Les orenetes de Montecassino

Un dels episodis més coneguts de la II Guerra Mundial és la mal anomenada Batalla de Montecassino (1944), una sèrie de quatre dures batalles entre les tropes nazis i una coalició de més de deu països. L'objectiu dels aliats era trencar la Línia Gustav i així poder continuar el camí cap a Roma. Bona part de la rellevància d'aquests fets és deguda al bombardeig i a la devastació total de l'Abadia de Montecassino, el primer monestir que va fundar Sant Benet, l'any 529. Va ser un dels enfrontaments més cruents que es recorden, amb més de 74.000 morts i amb la participació de soldats d'ètnies ben variades: alemanys, italians, nord-americans, francesos, polonesos, neozelandesos, jueus, nepalesos, hindús, senegalesos i magrebins. El règim nazi va aprofitar la destrucció de l'indret per demostrar i difondre la barbàrie de les tropes aliades mitjançant una campanya d'intensa propaganda ideològica.

La novel·la d'Helena Janeczek no és una narració bèl·lica de les batalles esmentades sinó un conglomerat de petites històries que tenen en comú el mateix escenari. Des del sergent nord-americà John 'Jacko' Wilkins fins el general polonès Władysław Anders, passant pels maorís Charles Maui Hira i Rapata Sullivan, els amics italians Edoardo Bielinski i Anand Gupta i acabant amb la jueva Irena Levick. Històries que l'autora ha sabut intercalar entre les quatre ofensives que, per altra banda, només es descriuen tangencialment.

Al centre d'aquest lloc hi ha una abadia, el primer monestir que es va fundar a l'Occident, quatre vegades destruït. Al peu d'aquest monestir hi ha el cementiri polonès. Més avall, als afores de Cassino, el cementiri de la Commonwealth. Els alemanys estan enterrats a Caira, els nord-americans a Anzio, els francesos a Venafro, els italians a Mignano-Monte Lungo.Tots soldats caiguts en la Campanya d'Itàlia i, sobretot, en la Batalla de Montecassino, nom amb el que es coneixen les quatre ofensives aliades desenvolupades entre gener i maig del 1944. [...]

Un cop acabada la lectura hom no pot fer més que compadir el maleït destí que va haver de suportar el poble polonès durant el segle XX: ocupats al mateix temps pels alemanys a l'oest i els russos a l'est, víctimes d'episodis execrables com la matança de Katyn, màrtirs de les tropes aliades a la Batalla de Montecassino i subjugats –altra volta pels soviètics– després de la guerra. Fins i tot, el seu gran heroi nacional, el general Władysław Anders va haver d'exiliar-se, morint a Londres l'any 1970. Això sí, tal com era el seu desig, les seves despulles es van traslladar al cementiri polonès de Cassino (Itàlia), on reposen al costat dels seus soldats.

Les benignes (relectura)

Boris Artzybacheff, Swastikas, 1942, Life Magazine

Fa poc més d'un any que vaig llegir aquesta extraordinària novel·la de Jonathan Littell de la qual en vaig fer un petit comentari en aquest bloc, el dia 31 de juliol del 2012. Em va agradar tant que recentment he tornat a disfrutar de les 1.162 pàgines que la conformen, aquesta vegada mitjançant una impecable versió en català a càrrec de Pau Joan Hernández, deliciosament editada per Quaderns Crema.

Tot el relat està dedicat a la polièdrica figura de Max Aue, des de la seva infantesa fins la dècada dels setanta, quan decideix explicar –sense remordiments– la seva miserable i turmentada existència. Un altre paradigma de l'Alemanya culta, educada i socialment capdavantera que es va veure abocada als crims més esgarrifosos que mai podran justificar-se amb el banal concepte d'obediència deguda.

Malgrat les controvèrsies que aquesta obra ha anat generant d'ençà la seva publicació –l'any 2007– ningú no pot negar que ens trobem davant d'un treball colossal que constantment ens fa oblidar que Aue és un personatge de ficció, tot i algunes llicències exagerades que l'autor ha anat intercalant a consciència per recordar-nos que, de veritat, no va existir;  però sí que n'hi van haver uns quants com ell. Com deia Joseph Goebbels en els seus escrits de joventut: L'important no és tant el que es creu; l'important és creure.