Com s'esmentava en aquest mateix bloc, en l'entrada del 5 de juliol del 2011, Richard J. Evans (Londres, 1947) és un historiador especialitzat en l'Alemanya contemporània. Des del 1998 és professor d'història moderna a la Universitat de Cambridge, degà de la Facultat d'Història i president del Wolfson College. És l'autor d'una impressionant trilogia formada per The Coming of the Third Reich (La llegada del Tercer Reich), The Third Reich in Power 1933-1939 (El III Reich en el poder) i The Third Reich at War 1939-1945 (El Tercer Reich en la guerra). Totes tres obres, indispensables per entendre un període tan transcendental de la vida alemanya, han estat publicades en castellà per l'editorial Península els anys 2005, 2007 i 2011, respectivament.
L'any 2015 va publicar The Third Reich in History and Memory (El Tercer Reich en la historia y la memoria), publicada en castellà per l'editorial Pasado & Presente. Es tracta d'un recull d'assajos, articles i crítiques de llibres, escrits des del 1999 i estructurats en set grans blocs que van des de la República i el Reich fins la postguerra. S'hi apunten temes tan interessants com la derrota del 1918, la coacció i el consentiment, les armes dels Krupp, nazis i diplomàtics, enginyers de la victòria, els camps d'extermini d'Europa i l'altre horror de la postguerra. Un total de vint-i-cinc articles que suposen un valuós complement a la trilogia anteriorment esmentada.
La nostra concepció de la història nazi ha anat canviant durant els quinze anys que han transcorregut des de la fi del segle XX. Aquest llibre ofereix al lector un informe d'aquesta transformació i un comentari crític al respecte. En aquest període s'han produït diversos canvis rellevants de perspectiva que han conferit forma a les tasques d'investigació i redacció de la història.
El gruix d'aquest volum està ocupat per la rescensió i la crítica de llibres apareguts durant els primers anys del segle XXI. Això és fantàstic ja que ens permet conèixer les idees principals d'una àmplia sèrie de publicacions que, per raons de temps i de disponibilitat, mai hauríem pogut accedir. Malgrat tot, jo no hi he sabut veure massa novetats en les grans idees que fins ara coneixíem d'aquesta època apassionant, tot i l'augment de fonts disponibles que són fruit de l'obertura d'alguns arxius fins fa poc inaccessibles.
Del contingut de l'obra en destacaria el capítol setzè titulat Nazis i diplomàtics que esmenta els treballs de la Comissió Alemanya d'Historiadors on, en un estudi impulsat per avaluar el comportament del Ministeri de l'exterior durant el III Reich, va documentar la greu implicació dels diplomàtics en l'Holocaust. Hom va demostrar que aquest ministeri va constituir una part essencial de la maquinària governamental, subscrivint i ajudant els programes dictats per la ideologia nacionalsocialista, inclosos la persecució i l'extermini dels jueus, quan van caure dintre de la seva àrea competencial. L'informe desmunta rotundament el mite de la insubmissió d'aquest ministeri en el genocidi nazi.
Bàsicament ens trobem davant una biografia novel·lada de Pasolini que comença i acaba amb la fugida cap a Roma, que va emprendre amb la seva mare l'any 1950, escapant d'un pare maltractador i d'un entorn asfixiant i opressor. El relat s'alterna amb les vicissituds d'una parella, Donatella i Stefano, obsessionats amb la figura del gran intel·lectual italià, que investiguen l'autoria del crim.
José Mª García López (Ávila, 1945) és un escriptor llicenciat en Filologia Hispànica amb una producció literària centrada especialment en la novel·la i la poesia. Autor d'alguns contes i de versions d'obres clàssiques, també col·labora en publicacions periòdiques.
Pasolini o la noche de las luciérnagas és un repàs exhaustiu a la vida i a l'obra d'aquesta gran icona italiana del segle XX. L'autor ha optat per la novel·la ja que la seva forma de llenguatge li permet expressar noves idees que no solen aparèixer en les biografies més canòniques que, per altra banda, ja són molt abundants. Segons l'autor, posant-ho en boca dels seus protagonistes, l'autoria del crim –tot i que oficialment, 40 anys després, encara no ha estat resolta tot– ha de recaure en els alts dirigents de la Democràcia Cristiana italiana de l'època i en la CIA.
Pier Paolo ha estat preparant-se en els últims mesos per la mort de Guido. Se li ha manifestat en somnis, en vigílies i deliris, però la constatació del fet rebaixa el món a un abisme al que no havia arribat a acostar-s'hi. Vacil·la sobre quan haurà de dir-ho a la seva mare, abans que la notícia es faci pública. No sap si ella pot haver-ho pressentit. Hi dóna moltes voltes i no s'acaba de decidir, fins que es convenç de que aquesta vacil·lació està incrustant el seu dolor o escamotejant-lo d'un mode inepte i mesquí.
La grandiosa personalitat de l'escriptor de Bolònia queda perfectament reflectida en aquestes pàgines que li dedica García López. Pasolini va morir jove, d'una manera ignominiosa, però va viure amb intensitat tots els segons de la seva existència. Però, per sobre de tot, aquest llibre serveix per descobrir-nos un posseïdor d'un talent immens, amb una capacitat de treball extraordinària i amb un cor tan gros que només van poder aturar amb la força bruta de la violència més carronyera. Només el pas del temps posarà a Pasolini al seu lloc i, finalment, la societat el reconeixerà definitivament com un dels més grans intel·lectuals italians del segle XX.
