No diguis res

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l'’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.

COMENTARI:  Com diu l'autor, no es tracta d'un llibre d'història sinó d'una obra de no-ficció narrativa. Profusament documentat, a partir del segrest i desaparició de Jean McConville es construeix un relat dels aspectes més destacats que van configurar els Troubles a Irlanda del Nord, des del 1972 fins a l'actualitat, passant per l'Acord de Divendres Sant que es va signar a Belfast el 10 d'abril del 1998. La narració, protagonitzada principalment pels dirigents de l'IRA, se centra bàsicament en les figures de Gerry Adams, Dolours Price, Brendan Hughes i Jean McConville.
  

Petita crònica d'un professor a secundària

Petita crònica d'un professor a secundària és exactament allò que indica el seu títol: el relat dels fets que, al llarg d'un curs, omplen la vida laboral d'una persona que treballa ensenyant en un institut. Aquest relat, doncs, ens ofereix un testimoni de primera mà, viscut i assumit, del que suposa per a un professor –de llengua i literatura catalanes, per exemple– exercir el seu ofici en un centre públic d'ensenyament secundari, avui i en aquest país.

COMENTARI: Després de llegir l'extraordinària Persecució de Toni Sala vaig voler conèixer mes coses d'aquest autor de Sant Feliu de Guíxols i vaig enfilar la lectura d'aquest llibre del 2001 que, per altra banda, l'havia donat a conèixer al gran públic. Es tracta d'un testimoni de la seva experiència professional en un àmbit tant canviant i desafiant com és l'educatiu. A primera vista hom pot copsar com, en un lapse de temps de vint anys, les coses han anat canviant força tot i que la problemàtica que perviu en el substrat més interior continua essent la mateixa.
  

Abans de les cinc som a casa

Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.
El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va  ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa  i entrades a cinemes de sessió contínua.
Perquè, de què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –«la del pis nou», «la del casament», «la de la jubilació», «la de les primeres eleccions democràtiques»–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.
Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.

COMENTARI: La vida privada d'una persona anònima també pot ser objecte d'un relat intens i emotiu si la persona que el desenvolupa és un bon escriptor, com Albert Forns, l'autor d'aquest llibre. Sense heroïcitats ni esdeveniments extraordinaris, el trajecte vital d'un home del carrer també ens pot regalar una lectura agradable i sobradament amena.
 

Persecució

Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar. Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m’havia tret. L’olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l’olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo.

COMENTARI: Immersió dins el cantó fosc de les persones que, sota un mantell d'aparent normalitat, són capaces de cometre els crims més inversemblants. Atrevit joc de miralls entre els protagonistes de l'acció que van intercanviant alternativament els seus punts de vista per acabar de configurar un relat realment inquietant. Destacar l'impecable domini literari que l'autor exhibeix en cada una de les pàgines del llibre. En algun casos ens ultrapassa, fins i tot, amb la seva loquacitat.