Confeti

«Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d'il·lusions, somnis, esperances, malentesos, enveges, trampes.» Amb aquestes paraules el narrador de Confeti ens avança la seva motivació per escriure: demostrar que gran part de l'existència humana és una ficció feta a mida. I com a periodista d'espectacles, troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l'apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues...
Amb una prosa elegant i enèrgica com el ball de Fred Astaire, tocada d'un humor fi, Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de l'Havana a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.
 

No sé si me explico

Carlos Boyero es una de las figuras más seguidas y temidas del cine español. La polémica le persigue desde que hace más de cincuenta años publicara su primer artículo y, desde entonces, nunca ha dejado de estar en el ojo del huracán. Boyero ha sido siempre ácido en sus críticas, irreverente e inconformista en todos los aspectos de su vida. Ahora nos cuenta su vida sin tapujos y con el tono provocador que le caracteriza: la inclasificable existencia de un tipo inclasificable, con sus neuras, sus ternuras, sus conocimientos, sus desmedidas aficiones hedonistas, sus amores, sus amistades, sus soledades, los paraísos artificiales, la imposible relación con la tecnología, la depresión, la euforia… todo eso es Carlos Boyero, ese fenómeno sociológico que rompió y rompe los moldes de la corrección política, una leyenda que no sabe encender un ordenador ni enviar un Whatsapp y cree que las redes sociales son bolsas de supermercado para llevar comida a los pobres, pero ha sido uno de los personajes más multimedia del periodismo español. Una vida y una voz contra la corrección política, los intereses creados y la mentira disfrazada de prestigio.
      

Fill d'un malparit

Des de petit, una pregunta ha torturat el narrador: ¿Què vas fer durant l’ocupació? Però mai s’ha atrevit a demanar-ho al pare. Perquè és imprevisible, aquest pare. Violent, capriciós. Alguns fins i tot diuen que és boig. El maig del 1987, quan s’obre a Lió el judici contra el criminal nazi Klaus Barbie, el fill treballa com a periodista per a un important diari francès. I aquest mateix dia s’assabenta que l’expedient judicial del seu pare es troba oblidat en els arxius departamentals del Nord. Així doncs, no és un judici, el que acaba de començar, sinó dos. La poderosa i dolorosa confrontació de Chalandon amb la ferida de la seva vida, el descobriment del seu pare com a traïdor.
  

Assaig general

La mare morta fa anys, però la presència de la qual es continua sentint; l’estima indestructible pels fills que creixen; els bons i els mals amants; els editors, les lectures, l’escriptura; els banys matutins solitaris a l’estiu; les petites coses que fan que la vida valgui la pena; la trobada fortuïta amb un amic de la infància que ja havia oblidat… Una suma d’elegants peces breus que formen un llenç impressionista de moments vitals: el que hem deixat enrere, el que guardem a la memòria i el que ha de venir; la persona que vam ser, la que som i la que potser serem en el futur. I un regal inesperat: la continuació de l’èxit internacional També això passarà.
A Assaig general trobem Milena Busquets en la millor forma: frívola i profunda, divertida i alhora dolorosament trista, més valenta que mai i meticulosa a l’hora d’observar els detalls que ens fan qui som. Un llibre d’aparença lleugera que amaga molt més del que revela a primera vista.