Rússia, l'escenari més gran del món

El periodista Manel Alías és el primer corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou. Durant tots aquests anys de notícies i reportatges, ha recorregut la immensitat de Rússia recollint històries extraordinàries que no cabien en una crònica, però que ajuden a entendre el país en tota la seva complexitat. Una nena de cinc anys que va contemplar astorada, mentre plantava patates amb l’àvia, l’aterratge de Iuri Gagarin, el primer cosmonauta de la humanitat. El DJ «radioactiu» que feia oblidar amb la seva música la mort segura que assetjava els liquidadors de Txernòbil. La dona de fer feines que ha esdevingut alcaldessa per sorpresa en una petita població. La imatge bellíssima de l’àvia que patina cada dia sobre el llac Baikal. Les peculiaritats i la duresa de la vida a la zona habitada més gèlida del planeta…
L’autor rastreja amb olfacte de reporter els grans temes que singularitzen aquest país de guerra i poesia, però també els fets quotidians més pròxims, els que afecten els seus veïns i a ell mateix, i que resulten igualment potents als ulls dels lectors. Història, literatura, política, tradició, clima extrem, conflicte i una bellesa autèntica, singular, feta de paraules i testimonis. Aquesta és la matèria primera sobre la qual Manel Alías construeix el relat polièdric d’un territori i una gent fascinants.

COMENTARI: Es tracta, amb les pròpies paraules de l'autor, d'un relat desordenat de les vivències d'un periodista català a Rússia on hi va visqué uns anys molt intensos i on va trobar l'amor més autèntic. És una crònica, meitat personal, meitat periodística, que se centra en els temes més recurrents que conformen el seu dia, des de la seva vida personal, la seva vivenda a l'històric carrer Tverskaia de Moscou fins els estralls que causa el fred en el seu temerari viatge a Oimiakon, un dels indrets amb la temperatura més de Rússia, amb el sòl permanentment glaçat formant el permafrost.
                 

El senyor Palomar a Barcelona

Un matí d’agost de 2019, el senyor Palomar aterra a Barcelona per instal·lar-s’hi amb la dona i la filla. I és des d’aquí que el seguirem durant tot un any, mentre es dedica a caminar per una ciutat que mira i estudia, i on es deixa travessar per tot el que veu.
El Palomar de Tina Vallès està convençut que les coses més properes contenen una espurna capaç d’activar la nostra atenció. No sabem del cert d’on ve ni cap a on va, però les seves passejades, de Sant Antoni al pont de Vallcarca, de Montjuïc a un zoo sense en Floquet de Neu, de la plaça Letamendi al terrat de casa, li permeten apamar els detalls minúsculs d’allò que ens envolta i que sovint no veiem, i transformar-los en literatura.
Traslladat a Barcelona, Palomar és i no és el d’Italo Calvino. Com explica l’autora a l’epíleg, «aquest llibre surt d’un no», de la negativa a acceptar la mort del personatge. En un terreny limítrof entre el relat i la meditació del flâneur, El senyor Palomar a Barcelona és el retrat d’un Palomar que funciona com a canal per endinsar-nos en els secrets que la realitat juga a amagar-nos. Palomar –i per extensió la mateixa Vallès– podria ser, de fet, un ull; un ull atent, filosòfic, que ens recorda que tot objecte en el món és una clau mestra per entrar a l’univers, on tot està connectat.

COMENTARI: L'autora aprofita el personatge creat per Italo Calvino per fer un recorregut per la Barcelona més actual, des de la prepandèmica fins la ciutat paralitzada pel confinament i per l'amenaça vírica. No és tracta d'una visió convencional de la gran ciutat sinó en una aturada més meticulosa en els petits detallets que conformen la gran urb. Es tracta d'un relat molt introspectiu que ens regala moltes reflexions amb abundant càrrega de profunditat.
 

Asalto a las panaderías

Una nit, molt tard, assetjada per un sobtat atac de gana, una parella que amb prou feines ha començat a conviure i gairebé no tenen menjar a casa, decideixen sortir a buscar un restaurant obert on poder-se saciar. L'home confessa a la seva companya que ja ha patit un altre episodi similar en el passat, resolt amb l'assalt a una fleca, on ell i un amic de la època van poder menjar pa fins a fartar-se a canvi de rebre una imprecisa maledicció i escoltar sense ganes la música preferida del forner, fanàtic de Wagner. Desaforada, la parella cedeix a la pressió de la gana i surt a la nit de Tòquio armats amb una vella escopeta, buscant l'olor de pa.

COMENTARI: El llibre inclou dos dels primers relats curts de Murakami, l'un del 1981 i l'altre del 1985, ambdos il·lustrats per l'alemanya Kat Menschik.  L'autor no recorda com se li va acudir una història tan estranya, pensa que potser li va venir al cap sobtadament l'expressió «assalt a la fleca» i a partir d'aquí la història es va anar esgranant pas a pas. Una cosa que, reconeix, li passa freqüentment.