No me'n recordo de res

Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nord-americana del segle XX, una articulista d’energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me'n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i afilats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna. Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newseek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de 'moments senils' —o, com en diu ella, 'moments Google'—, des dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les millors alegries. Plena de perspicàcia i d’observacions autèntiques i encertadíssimes, No me'n recordo de res és un recull deliciós i punyent d’una de les escriptores més desacomplexades del panorama nordamericà.

COMENTARI: Resulta molt gratificant poder llegir la visió d'una de les més prestigioses guionistes del cinema nord-americà del darrer terç del segle XX. Nora Ephron era una gran escriptora multidisciplinària: guionista, periodista i novel·lista. A No me'n recordo de res, amb un contingut desordenadament autobiogràfic, converteix la seva prosa en un artefacte literari que és capaç de transmetre infinitat de sensacions agredolces resultants de les seves vivències, des de les més sofisticades fins a les més quotidianes; totes elles enquadrades d'una manera sincera i molt honesta. Cal fer una menció especial als dos capítols finals: El que no trobaré a faltar i El que sí trobaré a faltar, una mena de comiat quan l'autora ja era plenament conscient que la malaltia li anava esllanguint la vida a marxes forçades.
 

El món de Sofia (novel·la gràfica)

Qui ets? Un dia, la Sofia Amundsen, de 15 anys, rep una carta amb nomes aquesta pregunta. Despres en rep un altra que diu: D’on ve el món? De pregunta en pregunta i de sorpresa en sorpresa, la Sofia entra en una aventura en que descobrirà les principals figures de la filosofia occidental i, sobretot, es descobrirà a ella mateixa. Pero El món de Sofia no es només aquest viatge fascinant, és també una novel·la originalíssima, amb un desenllaç imprevisible, que s'ha convertit en un clàssic per a tots els públics i que ara Vincent Zabus i Nicoby reinventen com a novel·la gràfica.

COMENTARI:  Vaig llegir la novel·la original de Jostein Gaarder poc després de la seva publicació a casa nostra, devia ser l'any 1991, i la veritat la vaig disfrutar força, sobretot al valorar la bona idea de divulgar conceptes bàsics filosòfics mitjançant una mena de joc amb protagonista juvenil. Més endavant, una fórmula semblant es va repetir amb Merlí l'exitosa sèrie de TV3 protagonitzada per un incommensurable Francesc Orella. Cada capítol estava centrat en un filòsof de renom i l'habilitat del projecte consistia en fer-nos endinsar i comprendre, a un nivell iniciàtic, els pensadors més rellevants de la humanitat.
Ara, amb la novel·la gràfica El món de Sofia, hom preten fer-nos descobrir aquesta disciplina que, des de fora pot semblar avorrida i inintel·ligible, d'una manera amable, agradable i divertida. Acabarem fent una menció especial als dibuixos de Nicoby que es mereixen el nostre més alt grau de reconeixement per la seva bellesa i pulcritud.
 
 

El largo y tortuoso camino

Jordi Sierra i Fabra va somiar ser escriptor en una època ingrata, l'Espanya de la postguerra, més propicia els malsons que els somnis. Per sort, tenia un incentiu. Era tartamut i es va adonar que quan escrivia no trastocava les paraules. Va ser l'inici d'un aprenentatge literari llarg i accidentat que el va enfrontar al pare, i el va obligar a lluitar contra tot i contra tots per assolir la categoria d'escriptor.
Amb més de 500 llibres publicats, entre obres de ficció i assaigs divulgatius, Jordi Sierra i Fabra és un dels nostres escriptors més populars. Amb la inquietud i la curiositat que el caracteritza, per explicar la història de la seva vida ha triat el món del còmic, unint forces amb el dibuixant Carlos Moreno. Junts signen una biografia commovedora i apassionant. 

COMENTARI: Els primers textos que vaig llegir de Jordi Sierra i Fabra van ser de crítica i divulgació musical publicats als mitjans més diversos. En aquella època era considerat com un dels millors especialistes en la música pop-rock. Més endavant em va sorprendre com es convertia en un autor destacat de la literatura infantil i juvenil que el va conduir per diversos centres docents per promocionar les seves obres. Va obtenir diversos premis en aquesta especialitat fins que li va arribar el difinitiu reconeixement en el món literari global. D'aquesta època jo en destacaria el cicle de novel·les protagonitzades per l'inspector Miquel Mascarell, tretze en total –fins ara– que retraten, en clau policíaca, l'Espanya de finals dels anys 40 i inicis dels 50.
El largo y tortuoso camino és la biografia –en forma de novel·la gràfica– d'aquest fecund i prolífic autor que explica les duríssimes dificultats que va haver de superar per dedicar-se a fer allò que més li agradava, sempre afligit per la constant oposició del seu pare. El detallat recorregut arriba fins el moment precís de l'assoliment dels seus objectius bàsics: publicar els seus llibres i poder-se dedicar professionalment a l'escriptura. Tot això explicitat amb l'ajut d'una sèrie de dibuixos extraordinaris de Carlos Moreno, posseïdors d'una paleta de colors meravellosa.
Penso que, amb la compra i la lectura d'aquesta obra, contribuim a retre un merescut homenatge a un dels autors fonamentals del panorama literari català, titular d'un prodigiós catàleg de més de 500 obres publicades.