Éramos unos niños

El llibre icònic de Patti Smith, on explica la seva relació amb Robert Mapplethorpe: un homenatge a l'amistat les pàgines carregades de vitalitat i humor del qual ens tornen el sabor d'una Nova York on gairebé tot era possible.
Va ser l'estiu que va morir Coltrane... Els hippies van alçar els braços buits i la Xina va detonar la bom
ba d'hidrogen. Jimi Hendrix va calar foc a la guitarra a Monterey... Va ser l'estiu de l'amor. I en aquell clima canviant i inhòspit, una trobada casual va canviar el curs de la meva vida: va ser l'estiu que vaig conèixer Robert Mapplethorpe.
Corria el mes de juliol del 1967 i eren uns nens, però a partir de llavors Patti Smith i Robert Mapplethorpe van segellar una amistat que només acabaria amb la mort del gran fotògraf, el 1989. D'això en parla aquest esplèndid llibre de memòries, de la vida en comú d'aquests artistes, els dos entusiastes i apassionats, que van creuar a grans passes la perifèria de Nova York per arribar fins al centre neuràlgic del nou art. Va ser així que van acabar instal·lant-se a l'hotel Chelsea i es van convertir en els protagonistes d'un món avui ja perdut on regnaven Allen Ginsberg, Andy Warhol i els seus nois, i es creaven les grans bandes de música que van marcar els anys finals del segle XX, mentre la sida feia estralls.

COMENTARI:  És una gran història d'amor que va perdurar més de vint anys. Un amor intens, incondicional i discontinu entre dues persones que van consagrar les seves vides a l'art, l'un com a fotògraf i l'altra genuïnament multidisciplinària: poeta, dibuixant, cantant i compositora de rock. Una història emmarcada per la Nova York dels setanta i vuitanta on l'efervescència creadora liderada per Andy Warhol aplegava a un grapat d'artistes a The Factory. Era també l'època del Chelsea Hotel, l'indret que servia d'allotjament als personatges més creatius i famosos de l'època. La SIDA, els suïcidis i les drogues van truncar la vida de molts d'ells. Patti Smith, supervivent i testimoni resignat d'aquells dramàtics estralls ha estat capaç de construir un excel·lent relat que ens remet als Diaris d'Andy Warhol i que anatomitza molt emotivament la seva història d'amor total amb Robert Mapplethorpe.
Finalment, convé remarcar que, tot i que aquesta ressenya correspon a la versió castellana de l'editorial Lumen, cal destacar que Club Editor va publicar l'any 2022 la versió catalana que va titular Uns marrecs.
  

La mentida més bonica

Després d’una vida dedicada a l’ensenyament, dos professors de secundària —la Marina i en Carles— celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s’interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s'encaren amb el desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre.

COMENTARI: L'autor, Francesc Serés, em va entusiasmar amb la seva novel·la La casa de foc que vaig llegir amb devoció l'abril del 2021. Ara, amb La mentida més bonica, ha canviat totalment de registre i s'ha centrat en la profunda decepció que va provocar el desenllaç de l'1-O a bona part de l'independentisme català després de més de deu anys de lluita i mobilitzacions. Durant tot el relat planeja una sensació d'engany causat per una classe política molt deficient que havia manifestat repetidament que tot estava controlat i ben planificat. Rotundament sí, tal com responia un conseller a la pregunta de si estava tot preparat.
A la vista dels resultats, els protagonistes del llibre entren en un estat de xoc que els paralitza i els desconcerta dolorosament. Una de les frases de la novel·la es converteix en una fidel definició dels tres grups independentistes de l'arc parlamentari: els uns semblen una secta, els altres una banda i els tercers un esplai.
Cap i a la fi, després de tots els alts i baixos, els protagonistes es pregunten si la cultura serà capaç de sobreviure, ja que alguns se la passaven per l'aixella, els altres en renegaven perquè volien més ajuntaments a vora Barcelona i els tercers, bé, dels tercers no cal dir res perquè no sabem ni què dir-ne.