Nostra Senyora del Nil

«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. Nostra Senyora del Nil, premi Renaudot 2012, és una novel·la magnífica i devastadora sobre un país dividit i una societat que es precipita cap a l’horror.

La ciutat i les seves muralles incertes

El protagonista i narrador de La ciutat i les seves muralles incertes no pot imaginar que la noia que estima està a punt de desaparèixer de la seva vida. D’instituts diferents, es veuen quan poden i, tot i que ella també n’està enamorada, li diu que no pot estar amb ell: en les seves trobades, li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest, on se sent com una ombra. De mica en mica, la noia li explica els problemes emocionals que té, atacs ocasionals de pànic i depressió que al capdavall fan que deixi l’escola i es tanqui a casa. I un dia, amb una carta de comiat, ella desapareix. El noi, desesperat per veure-la, al cap del temps aconsegueix d’alguna manera arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles, tal com l’han imaginada, existeix, perquè tot és possible en un univers on la realitat, els somnis i les ombres es fonen i s’escapen dels límits de la raó. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.