
«Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen
tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d'il·lusions, somnis,
esperances, malentesos, enveges, trampes.» Amb aquestes paraules el
narrador de Confeti ens avança la seva motivació per escriure:
demostrar que gran part de l'existència humana és una ficció feta a
mida. I com a periodista d'espectacles, troba en la figura de Xavier
Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser
feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que
l'apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els
matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues...
Amb una prosa elegant i enèrgica com el ball de Fred Astaire, tocada
d'un humor fi, Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de
l'Havana a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle
turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser
amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació
conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.

Carlos Boyero es una de las figuras más seguidas y temidas del cine español.
La polémica le persigue desde que hace más de cincuenta años publicara
su primer artículo y, desde entonces, nunca ha dejado de estar en el ojo del huracán. Boyero ha sido siempre ácido en sus críticas, irreverente e inconformista en todos los aspectos de su vida. Ahora nos cuenta su vida sin tapujos
y con el tono provocador que le caracteriza: la inclasificable
existencia de un tipo inclasificable, con sus neuras, sus ternuras, sus
conocimientos, sus desmedidas aficiones hedonistas, sus amores, sus
amistades, sus soledades, los paraísos artificiales, la imposible
relación con la tecnología, la depresión, la euforia… todo eso es Carlos
Boyero, ese fenómeno sociológico que rompió y rompe los moldes de la
corrección política, una leyenda que no sabe encender un ordenador ni
enviar un Whatsapp y cree que las redes sociales son bolsas de
supermercado para llevar comida a los pobres, pero ha sido uno de los
personajes más multimedia del periodismo español. Una vida y una voz contra la corrección política, los intereses creados y la mentira disfrazada de prestigio.
Des de petit, una pregunta ha torturat el narrador: ¿Què vas fer durant
l’ocupació? Però mai s’ha atrevit a demanar-ho al pare. Perquè és
imprevisible, aquest pare. Violent, capriciós. Alguns fins i tot diuen
que és boig. El maig del 1987, quan s’obre a Lió el judici contra el
criminal nazi Klaus Barbie, el fill treballa com a periodista per a un
important diari francès. I aquest mateix dia s’assabenta que l’expedient
judicial del seu pare es troba oblidat en els arxius departamentals del
Nord. Així doncs, no és un judici, el que acaba de començar, sinó dos.
La poderosa i dolorosa confrontació de Chalandon amb la ferida de la seva vida, el descobriment del seu pare com a traïdor.
La mare morta fa anys, però la presència de la
qual es continua sentint; l’estima indestructible pels fills que
creixen; els bons i els mals amants; els editors, les lectures,
l’escriptura; els banys matutins solitaris a l’estiu; les petites coses
que fan que la vida valgui la pena; la trobada fortuïta amb un amic de
la infància que ja havia oblidat… Una suma d’elegants peces breus que
formen un llenç impressionista de moments vitals: el que hem deixat
enrere, el que guardem a la memòria i el que ha de venir; la persona que
vam ser, la que som i la que potser serem en el futur. I un regal
inesperat: la continuació de l’èxit internacional També això passarà.
A
Assaig general trobem Milena Busquets en la millor forma: frívola i
profunda, divertida i alhora dolorosament trista, més valenta que mai i
meticulosa a l’hora d’observar els detalls que ens fan qui som. Un
llibre d’aparença lleugera que amaga molt més del que revela a primera
vista.