La possibilitat de dir-ne casa

Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

COMENTARI: Crescendo és un terme usat en notació musical per indicar que s'ha d'augmentar gradualment la intensitat del so, és a dir, un matís dinàmic de transició. En una novel·la o en qualsevol altre tipus de relat també hi podem definir un crescendo, especialment en tots aquells casos que hom parteix d’un inici assossegat, tranquil, previsible i que acaba en un esclat fantàstic, com de focs d’artifici. Per a mi, aquest és el cas de La possibilitat de dir-ne casa, l’excel·lent treball de Marta Orriols que m’ha captivat incondicionalment. I és que vaig començar les primeres pàgines amb un cert escepticisme, pensava que es tractava d’un altre relat de les trifulgues dels corresponsals de guerra en zones perilloses, un tema apassionant que va arribar al seu zenit amb The Year of Living Dangerously de C.J. Koch i que va portar al cinema Peter Weir amb un extraordinari èxit de públic i crítica. Però a mesura que t’endinsaves en el relat veies que tocava molts temes més, com l’abisme  generacional, la identitat, el desig i l’ancoratge dins una zona de confort intranscendent i silenciosa. Amb un meticulós treball d’enginyeria literària i amb una barreja hàbilment traçada, Marta Orriols ha aconseguit aquest crescendo que li ha permès convertir la seva novel·la en una autèntica joia de la literatura catalana de l’avui.
  

1969

«Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l’avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l’avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m’agradava moure’m. Ja que podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu… Era quelcom que… En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent havia de dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, havies de sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

COMENTARI: Després d'una llarga sequera creativa, Eduard Márquez va tornar a les llibreries amb una novel·la documental titulada 1969. Amb ella volia iniciar un ambiciós projecte de documentar tota la transició política, viscuda des de Barcelona, entre els anys 1969 i 1980. De moment ha publicat, d'una manera intensa i exhaustiva, la memòria del primer any; de la resta, segons manifesta el mateix autor, ja s'anirà veient.
L'any 1969 va ser un any molt significatiu. Encara arribaven els ecos convulsos del maig del 68 francès i a casa nostra es començaven a moure coses. La dictadura franquista ja mostrava tímidament símptomes de defalliment i els moviments reivindicatius i antirepressius començaven a escampar-se com taques d'oli. 1969 va ser l'any de l'ocupació del paranimf de la Universitat de Barcelona amb la consegüent defenestració del bust del dictador, l'esclat de l'escàndol Matesa que va propiciar la substitució dels antics líders del Movimiento pels tecnòcrates propers a l'Opus Dei i el nomenament de Joan Carles de Borbó com a successor de Franco.
L'obra és un recull de textos oficials, notes de premsa i publicacions de les organitzacions clandestines intercalats amb una gran quantitat de testimonis de gent que va lluitar contra el franquisme, des de les més diverses posicions polítiques que anaven de la Falange fins a l'extrema esquerra. Es tracta d'una novel·la on l'autor no ha escrit ni una sola paraula de collita pròpia, simplement s'ha encarregat de recollir, seleccionar i ordenar tota aquella documentació imprescindible per entendre un any decisiu. I a fe de Déu que ho ha aconseguit.