22/11/63

Portada de l'edició castellana (2012)

No havia llegit mai a Stephen King (Portland, 1947) però havia vist algunes pel·lícules basades en les seves obres, com Carrie (1976) de Brian de Palma, El resplandor (The Shining, 1980) de Stanley Kubrick o Misery (1990) de Rob Reiner. El tenia per un escriptor especialitzat en relats d'intriga i terror, amb abundants continguts paranormals capaços de sorprendre al lector més avesat i propietari d'una imaginació il·limitada que li permet convertir cada relat en un potencial best-seller. Es tracta d'un dels autors més traduïts arreu del món tot i que en la nostra llengua hi té ben poca cosa.

A 22/11/63 Jake Epping és un professor d'anglès que llegeix horroritzat la redacció d'un dels seus alumnes dels cursos d'adults, Harry Dunning, on s'exposen els tràgics esdeveniments ocorreguts cinquanta anys enrera quan el seu pare, amb un martell de grans dimensions, va matar tota la seva familia. Més tard, quan el seu amic Al Templeton li mostra un portal del temps i li demana que el faci servir per evitar l'assassinat del president Kennedy, Jake accepta pensant que podrà aprofitar l'ocasió per salvar també la familia d'Harry Dunning. Comença aquí un viatge en el temps que ens transporta a l'Amèrica de finals dels 50, envoltada de conflictes racials, fum de cigarrets i música de Glenn Miller. El nostre protagonista haurà de passar-se més de cinc anys esperant el moment en que Lee Harvey Oswald dispari contra JFK a la plaça Dealey de Dallas, mentrestant viurà una intensa relació amorosa amb una guapíssima bibliotecària.

La plaça Dealey de Dallas

Malgrat el viatge en el temps, motor de la història, en un sentit estricte no podem considerar-la com una obra de ciència ficció. La major part de les pàgines estan dedicades a recollir la vida quotidiana del protagonista mig segle enrere, inserit en una societat amb olors i sabors diferents dels que coneixem. Stephen King, obsessionat amb els harmònics, estableix constants paral·lelismes entre les dues èpoques que es confronten i constata com el passat no vol ser canviat, harmonitzant-se amb ell mateix per impedir-ho. La tasca de Jake Epping, ara rebatejat com a George Amberson, serà molt més difícil del que podia semblar i per assolir la seva missió haurà de tenir en compte l'efecte papallona que pot provocar autèntiques calamitats.

Sabeu quan, en un dia assolellat, tanqueu els ulls i podeu veure a la retina una imatge residual del que havíeu estat mirant? Era semblant a això. Quan em mirava el peu, el veia a terra, però quan parpellejava —no sabria dir si un mil·lisegon abans o un mil·lisegon després de tancar els ulls—, captava fugaçment la visió del meu peu en un esglaó de fusta. I no es trobava sota la tènue llum d'una bombeta de seixanta watts. Es trobava sota un sol radiant.
Em vaig quedar de pedra.

Per sobre de tot 22/11/63 és una història d'amor a ritme de In the Mood. Conté un tipus d'escriptura planera però contundent, amb un tenaç treball de documentació que afavoreix la descripció de personatges i d'ambients. Tota l'obra desprèn un sentiment nostàlgic impregnat d'una estimació indissimulada que l'autor proclama potser perquè l'escenari temporal correspon al temps de la seva joventut. Un gran llibre per passar una bona estona. Ni més, ni menys.