02 de febrer 2014

Moby Dick

Sempre havia pensat que Moby Dick era una coneguda novel·la d'aventures protagonitzada per una singular balena blanca. Potser tenia present la versió reduïda que havia publicat l'editorial Bruguera dins la seva popularíssima col·lecció Historias Selección. O potser perquè recordava vagament la pel·lícula de John Huston que, de ben segur, havia vist alguna vegada a l'antiga televisió en blanc i negre. Va ser molt més tard quan vaig descobrir que l'obra més famosa d'Herman Melville era de gran qualitat literària, considerada per alguns com una de les novel·les més importants del segle XIX. Per aquests motius i –també– al comprovar que en català disposàvem d'una extraordinària traducció de Maria-Antònia Oliver, vaig decidir entrar de ple en el món dels baleners de Nantucket.

El relat explica la història d'Ismael –per alguns, l'alter ego de l'autor– i comença a New Bedford (EUA) on aconsegueix enrolar-se en el vaixell balener Pequod que està a punt de començar una expedició de tres o quatre anys de durada. Allí coneix al capità Ahab, un mariner obsessionat en matar a Moby Dick, una belicosa balena blanca que anys enrera li havia amputat la cama. Després d'una llarga travessa per tots els oceans del planeta aconsegueixen encarar-se amb Moby Dick. Els resultats no podran ser més catastròfics i Ismael serà l'únic supervivent de l'aventura.

—Qualsevulla de vosaltres que m'albiri una balena de cap blanc, amb el front arrugat i la mandíbula torta; qualsevulga de vosaltres que m'aixequi aquesta balena de cap blanc, amb tres forats perforats a estribor de l'aleta de cua; mireu, qualsevulga de vosaltres que m'aixequi aquesta mateixa balena blanca, tindrà aquesta unça d'or, nois!
—Hurra! Hurra! —cridaren els mariners mentre que, amb les gorres d'aigua enlaire, saludaven l'acte de clavar l'or al màstil.
 —És una balena blanca, dic —va continuar Ahab deixant caure la maçola—. Una balena blanca. Traieu-vos els ulls cercant-la, mariners. Busqueu arreu aigua blanca, i encara que només vegeu una bombolla, canteu-la.

D'entrada direm que Moby Dick no és ben bé una novel·la d'aventures. La major part de les pàgines estan ocupades en descriure l'ofici de balener; la classificació, els hàbits i les característiques fisiològiques dels cetacis; l'exhaustiva descripció dels vaixells amb les seves eines i la psicologia d'uns personatges encapçalats per l'obsessiu capità Ahab. L'aventura –l'acció en si mateixa– ocupa molt poc espai però està magistralment resolta al reproduir amb un clarivident realisme les catastròfiques conseqüències de les decisions motivades per un desbocat fanatisme.

Destacaria també la desbordant demostració de coneixement enciclopèdic que exhibeix l'autor en cadascuna de les seves pàgines i que ve acompanyat per un vocabulari tan immens com l'oceà que descriu. Segons Zack Booth Simpson (scienceetonnante.wordpress.com) Moby Dick és el llibre més dens en vocabulari: 17.227 paraules diferents sobre un total de 211.763, la qual cosa significa que introdueix gairebé un mot nou en cada línia. Amb aquestes dades, no és d'estranyar que la traducció al català d'aquesta obra suposés per Maria-Antònia Oliver –més d'un any enrolada al Pequod– un considerable esforç accentuat en el tractament lèxic que va haver de dividir en tres nivells: el gremial de la marineria, i més concretament del baleneig; el lèxic propi de l’època en què va ser escrita l’obra, i el lèxic manllevat de referències filosòfiques, científiques, religioses i literàries, d’una vastitud impressionant.