Em dic Lucy Barton

La Lucy Barton no acaba de recuperar-se de la que hauria d’haver estat una senzilla operació d’apèndix. La seva mare, amb qui no parla des de fa una pila d’anys, apareix als peus del seu llit d’hospital. La calma i l’assossec que regnen durant les nits de convalescència les empenyen a parlar, temptejant no només la possibilitat del retrobament sinó també l’eventualitat de la cura. Les innocents xafarderies sobre els personatges que van configurar la infantesa de la Lucy en el petit poble d’Illinois on va créixer plena de mancances serveixen per establir un fràgil nexe entre les dues dones, però per sota de la superfície persisteixen les tensions i els anhels que han forjat la vida de la Lucy: la seva infantesa pobra i solitària, els problemes amb la família, la desconcertant presència del pare, l’ambició de fer-se escriptora, el seu matrimoni a la deriva, l’amor per les seves dues filles.

Em dic Lucy Barton relata amb sensibilitat i compassió el retrobament de dues dones que descobreixen en la conversa la manera de recuperar el temps perdut, però també és un cas exemplar, la demostració fefaent, que la senzillesa és el camí que porta de manera més directa a la comprensió de les coses autèntiques, les que gairebé no necessiten les paraules per ser enteses.
    

Els meus dies a la llibreria Morisaki

Perduda enmig de Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio, paradís dels lectors, hi ha la petita llibreria Morisaki, que ha estat regentada per la família de Takako durant tres generacions. És el regne de Satoru, l’oncle excèntric de Takako, entusiasta i una mica desequilibrat, que dedica la vida als llibres i a Morisaki, sobretot després que la seva dona l’abandonés. Takako, en canvi, es troba en una espiral de caos i depressió que li ha costat les amistats i la feina des que Hideaki, l’home del qual estava enamorada, li digués que s’havia promès amb una altra dona.

L’oferta del seu oncle, que necessita ajuda a la llibreria, no pot arribar en un moment millor per capgirar completament la seva vida. De sobte, Takako, que no ha estat mai una gran lectora, viu envoltada de llibres i discuteix amb entusiasme sobre literatura, alhora que descobreix una nova passió.

COMENTARI: Pels amants dels llibres, una novel·la centrada en l'excepcional barri de Jinbōchō, a Tòquio, que ofereix l'oferta de llibreries de vell més àmplia del món, suposa un gran plaer que l'autor complementa amb l'aparició i descripció d'un gran nombre de cafès acollidors i autèntics. Un paradís real pel lector més entusiasta que segueix amb interès les vicissituds per les que travessen els nostres protagonistes. Un llibre curt que es converteix en un autèntic plaer pels sentits.
                              

Canalles

Què motiva algú a idear un sofisticat sistema de falsificació d’ampolles de vi per estafar col·leccionistes? Com viuen aquells que s’encarreguen de la defensa de persones condemnades per crims capitals? Quins trets psicològics comparteixen els integrants d’un càrtel de la droga? Estafadors, malversadors, falsificadors, traficants, advocats, víctimes i, fins i tot, productors de televisió i cuiners de renom; en aquest llibre trobareu les seves històries i les d’aquells que els envolten, involucrats, d’una manera o altra, en activitats de prestigi dubtós.
Canalles és un recull de dotze articles que tornen a demostrar la destresa i l’habilitat narratives d’un dels millors reporters de la nostra època. En aquests textos, Patrick Radden Keefe posa la mirada en la línia imperceptible que separa el món legal de l’il·legal, el lícit de l’il·lícit, el bé del mal.

COMENTARI: Aviat farà tres anys que vaig llegir per primera vegada a Patrick Radden Keefe. El seu llibre No diguis res em va entusiasmar, potser per la temàtica, potser –també– per la tècnica literària que destil·lava. Un any després vaig culminar la lectura de L'imperi del dolor, un altre prodigi narratiu que ara veig complementat amb Canalles, vint històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors. Des del terrorista de la marató de Boston, passant pel narcotraficant El Chaco i l'informàtic Hervé Falciani. Un total de dotze històries, profusament documentades en les quals l'autor s'endinsa més en el 'perquè' que en el 'com'. Una lliçó magistral de periodisme narratiu que Radden Keefe acostuma a regalar-nos periòdicament.