Premi Sant Jordi 2018. Un escriptor famós descobreix que el llibre més
venut del dia de Sant Jordi és la seva autobiografia. Però ell no l'ha
escrit, tot i que el seu nom apareix a la coberta. Qui l'ha suplantat?
Per què? I què hi diu? Quins secrets revelarà?
Jordi Cabré ens proposa un
joc de miralls que enfronta un escriptor d'èxit amb una vida personal
anodina amb el seu reflex, algú capaç de saltar-se les normes, de seduir
el perill, de córrer riscos per trobar-se a si mateix. Un camí que
transita entre Barcelona i Cadaqués i que li pot costar la vida.
COMENTARI: Partint d'una idea original i potent, Digues un desig ens endinsa en un trànsit permanent entre el món real i el fictici, a vegades tant confús que ens impedeix situar-nos al lloc adequat. La novel·la consta de dues parts ben diferenciades, la primera molt ben construïda i millor desenvolupada i la segona més caòtica i no massa reeixida. El final força decebedor. Destacaria la utilització d'un llenguatge farcit d'enginy que atorga a l'obra un plus realment destacable.
David Jiménez es va formar cobrint guerres, desastres i revolucions durant gairebé dues dècades abans de ser nomenat director d'El Mundo. El que semblava un repte il·lusionant –dirigir el diari en el qual va entrar com a becari als 23 anys– es va transformar en una batalla per la defensa de la independència del diari davant d'un establishment polític i econòmic decidit a controlar-lo.
Jiménez ofereix un relat únic sobre com respira la vida a una redacció –els seus personatges, rivalitats, traumes i èxits–, com funciona el joc de favors entre els mitjans i el poder i quin preu paguen els que es neguen a participar-hi. Presidents, reis, ministres, banquers, capos dels diners, comissaris i periodistes protagonitzen aquesta crònica sobre els secrets inconfessables del periodisme i els fils que governen Espanya.
El director és, a més, un retrat íntim de les cruïlles ètiques, les relacions personals, les amistats i deslleialtats que es viuen quan s'ocupa el despatx d'un dels grans diaris del país.
COMENTARI: He de reconèixer que aquest llibre no m'ha desvelat cap novetat oculta però m'ha interessat molt llegir el testimoni de l'exdirector d'un dels diaris més poderosos de l'Estat espanyol. Després d'això queda clar que no paga la pena seguir aquest tipus de premsa que només recull la veu del seu amo. La digitalitat juga a favor nostre.
Què o qui és una dona o un home lliure? Difícil resposta, cert?
Convençut que el Noi del Sucre en fou un, aquest volum va dedicat a la
seva convulsa i curta vida. Com tants camperols, la família Seguí,
procedent de Tornabous, a l'Urgell, abandonaren la terra per anar a la
ciutat. En Salvador tenia només 4 anys. Per primera vegada va veure el mar, que li va causar una forta impressió d'infinit i de llibertat... i va sentir els crits, un xic inquietants, d'aquells ocells enormes que la seva mare anomenava gavines.
El petit Salvador va veure bocabadat una muntanya que semblava voler endinsar-se a les aigües. Son pare en deia Montjuïc. Retallava el cel, no de núvols, però de fums que vomitaven ben a prop de xemeneies gegantines.
Era la Barcelona del 1892, tres anys després de l'Exposició Universal del 1888, somni d'oportunitats de milers de nouvinguts...
El segon impacte fou creuar el frenètic Paral·lel en direcció al districte V, on anaren a viure. El nano no va veure encara ni la precarietat, ni la brutícia, ni molt menys el que volia dir ser un obrer o un patró... li caldrien pocs anys per descobrir-ho.
COMENTARI: Lluís Juste de Nin dedica la seva novel·la gràfica a Salvador Seguí, el Noi del Sucre, líder de la CNT a començaments del segle XX, d'ideologia anarquista, sindicalista i pacifista i que va ser víctima del pistolerisme imperant en aquella època, concretament dels Sindicats Lliures, grups violents on hi estaven involucrats els carlins, la patronal, les forces de seguretat...
Es tracta d'una obra molt ben dibuixada, en blanc i negre, i amb un traç senzill però contundent. Amb molta eficiència, el còmic assoleix divulgar la grandiosa personalitat d'un dels personatges més mítics d'aquella època tan convulsa.
El sis d’agost del 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la
muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys;
es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com
a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer?
¿Era un suïcidi o era una altra cosa?
Sis nits d’agost és la història d’aquella
mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada
escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l’aventura d’un
escriptor per esbrinar el sentit d’una acció com aquella. Una novel·la
apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò
que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el
compromís col·lectiu.
COMENTARI: Sentia molta curiositat per saber com es construïa una novel·la només amb l'enigmàtica, estranya i solitària mort d'en Xirinacs com a nucli central. I he de descobrir-me davant el treball impecable d'en Jordi Lara, un autor que –fins ara– no coneixia i que m'ha demostrat que és posseïdor d'un extraordinari potencial literari. Com alguns diuen, aquesta novel·la ja s'ha convertit en l'epíleg més digne per cloure la biografia de Lluís Maria Xirinacs.
