Balla, balla, balla

Edició en català. Empúries, 2012.

La bona acollida que els lectors catalans dispensen a l'escriptor japonès Haruki Murakami fa possible que, successivament, vagin apareixent noves traduccions de les obres més antigues de l'autor. Si fa relativament poc vam rebre amb entusiasme la Crònica de l'ocell que dóna corda al món (Nejimaki-dori kuronikuru, 1992-95), ara ens podem delectar amb Balla, balla, balla (Dansu dansu dansu, 1988), una novel·la que s'havia publicat originàriament vint-i-quatre anys enrera. Malgrat tot, la feina encara no està acabada ja que queda un bon grapat de treballs per traduir i poder així satisfer a la gernació, cada vegada més nombrosa, de seguidors de l'escriptor de Kyoto.

—I què he de fer?
—Ballar —va dir l'Home Ovella—. Hasdeballar. Mentrelamúsicasoni.Hasdeballar.Nopensisperquè. Sipenses, elsteuspeuss'aturen. Sielsteuspeuss'aturen, ensquedemcallats. Siensquedemcallats, tuestàsencallat. Osiguiquenopensis, permoltestúpidquesembli. Hasdemantenirelpas. Hasd'entrarencalor. Hasdedeixaranarelquevastancar. Hasdeferservirtotelquetinguis.Jasabemqueestàscansat, cansatiespantat. Lipassaatothom, d'acord? Simplement, nodeixisqueelspeusset'aturin.
Vaig alçar la vista i vaig tornar a mirar l'ombra de la paret.
—Ballarhoéstot —va continuar l'Home Ovella—. Ballarmagnificament.Ballarperquètotcontinuïgirant. Sihofas, nosaltrespodremferalgunacosapertu. Peròhasdeballar. Mentrelamúsicasoni.
Ballar. Mentre la música soni, m'anava ressonant dins del cap.

El protagonista d'aquesta narració és un periodista que escriu reportatges per encàrrec. Com ell mateix defineix, una feina semblant a treure neu amb una pala. Porta una vida en solitud, plena de dubtes, però somnia constantment amb l'hotel Dolphin de Sapporo on, temps enrera s'hi havia allotjat amb una noia que va desaparèixer misteriosament. Aclaparat pels records, decideix tornar-hi, però ara una multinacional l'ha transformat radicalment, reconvertint-lo en un establiment modern, sense personalitat. Malgrat tot, el cor de l'antic hotel Dolphin continua intacte i des d'allí es controlen les connexions de la seva pròpìa vida. La recepcionista Yumiyoshi, la nena de tretze anys Yuki i l'amic d'infantesa Gotanda configuraran un complex univers teledirigit des de les entranyes de l'antic hotel Dolphin.

Murakami és un mestre a l'hora d'entrellaçar la quotidianitat amb la fantasia més surrealista, emprant les dosis adequades per no enfarfegar ni malbaratar els ingredients. La metòdica descripció de la societat urbana del segle XX, en aquest cas embolicada amb una banda sonora monopolitzada pel rock&roll, ens arriba complementada per diminuts elements sobrenaturals que sempre trobem en la seva literatura. La barreja de personatges atormentats, trets fantàstics i episodis de novel·la negra converteixen aquest llibre en una autèntica delicatessen literària que es devora amb fruició.

Només cal esperar que la legió de seguidors murakamians vagi augmentant i les editorials segueixin publicant les obres que, fins ara, no s'havien traduït a la nostra llengua. I, evidentment, que el propi autor ens regali un nou treball ja que el darrer, 1Q84, ja porta tres anys de recorregut.