En Tony Takitani és un jove que ha crescut aïllat, entre burles dels
companys, i molt sol, perquè el seu pare, trompetista de jazz, marxa
sovint per tocar en gires. És un bon professional molt dotat per al
dibuix, i es guanya bé la vida il·lustrant cobertes de revistes de
cotxes i anuncis. Un dia, coneix una noia que treballa a temps parcial
en una editorial i vesteix amb un gust exquisit, i la seva solitud
acaba. Meravellosament il·lustrat per Ignasi Font, un relat del cèlebre
escriptor japonès Haruki Murakami, sobre la necessitat d'afecte, les relacions i els
lligams emocionals que mantenim amb el passat.
COMENTARI: Es tracta d'un conte, profusament il·lustrat, de l'autor de Kyoto que tona a enlluernar-nos amb la seva prosa senzilla però potentíssima que, en aquesta ocasió, torna a recrear-se en dos dels seus temes més recurrents: la música de jazz i la solitud.
Amb Les lleialtats, la nova novel·la de Delphine de Vigan, el lector segueix la trajectòria de quatre protagonistes maltractats per la vida. D’entrada hi ha en Théo, un adolescent de 12-13 anys amb els pares separats de manera violenta. El seu amic Mathis no és pas més afortunat i acaba sent el seu millor company de borratxeres. I després hi ha l’Hélène, la professora de naturals d’un institut que no ha superat mai les pallisses que va rebre de petita i que convertirà en Théo en el seu protegit.
COMENTARI: Amb frases molt curtes i, també, amb capítols inusualment breus, Delphine de Vigan és capaç de transmetre, amb una cruesa colpidora, els estralls que provoquen les addiccions –en aquest cas l'acoholisme– sobre bona part de l'adolescència contemporània. És una novel·la social on un pacte de silenci entre joves amics pot arribar a ser letal.
L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel
desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer
que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés
de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves
investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va
convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques
nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la
guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a
principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de
Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants
de la naturalesa humana.
COMENTARI: Tal com manifesta el propi autor, aquest llibre ens descobreix com les universitats alemanyes i austríaques van ser còmplices i van planificar i justificar les passes del programa eugenèsic del nazisme. «Ens equivoquem si pensem en el nazisme com un moviment de quatre embogits», assegura l’autor que afegeix: «Si presentem els nazis com quatre pirats estem tapant tot aquest món acadèmic que va fonamentar científicament el programa de Hitler». Alguns d'ells tan eminents que, fins i tot, van guanyar un premi Nobel malgrat haver dedicat molts anys de la seva carrera a servir intel·lectualment els propòsits nazis. Ho justificaven assenyalant que la seva trajectòria era fruit de l'esperit del temps.
