La Casa Alemanya

L’Eva Bruhns viu amb els seus pares, propietaris de la Casa Alemanya, una fonda molt tradicional. L’Eva treballa com a traductora i intèrpret en una agència i la seva única il·lusió és que el Jürgen, el seu promès, s’animi per fi a demanar la seva mà al seu pare i poder-se casar amb ell. Però en aquests dies a Frankfurt estan a punt de celebrar el primer judici d’Auschwitz i quan l’intèrpret de polonès és detingut a la frontera, truquen a l’Eva perquè ocupi el seu lloc. La reacció dels seus pares és taxativa: una noia jove no s’hauria d’involucrar en un assumpte d’aquestes característiques, i el passat s’hauria de deixar enrere d’una vegada. Ben aviat l’Eva descobreix l’horror del que va passar en els camps de concentració durant la guerra (fets dels quals ningú parla a Alemanya) i comença a fer-se tot tipus de preguntes... Un drama familiar. Un judici que va dividir la societat alemanya. Una jove que ha d’afrontar les responsabilitats de la seva pròpia família.

COMENTARI: El fet més destacable d'aquest llibre és que ens ofereix una visió de l'holocaust nazi des del punt de vista dels alemanys. El relat, molt ben construït, està centrat en els membres d'una típica família alemanya que regenta un restaurant a la ciutat de Frankfurt. Malgrat tot, penso que la millor obra d'aquest gènere segueix essent K.L. Reich, del manresà Joaquim Amat-Piniella.
  

Geni en temps de canvi

Claudi Sala Pons (1868-1943) és un dels personatges més rellevants d'Artés a inicis del segle XX. Un intel·lectual amb una capacitat del tot extraordinària, llicenciat en tots els camps del saber i ajudant de Santiago Ramon y Cajal, en temps dels seus descobriments més cèlebres sobre el sistema nerviós. Un home que en la seva estada a Madrid es va moure pels cercles socials de primera línia, però que tenia un sentit de l'honor i un caràcter difícils d'enquadrar en el clientelisme imperant. Un inconformista que va portar aire nou a Artés i va liderar l'emancipació dels seus conveïns.
Aquest llibre vol ser una biografia i a la vegada la crònica d'un temps de canvi en tots els àmbits. D'una classe mitjana que s'obre pas entre les antigues castes privilegiades i la burgesia dominant. D'una nova generació d'intel·lectuals que foragita el dogmatisme de les aules i comença a interessar-se per la ciència. D'una societat que lluita per canviar les estructures caduques que la limiten. Però també d'un individu que pot imprimir personalitat a un moviment social i condicionar-ne l'evolució.
L'estudi de documents personals, fins ara inèdits, ens ofereix noves perspectives en episodis com l'epidèmia de còlera del Vendrell (1911) i la Revolta dels Burots d'Artés (1917).

COMENTARI: Una acurada biografia que està a l'alçada del personatge, amb un exhaustiu treball de documentació que ens ha permès arribar a conèixer molts aspectes del doctor que, fins ara, restaven ocults. Malgrat tot, encara queden per resoldre algunes incògnites que, de segur, seran objecte d'estudi per part dels historiadors del futur.
  

Zona templada

Maig de 1970. Jonathan Franzen té deu anys i un dia comprèn que el petit món domèstic en què viu no és un lloc idíl·lic, sinó el reflex dolorosament fràgil d'uns temps turbulents. En aquella època llegeix sense parar les tires còmiques de Charles Schulz... «Jo volia viure en un món de Peanuts on la còlera era divertida i la inseguretat digna d'estimar-se... Jo no ho sabia, però havia esclatat una epidèmia a tot el país.» (Jonathan Franzen).
«En realitat hi ha alguna cosa en el petit Jonathan, i si commovedora afició a les tires còmiques de Schulz, que ens recorda a Alonso Quijano lliurat a la lectura compulsiva de novel·les de cavalleries. Alonso Quijano vol ser un dels cavallers errants i transformar la seva vida en una aventura digna de ser viscuda, i el petit Jonathan confondre amb els personatges dels dibuixos ... Experimentar el plaer dels límits. I aquest plaer està tant en la novel·la de Cervantes com en aquest preciós relat de Franzen.»(Gustavo Martín Garzo).

COMENTARI: Brevíssim relat de Franzen que ens transporta a la seva infantesa on els còmics d'en Charles Schulz, amb Snoopy i Charlie Brown, li omplien el seu dia a dia i l'ajudaven a superar una dura realitat on la vida familiar i escolar, a voltes, li creaven massa dificultats. Els Peanuts eren la seva vàlvula d'escapament.
   

Les ínyigues

La publicació analitza la importància que van tenir les dones que van rodejar Ignasi de Loiola durant la seva estada a Manresa el 1522, com ara mecenes, tutores espirituals, cuidadores o assistentes. Es tracta d’una revisió inèdita de la figura del sant, fundador de la Companyia de Jesús, i una anàlisi curosa de com vivien les dones a la capital del Bages en el segle XVI.
Aquesta publicació també s’endinsa en el context social, econòmic i cultural de la Manresa del segle XVI i el paper que tenien les dones en aquest engranatge, en un moment clarament marcat pel pes de la religió. Així mateix, la historiadora s’aproxima a la biografia d’Ignasi de Loiola, qui esdevindrà el líder dels jesuïtes, i als seus exercicis espirituals, però amb l’objectiu final de conèixer millor un col·lectiu fins ara ignorat com són les dones manresanes del segle XVI.

COMENTARI: És un treball, molt ben documentat, sobre aquest grup de dones que envoltaven a Ignasi de Loiola durant els seus onze mesos d'estada a Manresa (1522-23). La identificació de les ínyigues, amb un exhaustiu estudi genealògic, serveix per traçar una panoràmica transversal de la societat, cultura i economia de la Manresa del segle XVI on, com gairebé arreu, la religió hi senyorejava en tota la seva esplendor.
   

He ballat (breument) la conga

Amb la ironia corrosiva que identifica la seva literatura, David Foster Wallace explora l’entorn més immediat i s’embarca en un creuer de luxe, es passeja per una fira de llamàntols i segueix la campanya electoral McCain2000 per desconstruir els aspectes aparentment més marginals de la cultura popular i mostrar l’exuberància de la societat de consum. Aquest recull ens mostra el Wallace més incisiu, sempre disposat a evitar el tòpic i capgirar la normalitat aparent.

He ballat (breument) la conga ofereix per primera vegada en català un recull dels millors articles i reportatges wal·lacians, i constitueix una porta d’entrada indispensable a l’univers crític de l’autor.

COMENTARI: Dels nou articles publicats en destaco tres: Contempleu el llamàntol, Una cosa teòricament divertida que no tornaré a fer i Amunt, Simba! Set dies a la campanya d'un anticandidat. Dels restants, destacar el tedi que em va provocar el relatiu a la televisió i la narrativa nord-americana, potser per la llunyania temporal i espacial entre el meu hàbitat i el descrit per DFW.