Demà, i demà, i demà

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.

COMENTARI:  Veient el llarg  reguitzell d’entusiastes recomanacions, la tria d’aquest llibre ha estat fàcil. Diuen que s’ha convertit en un best-seller gràcies al boca-orella. A més, la majoria dels lectors coincidien en assenyalar que no entenien res del món dels videojocs, però que el llibre es podia seguir sense problema. En llegir això jo vaig pensar que, per a mi, era el llibre perfecte perquè he estat sempre un amant incondicional dels videojocs els quals m’han fet passar moltíssimes estones entretingudament divertides. Això m’ha permès encarar una llarga lectura, més de cinc-centes pàgines, amb optimisme i, la veritat, no m’ha decebut en absolut.
Els protagonistes de la història són dos joves propietaris d’una empresa de creació de videojocs i, per això, bona part de la novel·la se centra en la creació, producció, distribució i promoció d’aquests productes lúdics. Una llarga trajectòria que comença amb la idea original, l’elaboració del guió, la creació del motor del joc, el disseny de personatges i d’escenaris, l’animació i els ajustaments finals. Un camí llarg i costós que posa a prova l’estabilitat emocional de la parella protagonista. Malgrat la llarga desfilada dels títols històrics més destacats que apareixen a moltes pàgines, qualsevol lector pot seguir l’obra sense por a perdre’s.
El Demà, i demà, i demà que dona títol a aquest llibre es refereix al plantejament infinit d’aquesta mena de jocs. Sempre que acabes la partida, sense arribar el final, pots recuperar el darrer tram salvat i tornar-ho a intentar. Com en les antigues maquinetes dels bars, que obrien amb moltes vides i que podies anar esgotant a mesura que t’entrebancaves, fins que al final de tot no et quedava cap més remei que dipositar-hi una moneda més. L’autora traça un paral·lelisme amb aquestes múltiples possibilitats que et dona el món virtual i que, malauradament, no corresponen amb  el món real on el nombre de vides està del tot acotat.
És un exemple de literatura fresca, agradable, moderna. Molt ben escrita, plagada de diàlegs espontanis que vessen sinceritat. Un llibre per identificar-te amb els protagonistes i fer-los teus durant la llarga estona que ens ocupa la seva lectura. Senzillament, un plaer.
  

L'hivern del Sr. Jeroni

Una novel·la que tracta sense dramatisme temes profunds i importants com el dol, la solitud i l’acceptació de la vellesa. També eixampla els límits de la família tradicional.
Des que va morir la Francesca, la seva dona, el senyor Jeroni viu tot sol... Bé, tot sol del tot, no: l’ajuda en Vladimir, un robot molt servicial i, a vegades, una mica impertinent. Una de les poques alegries que li queden al senyor Jeroni és el seu net Boi, a qui intenta transmetre la passió pels rellotges. Però un incident a la casa del davant alterarà la seva rutina d’una manera que no s’hauria pogut imaginar.
A vegades, no ho podem controlar tot. I a vegades, és llavors quan la vida ens sorprèn.
Guanyadora del Premi Llibreter 2022 en la categoria de LIJ en català.

COMENTARI: És evident que la LIJ està subvalorada i no gaudeix de la mateixa consideració que té la literatura per adults. Gairebé mai s'analitzen en profunditat llibres per nens o joves, ni tan sols en algunes publicacions especialitzades on podem trobar algunes crítiques simplement informatives i vagament laudatòries. Penso que es tracta d'una solemne errada, ja que la literatura infantil i juvenil forma part d'aquest immens bloc que podem catalogar com a literatura, sense adjectius.
És necessari recórrer a la LIJ si volem disposar de bones eines que permetin inculcar els hàbits lectors als més menuts. Cal conèixer el que ens ofereix el mercat literari per seleccionar bé els continguts i poder destinar el material més adient a cada tipologia de lector, coneixent els interessos i motivacions de cadascun i aportant la millor tria possible. Afortunadament, les possibilitats són immenses, però el procés d'elecció necessita els seus temps per poder abastar l'àmplia oferta sense deixar-nos pel camí les engrunes més decissives.
La LIJ és una lleial representant d'aquest tipus de relat, curt, directe i planer que admiro cada dia més. Una feina que no és gens fàcil i que ens obliga a seguir un procés de formació que es fonamenta amb la lectura d'aquests tipus de textos. Sempre tenint en compte que l'objectiu final serà poder llegir i escriure amb una major precisió.
 

Dràcula

El jove advocat Jonathan Harker viatja a Transsilvània per tractar amb el comte Dràcula els aspectes legals de la compra d’uns quants immobles de Londres en què ell ha actuat com a representant de l’aristòcrata. En arribar al seu castell comença a notar detalls molt estranys, tant en l’amfitrió com en l’edifici, que desperten les seves sospites... i no triga gaire a adonar-se que ell ja no és un hoste sinó un ostatge en el castell en ruïnes i envoltat de llops del comte. Conscient que corre perill, avisa per carta la seva promesa, la Mina que s’ha quedat a Anglaterra en companyia de la seva millor amiga, la bellíssima i seductora Lucy.
Dràcula és una obra mestra de la literatura de terror, un clàssic que fixa les bases del gènere de vampirs, presentant uns personatges tan inoblidables com el mateix comte Dràcula o el caçador de vampirs per excel·lència, el professor Van Helsing.
Oscar Wilde la va definir com l'obra de terror més ben escrita de tots els temps.

COMENTARI: Em va passar amb Moby Dick. M'esperava una senzilla novel·la d'aventures i em vaig trobar amb una autèntica obra mestra. Ara m'ha tornat a passar amb Dràcula. També m'esperava un relat de terror que havia estat versionat de mil maneres diferents i que va assolir el zenit amb la pel·lícula de Coppola, la qual afegia al títol el nom de l'autor, potser per certificar la fidelitat a l'original. Malgrat tot, el llibre és una altra cosa: una magna obra que ultrapassa qualsevol versió coneguda i que, amb el pas del temps, s'ha convertit en una autèntica referència dins la panoràmica de la literatura gòtica universal.
L'obra, molt ben escrita com diria Oscar Wilde, està plantejada com una novel·la epistolar mitjançant una sèrie de cartes creuades dels personatges i les cròniques dels seus diaris personals. Tot plegat destil·la una qualitat literària i una habilitat narrativa que agafen per sorpresa als lectors més exigents. En aquest cas cal repetir el qualificatiu emprat anteriorment, ja que novament ens trobem davant d'una autèntica obra mestra.
Dràcula narra una història que molts no coneixíem de la lectura directa sinó de referències. Ara és una bona ocasió per esmenar l'errada i gaudir d'aquesta magnífica publicació de Viena edicions, amb una impecable traducció d'en Xavier Zambrano.