou restants també són de bon llegir i ens regalen una agradable estona de plaent lectura.
«Ningú hauria d'escriure després dels setanta-cinc anys», havia dit un amic. Als setanta-set, bloquejat com a escriptor, Theodor Kallifatides pren la difícil decisió de vendre l'estudi d'Estocolm, on va treballar diligentment durant dècades, i retirar-se. Incapaç d'escriure i, però, incapaç de no escriure, viatja a la seva Grècia natal amb l'esperança de redescobrir la fluïdesa perduda del llenguatge. En aquest bellíssim text, Kallifatides explora la relació entre una vida amb sentit i un treball amb sentit, i com reconciliar-se amb l'envelliment. Però també s'ocupa de les tendències preocupants a l'Europa contemporània, des de la intolerància religiosa i els prejudicis contra els immigrants fins a la crisi de l'habitatge i la seva tristesa pel maltractat estat de la seva estimada Grècia. Kallifatides ofereix una meditació profunda, sensible i captivadora sobre l'escriptura i el lloc de cada un de nosaltres en un món canviant.
COMENTARI: Aquest és el primer llibre que Kallifatides escriu originalment en grec després de moltes dècades d'utilitzar la llengua sueca ja que va ser Suècia el país on es va instal·lar després d'emigrar del seu país nadiu. És un relat breu, farcit de records i reflexions sobre l'ofici d'escriure, el pas del temps, la nostàlgia del passat, sense deixar de banda l'actualitat més dolorosa, bàsicament centrada en la greu crisi grega de començaments del segle XXI.
Un calorós dia d’estiu del 1969, tot
el poble està preparat per rebre la visita de la Reina Juliana. És una
celebració inoblidable, però just quan la monarca està a punt d’entrar
al cotxe per marxar, arriben la Hanne Kaan i la seva mare. La Reina, en
una acció inesperada, torna enrere, acaricia la galta de la nena i
ofereix la mà a l’Anna Kaan.
Anys més tard, en Jan Kaan torna a
casa per arreglar algunes coses i de nou se sent aclaparat per la ràbia.
Ja és hora d’arribar al fons de la qüestió. Juny segueix amb un detall fascinant i tendre la propagació del dolor en una comunitat, una família i diverses generacions.
COMENTARI: A Gerbrand Bakker l'anomenen, amb tota justícia, l'escriptor dels detalls. La seva obra es distingeix per una descripció detallada i exhaustiva dels fets, procediments i paisatges de la vida quotidiana en un poblet neerlandès. En aquesta ocasió tota la narració està impregnada d'un sentiment d'intens dolor originat per la pèrdua d'una nena de dos anys. Un dolor tan intens que trastoca la vida d'una família que, molts anys després, encara no ha pogut superar aquell mal tràngol.
Una república governada per poetes, literats, periodistes i intel·lectuals. Com a president, un crític teatral cabellut i místic. Els seus principis: el pacifisme radical, la democràcia directa, la justícia social i el poder de la fantasia. És una utopia? No: és història.
Al novembre del 1918 es va proclamar a Munic la República Lliure de Baviera. Thomas i Heinrich Mann, Hermann Hesse, Rainer Maria Rilke i moltes altres personalitats de la cultura alemanya van simpatitzar amb el moviment que va enderrocar la monarquia i es va fer amb el poder. No obstant això, la república va acabar, al cap de pocs mesos de néixer, amb el presidi, l'exili o la mort de la majoria dels seus líders. El camp quedava abonat: pocs anys després el nacionalsocialisme s'apoderaria de la societat alemanya.
Weidermann transforma les veritats subjectives dels testimonis i protagonistes en una àgil narració que ens condueix pels dies convulsos i efervescents en què un grup d'idealistes podia haver canviat el rumb de el segle XX. La república de los soñadores és un palpitant reportatge, gairebé un thriller històric, sobre un episodi únic i poètic per si mateix en què subtilment ressonen algunes evocacions del nostre moment present.
COMENTARI: Una narració detallada dels breus dies de la República Lliure de Baviera on un grapat d'intel·lectuals va intentar canviar radicalment l'status quo d'un país. Com havia passat poc temps abans a Irlanda, l'intent va acabar essent esclafat per l'exèrcit, les milícies i les forces de dreta; amb una ferotge repressió i un gran nombre d'execucions. Després vindria la República de Weimar i el III Reich.
