Sola

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la crònica d’una rebel·lió. És la història de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies. Però, què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes. Escrita en la característica prosa vivíssima i visual de l’autora, Sola és també el seu esperat debut en el gènere de la novel·la.

COMENTARI: Saborejant encara el bon treball que Francesc Serés ens va regalar, fa pocs mesos, amb La casa de foc, apareix ara un altre relat emmarcat en l'entorn rural però de característiques ben diferents: Sola, una novel·la molt potent que, de segur, posarà en relleu a la seva autora, Carlota Gurt, que ja havia publicat temps enrere el recull de contes Cavalcarem fins a la nit.
    

Pedra de tartera

«Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies...».La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D'adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d'aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d'un poble veí, de qui es va enamorar, i s'hi va casar. Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals. 

COMENTARI: En poques pàgines, Maria Barbal ha sabut traçar un resum biogràfic d'una dona de muntanya envoltada de solitud, de resignació i de silencis. Una vida de desarrelament amb potents pinzellades d'un fèrtil amor, prematurament estroncat per la tragèdia de la Guerra Civil del 36.
           

Una joventut

En l’escenari d’un París bohemi, un noi i una noia molt joves, que viuen sols, Louis i Odile, fan l’«aprenentatge de la ciutat» i, alhora, d’una vida plena d’atzars i d’aventures. Traginen encara la seva innocència i en el seu camí es creuen amb individus singulars, commovedors i interessants, però sovint poc recomanables, que els fan seguir senderes foraviades. En definitiva, però, per trasbalsador i caòtic que pugui ser el fet d’iniciar-se a la vida, amb el temps s’acaba convertint en un bell record de joventut que, finalment, els dos herois d’aquest llibre són els únics a compartir.

COMENTARI: Els llibres d'en Modiano serveixen per descobrir les rutes més interessants que es poden traçar sobre la ciutat de París i que les podem resseguir i interpretar amb el Google Earth al costat. En aquest cas, el relat no l'he trobat tan ben aconseguit i penso que està força lluny de En el cafè de la joventut perduda que el vaig llegir set anys enrere i que em va satisfer gratament.
 

El plan maestro (relectura)

L'any 1935 Heinrich Himmler, un dels jerarques nazis més poderosos, va crear l'Ahnenerbe, un institut de recerca que produïa proves arqueològiques amb finalitats polítiques. Himmler va reunir una peculiar combinació d'aventurers, místics i respectables professors perquè l'ajudessin a reescriure la història de la humanitat. Els investigadors van realitzar expedicions públiques i missions secretes a l'Iraq, Finlàndia, el Tibet i més enllà, amb el suport absolut del Tercer Reich.
Malgrat que la guerra i les estretors econòmiques s'aproximaven, Heinrich Himmler va seguir organitzant i finançant aquestes costoses missions perquè considerava que la prehistòria necessitava una profunda revisió. El líder de les SS i arquitecte dels camps d'extermini nazis estava convençut que els arqueòlegs havien ignorat durant segles els èxits d'una raça primigènia de guerrers rossos i amb ulls blaus: els aris. Himmler creia que els ancestres dels alemanys havien crescut en l'àrid i gelat Àrtic, que havien dominat com raça superior i invencible. Segons la seva teoria, només quedaven restes d'aquesta raça en llocs especials del món. Trobar els autèntics aris i eliminar totes les altres races es va convertir en la pedra angular del projecte nazi.
A partir d'una extensa investigació, Heather Pringle elabora un fascinant retrat de la Ahnenerbe i el seu paper en l'Holocaust, i revela com científics i estudiosos van permetre que les seves investigacions es fessin servir per justificar l'extermini. Narrat amb mestria i històricament impecable, El pla mestre és un original estudi sobre el deliri i l'excés, i sobre abusos científics i polítics a escala global.

COMENTARI: Veure l'entrada, en aquest mateix bloc, de data 3 d'abril del 2013 (http://joseppare.blogspot.com/2013/04/el-pla-mestre.html)

Otoño de terror

Otoño de terror és el més extens i documentat llibre sobre Jack l'Esbudellador, el misteriós assassí que va assolar Londres en l'època victoriana. Aquest criminal va assassinar i va esquarterar, amb precisió quirúrgica, a cinc prostitutes de l'East End de la ciutat anglesa en el termini de deu setmanes. Els crims de Whitechapel van ser discutits des del púlpit i en les Cambres de Parlament. The Times els va dedicar de tres a quatre columnes diàries, la mateixa reina Victòria va seguir els successos amb el màxim interès.
Tom Cullen, periodista i autor de relats criminals, ha aconseguit una obra excel·lent, admirablement documentada. No només ha reproduït escrupolosament els crims de Jack l'Esbudellador sinó que també assenyala la decadència social i les reformes empreses en els barris baixos de Londres com a conseqüència dels crims del famós i misteriós assassí. Aquesta obra és la més completa i important entre les dedicades a aquest sinistre personatge.

COMENTARI: Aquest llibre data del 1965 i, malgrat la precisió del relat, fonamentada en una bona documentació, no ha sabut aguantar el pas del temps. Seixanta anys són molts anys per reinterpretar i actualitzar uns fets que es remunten al 1888. Ara bé, des dades són les autèntiques i l'autoria dels crims segueix restant en l'anonimat.