El cor de les tenebres

Edició en castellà del 2008

En un viatge en avió, l'historiador Adam Hochschild va trobar una cita de Mark Twain en la que l'autor de Les aventures de Huckleberry Finn assegurava que el règim imposat per Leopold II, el rei dels belgues que va morir el 1909, a l'Estat Lliure del Congo (1885 a 1906) forjat per ell havia exterminat entre cinc i vuit milions de nadius. Mogut per la curiositat i certa esgarrifança, va iniciar una investigació que, molts anys després, culminaria a King Leopold's Ghost, notable document sobre la crueltat i la cobdícia que va impulsar l'aventura colonial europea a l'Àfrica, les dades i comprovacions del qual enriqueixen extraordinàriament la lectura de l'obra mestra de Joseph Conrad, El cor de les tenebres, que es desenvolupa en aquells paratges i, justament, en l'època en que la Companyia belga de Leopold II —que hauria de figurar, juntament amb Hitler i Stalin, com un dels criminals polítics més sanguinaris del segle XX— perpretava les seves pitjors atrocitats.

Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979) és una de les meves pel·lícules preferides. L'he vista infinitat de vegades disfrutant sempre de les seves extraordinaries escenes i els seus potentíssims diàlegs. La recerca del coronel Kurtz que emprèn el capità Willard està inspirada lliurement en l'obra El cor de les tenebres (Heart of Darkness, 1902) de l'escriptor polonès Joseph Conrad. Si a la pel·lícula  l'escenari era Vietnam i el riu Nung al llibre és l'Estat Lliure del Congo i el riu  del mateix nom. El gran èxit assolit pel film de Coppola va rellançar aquesta breu novel·la de Conrad que, d'altra banda, presumptament hauria passat desapercebuda.

El relat ens explica que, a finals del segle XIX, el capità Marlow, amb un petit vaixell de vapor, s'endinsa en la selva africana per anar a buscar a l'agent comercial Kurtz que ha caigut malalt. Durant tot el trajecte anirà descobrint la fascinant personalitat d'aquest, un dels millors agents de la companyia, capaç d'aconseguir ell sol més ivori que tots els demés plegats. Malgrat tot, el relat és una crònica de la lluita de l'home contra la naturalesa i la malaltia, la solitud, l'aïllament i l'explotació dels més febles. Poc abans de morir, Kurtz pronunciarà les darreres paraules: L'horror, l'horror! referides al cor de la selva tenebrosa que Marlow ha estat incapaç de descobrir.

Passa poques vegades que l'adaptació cinematogràfica d'una obra literària acabi millorant l'original. En el cas que ens ocupa no solament la supera sinó que la sobrevalora, dotant-la d'un cert carisma i rellevància que no haguera pogut assolir per si sola. La novel·la, extremadament enrevessada, se'ns fa difícil de digerir i, freqüentment, ens avorreix i confon. Només la brevetat de la narració possibilita poder-la acabar i no haver-la d'abandonar a mig recorregut. En tot cas, si s'ha de triar, l'aposta segura és la versió de Coppola. Aquesta no falla.

22/11/63

Portada de l'edició castellana (2012)

No havia llegit mai a Stephen King (Portland, 1947) però havia vist algunes pel·lícules basades en les seves obres, com Carrie (1976) de Brian de Palma, El resplandor (The Shining, 1980) de Stanley Kubrick o Misery (1990) de Rob Reiner. El tenia per un escriptor especialitzat en relats d'intriga i terror, amb abundants continguts paranormals capaços de sorprendre al lector més avesat i propietari d'una imaginació il·limitada que li permet convertir cada relat en un potencial best-seller. Es tracta d'un dels autors més traduïts arreu del món tot i que en la nostra llengua hi té ben poca cosa.

A 22/11/63 Jake Epping és un professor d'anglès que llegeix horroritzat la redacció d'un dels seus alumnes dels cursos d'adults, Harry Dunning, on s'exposen els tràgics esdeveniments ocorreguts cinquanta anys enrera quan el seu pare, amb un martell de grans dimensions, va matar tota la seva familia. Més tard, quan el seu amic Al Templeton li mostra un portal del temps i li demana que el faci servir per evitar l'assassinat del president Kennedy, Jake accepta pensant que podrà aprofitar l'ocasió per salvar també la familia d'Harry Dunning. Comença aquí un viatge en el temps que ens transporta a l'Amèrica de finals dels 50, envoltada de conflictes racials, fum de cigarrets i música de Glenn Miller. El nostre protagonista haurà de passar-se més de cinc anys esperant el moment en que Lee Harvey Oswald dispari contra JFK a la plaça Dealey de Dallas, mentrestant viurà una intensa relació amorosa amb una guapíssima bibliotecària.

La plaça Dealey de Dallas

Malgrat el viatge en el temps, motor de la història, en un sentit estricte no podem considerar-la com una obra de ciència ficció. La major part de les pàgines estan dedicades a recollir la vida quotidiana del protagonista mig segle enrere, inserit en una societat amb olors i sabors diferents dels que coneixem. Stephen King, obsessionat amb els harmònics, estableix constants paral·lelismes entre les dues èpoques que es confronten i constata com el passat no vol ser canviat, harmonitzant-se amb ell mateix per impedir-ho. La tasca de Jake Epping, ara rebatejat com a George Amberson, serà molt més difícil del que podia semblar i per assolir la seva missió haurà de tenir en compte l'efecte papallona que pot provocar autèntiques calamitats.

Sabeu quan, en un dia assolellat, tanqueu els ulls i podeu veure a la retina una imatge residual del que havíeu estat mirant? Era semblant a això. Quan em mirava el peu, el veia a terra, però quan parpellejava —no sabria dir si un mil·lisegon abans o un mil·lisegon després de tancar els ulls—, captava fugaçment la visió del meu peu en un esglaó de fusta. I no es trobava sota la tènue llum d'una bombeta de seixanta watts. Es trobava sota un sol radiant.
Em vaig quedar de pedra.

Per sobre de tot 22/11/63 és una història d'amor a ritme de In the Mood. Conté un tipus d'escriptura planera però contundent, amb un tenaç treball de documentació que afavoreix la descripció de personatges i d'ambients. Tota l'obra desprèn un sentiment nostàlgic impregnat d'una estimació indissimulada que l'autor proclama potser perquè l'escenari temporal correspon al temps de la seva joventut. Un gran llibre per passar una bona estona. Ni més, ni menys.