La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, Por és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector.
COMENTARI: És una de les obres més singulars d'aquest autor on els sentiments prenen la davantera als personatges. En aquest cas, la possibilitat real d'esfondrar una plàcida vida burgesa arriba a provocar una paranoia de tal magnitud que mena a la protagonista a les portes del no-retorn. Una frase del llibre ens serveix per resumir-lo amb precisió: La por és pitjor que el càstig, perquè aquest està determinat, més que no pas per la terrible indeterminació.

