A la recerca d'en Mikael Blomkvist

Va ser una casualitat. Mesos abans d’acabar la trilogia de Stieg Larsson ja havíem decidit anar de vacances a Escandinàvia. Després, un cop llegida, a la ciutat d’Estocolm li havíem d’afegir nous centres d’interès. Li havíem de sumar el Tour Millennium.

El propi Museu de la Ciutat (Stockolms Stadsmuseum) organitza el Millenniumvandringar, visites guiades en diversos idiomes als indrets més esmentats en els tres llibres. Per raons horàries això ens va ser impossible, calia doncs fer un minitour i recòrrer els llocs més emblemàtics al nostre aire. Partíem amb avantatge, estàvem allotjats en un hotel molt a prop de Slussen i això ens possibilitava fer gairebé tot el recorregut a peu per la illa de Södermalm.


El barri Södermalm és una de les grans illes d’Estocolm. Söder ha estat tradicionalment una zona de treballadors que darrerament s’ha anat reconvertit en una barriada bohèmia i moderna. Hi trobem nombroses tavernes, cafès i botigues de moda. Molts artistes i celebritats hi han traslladat la seva residència. És el barri on es desenvolupa la major part de l’acció.

Vam començar amb la seu de la revista Millennium a la cruïlla dels carrers Götgatan i Hökens Gata, justament damunt dels locals de Greenpeace. Després vam passar pel Mellqvist Kaffebar, al carrer Hornsgatan. Aquest és el lloc on en Blomkvist solia anar a menjar. Aquest bar era també l’habitual de Stieg Larsson quan la redacció de la revista Expo es trobava en el mateix edifici.


Molt a prop hi trobem el carrer Lundagatan on viva la Lisbeth Salander en un pis molt humil que va heretar de la seva mare. Tot i que la novel·la no especifica el lloc exacte, atenent les imatges de la pel·lícula de Niels Arden Oplev, hom pot situar-lo aproximadament al davant de la parada d’autobús. Al capdavall del carrer s’hi troba el Högalidsparken amb la bonica silueta de l’església Högalidskyrkan al centre.

Stieg Larsson situa la vivenda del protagonista, Mikael Blomkvist, en un àtic del número 1 del carrer Bellmansgatan. Ens va costar una mica trobar-lo ja que la zona és un pèl laberíntica. Però finalment, al costat de Maria Hissen, hi vam trobar la famosa passarel·la d’entrada. Es tracta d’un edifici senyorial amb vistes espectaculars sobre la ciutat. Però com que és un habitatge privat i no es pot visitar ens vam haver de conformar amb les boniques panoràmiques d’Estocolm que s’obtenen des del mirador de Monteliusvägen, molt a prop de Bellmansgatan. Al mateix carrer hi vam veure el bar The Bishops Arms, molt esmentat en la trilogia.


Al número 9 del carrer Fiskargatan vam veure el luxós apartament que va comprar Lisbeth Salander per mantenir-se en l’anonimat. La novel·la l’ubica en el darrer pis de l’edifici i és grandiós espai de 21 habitacions i 350 m2. Gairebé al costat hi trobem la plaça de Mosebacke amb l’estàtua Les germanes de Nils Sjögren Systrarna i el teatre Södra, també escenaris de Millennium.

No vam tenir més temps per seguir altres localitzacions però em sembla que vam recòrrer les més carismàtiques. De totes maneres, sobta una mica fer un recorregut per escenaris de ficció però és que l’obra d’en Larsson enganxa i quan l’acabes en vols més. Ara, un cop vistos al natural, caldria fer una nova relectura de la trilogia. Segur que aconseguiríem una més bona immersió en el seu univers literari. Però hi ha tantes coses per llegir…

Agost a Escandinàvia (II)

La capital de Noruega és una ciutat mitjana situada a la riba del fiord d’Oslo i envoltada per muntanyes curulles de vegetació. L’hem visitada en ple procès de transformació ja que tenen el port una mica mal endreçat, els contenidors i les grues de l’activitat portuària es barregen amb els edificis singulars fent malbé una panoràmica que hauria de ser molt més atractiva. Hi estan treballant i, de segur, d’aquí uns quants anys la millora serà tangible.


Les dimensions de la ciutat permeten visitar-la a peu tot i la gran quantitat d’espais a l’aire lliure i les nombroses vivendes disseminades a l’entorn d’un preciós paratge natural. Aker Brygge és l’indret més concorregut d’Oslo, es tracta d’un front marítim ple de vaixells esportius, un modern complex de restaurants, pubs, centres comercials, tot de cara al mar i amb extraordinàries vistes sobre l’Ajuntament i la fortalesa d’Akershus. Val la pena passejar-s’hi amb calma per gaudir d’un escenari realment magnífic.

Em va agradar molt el Parc de Vigeland, una exposició permanent de 212 escultures de Gustav Vigeland inspirades en la vida quotidiana i evocant moments com el naixement, la infància, l’adolescència, la maduresa, la familia, la vellesa i la mort. El parc està dividit en cinc àrees on hi destaca el Monolit, una plataforma octogonal de 17 m d’altura adornada amb 121 figures humanes nues entrellaçades. L’escultura més famosa és el Sinnataggen, el Nen enfadat, que s’ha convertit en un dels símbols d’Oslo.

Vam visitar quatre museus: la Galeria Nacional, on admiràrem el famosíssim quadre El crit d’Edvard Munch; el Vikingskipshuset, una mostra dels vaixells víkings més ben conservats del món; el Frammuseet, on s’hi exposa la nau Fram utilitzada en tres grans expedicions polars i el Norsk Folkemuseum, amb la meravellosa església de fusta de Gol.

Durant l’estada a Oslo vam coincidir amb la celebració del partit de futbol entre les seleccions de Noruega i Escòcia. Els carrers més cèntrics de la capital estaven plens de seguidors escocesos, tots ells ben uniformats amb els kilts, les típiques faldilles quadriculades. La nit anterior al partit es feien sentir arreu, cantant i bebent cervesa; però un cop va acabar l’encontre amb un 4-0 desfavorable, van desparèixer misteriosament…

Les vacances acabaven a Estocolm, la capital sueca. Per a mi era la part més esperada del viatge doncs, des de sempre, molt abans del fenòmen Stieg Larsson, aquesta ciutat m’havia atret especialment. I la veritat és que no em va decebre en absolut.


Estocolm, també coneguda com la Venècia del Nord, és una ciutat formada per 14 illes unides entre si mitjançant 57 ponts. La ciutat vella, Gamla Stan, ocupa la illa de Stadsholmen i està farcida de botigues de records i restaurants. Els estrets carrerons estan constantment plens de gent i l’ambient és extraordinari. A la mateixa illa hi trobem el Palau Reial, el Museu Nobel i la Storkyrkan, la catedral que l’any vinent acollirà el casament de la princesa Victòria.

Mes al nord, Norrmalm és el centre comercial d'Estocolm. Hi ha una gran quantitat de moderns edificis comercials concentrats al voltant de la Sergels Torg, una plaça presidida per una font amb l'escultura Kristallvertikalaccent, un disseny en vidre d’Edvin Öhrström, de 37 m d’altura. Molt a prop hi trobem el carrer Sveavågen on va ser assassinat el primer ministre suec Olof Palme el 28 de febrer del 1986.

Al sudest de la illa de Kungsholmen hi trobem l’edifici més emblemàtic i fotogènic de tot Estocolm, l’Stadshuset (Ajuntament) obra de l’arquitecte Ragnar Östberg. El seu emplaçament és esplèndid i permet contemplar-lo des de qualsevol punt de la ciutat. A l’interior hi destaquen la Sala Blava i la Sala Daurada on, cada any, si celebren el sopar i el ball de gala de la cerimònia dels Premis Nobel. L'estil de l’edifici ens recorda l'arquitectura veneciana: torretes adornades amb estrelles daurades, balcons molt ben decorats, pals de fusta i estàtues.


Ens vam traslladar a la illa de Djurgården per visitar el Vasamusset. El Vasa es l’únic vaixell del segle XVII que ha sobreviscut. Amb el 95 % de la seva estructura original i més de 700 escultures tallades, és un tresor artístic i un dels monuments turístics més visitats. Per tal de garantir-ne la bona conservació, la sala està en penombra dificultant captar bones fotografies sense l’ajuda d’un trípode.

I deixo pel final la illa del sud, Södermalm, unida a Gamla Stan per Slussen. Anys enrera era un barri obrer però avui s’ha anat transformant en un de més bohemi on molts artistes i celebritats hi han traslladat la seva residència. Aquí hi vivia Stieg Larsson i és el lloc on va ambientar bona part de la seva trilogia Millennium. Degut a la seva altura, és un bon indret per captar boniques panòramiques de la ciutat, sobretot des del mirador Monteliusvägen, ben bé al costat de l’àtic de Mikael Blomkvist.

La moneda dels tres països visitats és la corona, però només tenen en comú el nom ja que els respectius valors són diferents. De totes maneres no cal ni canviar divises ja que l’euro és acceptat a tot arreu, això sí, amb el tipus de canvi arrodonit al seu favor.

Agost a Escandinàvia (I)

Després de la calorada de l’estiu passat a Grècia calia triar per les vacances d’enguany una destinació amb una meteorologia més agradable. Escandinàvia reunia aquest requisit amb el plus de paisatge, natura i cultura singular. Així doncs ens vam endinsar en el descobriment d’alguns paratges fascinants de Dinamarca, Noruega i Suècia.


La capital danesa, Copenhaguen, és una ciutat no massa gran però rica en encants. La visita als llocs més emblemàtics es pot fer a peu ja que un llarg carrer peatonal uneix la plaça de l’Ajuntament -Rhaduspladsen- amb el port, vorejant gairebé tots els centres d’interès pels forasters. La bicicleta és la gran protagonista dels carrers ja que aprofita l’orografia totalment plana del territori i les bones infraestructures viàries que s’han dotat els danesos.

Em va sorprendre gratament el Tivoli, un parc d’atraccions al bell mig de la capital. Tot i que ocupa un espai no massa extens és una zona preciosa, magistralment organitzada, que convida a passar-hi una tarda genial. No vam estar massa de sort ja que quan el vam visitar hi havia programat el concert d’Aqua -aquell grup suec que anys enrera va viure dies de glòria- i el recinte estava ple de gom a gom. Malgrat tot, la impressió va ser boníssima.

La Sireneta és l’atracció més popular de Copenhaguen. Basada en un conte d’Hans Christian Andersen (Den lille Havfrue, 1837), és una estàtua de petites dimensions que es troba a la part final del port i que obliga a fer un llarg recorregut per admirar-la. Al seu costat hi ha la Font de Gefion, l’església anglesa de Saint Alban i la moderna seu de l’empresa Maersk Line, també coneguda com l’edifici de les finestres blaves. Entre tots formen un conjunt magnífic que justifica plenament la llarga passejada.

La tercera joia de la corona és Nyhavn, l’antic port que encara manté l’aspecte original dels segles XVII i XVIII. Velles cases i vaixells de fusta configuren un paratge realment pintoresc que avui en dia s’ha convertit en una zona essencialment turística, plena de bars i restaurants.

No podíem abandonar Copenhaguen sense visitar l’antiga fàbrica de cervesa Carlsberg, una de les multinacionals més poderoses de Dinamarca. Ara, ja reconvertits en museu, aquests equipaments ens recorden de lluny a les colònies fabrils del Llobregat, amb l’empresa al centre i el grup de vivendes i serveis pels treballadors als voltants.


Vam entrar a Noruega per Bergen, la porta dels fiords. És tracta de la segona localitat més gran del país i també coneguda com la ciutat de la pluja doncs es calcula que hi plou 275 dies/any. Es tracta d’una plana envoltada per set turons al Vågen Fjord on hi destaca el barri de Bryggen, declarat patrimoni mundial per la UNESCO.

Bryggen, el moll Hanseàtic, és el racó més bonic de Bergen. Les antigues cases de fusta, acolorides amb tons vermellosos i grocs, contrasten amb el verd del paisatge arbrat. A tocar hi trobem el mercat del peix i el funicular Fløibanen que ens transporta al cim del Fløien per contemplar una majestuosa panoràmica de la ciutat, les muntanyes, els fiords i el mar.

De Bergen ens vam traslladar a Myrdal per agafar el Tren de Flåm. Amb un recorregut de tan sols 20 km salva un desnivell de 865 m per deixar-nos a la riba del Aurlandfjord, un ramal del fiord més llarg de Noruega, el Sognefjord. Durant el trajecte vam creuar el vall envoltats de cascades, glaceres, precipicis, cases típiques, cims nevats i vint túnels excavats a mà anys enrera. Vam fer una petita parada fotogràfica a Kjosfossen per captar la impressionant cascada que s’esmuny pel vessant de la muntanya i que proporciona l’energia necessària per fer funcionar el tren.

Després de fer nit a Gudvangen Fjordtell, en un edifici d’ambientació vikinga i amb sostre de vidre per contemplar les muntanyes, vam embarcar-nos per conèixer millor el Sognefjord, el més llarg (204 km) i profund (1300 m) del món. La travessa va resultar impactant, el color fosc de l’aigua, els estrets passadissos entre rocalloses muntanyes (algunes de més de 2400 m), els petits poblets a la riba del fiord, la gran quantitat de petites cascades i l’albirament d’algunes foques van complir plenament les expectatives que hi havíem dipositat. Vam fer moltes fotografies però cap d’elles és capaç de reproduir fidelment la realitat que vam contemplar a ull nu.


El canvi climàtic fa estralls arreu del món. Ho vam poder comprovar a la glacera de Briksdal on uns indicadors al propi camí d’accés van marcant els antics límits i el corresponent retrocés. A la llengua de la glacera els tons blancs de la neu es transformen en blavosos i omplen de color un extraordinari escenari. Com a Ítaca, tan important és el camí com la destinació final, tot el recorregut és francament espectacular.

Abans d’arribar a Oslo ens calia visitar la famosa església de fusta de Lom (segle XII), l’idíl·lic paratge de Skjåk i la ciutat de Lillehammer, seu dels JJOO d’Hivern del 1994. Entremig, enormes bales d’herba embolicades en plàstic començaven a presagiar les acaballes de l’estiu i la seguretat de disposar d’aliment suficient pel bestiar abans que la neu cobreixi els prats.