21 de novembre 2020

Tiergarten, Berlín 1945

A finals d'abril del 1945, mentre les tropes de l'Exèrcit Roig s'acosten a Berlín per lliurar la batalla final contra l'Alemanya nazi, els animals del Tiergarten, el zoològic de la ciutat, perceben en l'aire la tragèdia. Homes i animals comparteixen un món lliurat a el caos i l'angoixa en què ni uns ni altres semblen tenir cap dret.
La referència al món dels animals, en què fins i tot els depredadors mostren una innocència primordial que desconeix la maldat, permet Grossman superar l'enfrontament polític per situar-se en la perspectiva ètica fonamental, la que fa a la vida de cada ésser individual. La figura de l'animal abandonat i perdut en una guerra que no comprèn, reflecteix la nostra condició, la d'éssers obligats a obeir les lleis impersonals de la història, en un món on ja no és possible exercir la llibertat.
Tiergarten, inclòs en el volum de narracions de Grossman Etern repòs i altres narracions, forma part de les obres de maduresa de Vasili Grossman i està escrit just abans de la seva obra mestra, Vida i destí.

COMENTARI:  Una sorprenent novel·la que retrata la caiguda de Berlín, i la consegüent desfeta del III Reich, a ulls del bestiari que habitava al parc zoològic berlinès. Un punt de vista molt original que aprofita l'autor per denunciar els horrors de la guerra que afecten a totes les espècies vives, tant humanes com animals. Es tracta d'un llibre molt curt que retrata unes entranyables relacions de bona convivència entre humans i animals, units i astorats davant les barrabassades de les classes dominants.
     

18 de novembre 2020

El consentiment

Seduïda a l’edat de catorze anys per Gabriel Matzneff, cèlebre escriptor de cinquanta, Vanessa Springora desgrana, tres dècades més tard, el control i la manipulació que aquell home va exercir sobre ella, enamorada en cos i ànima, i l’empremta inesborrable de la relació al llarg de la seva vida. De Matzenff, com Springora va descobrir ben aviat, eren àmpliament conegudes les relacions depredadores i impunes amb menors de setze anys que, a més, nodrien la seva obra d’escriptor amb fama d’apassionat. En aquest llibre extraordinari, Vanessa Springora explora la noció ambigua del seu consentiment, alhora que posa en qüestió les derives d’una època que arriba fins avui i la complaença d’un medi literari encegat pel talent i la celebritat.
«M’estic molts anys fent voltes dins la gàbia, els meus somnis són tot crim i venjança. Fins un dia que per fi arriba la solució, com una evidència: enxampar el caça­dor amb la seva pròpia trampa, tancar-lo en un llibre».

Testimoni i denúncia, aquest text refulgent, d’una lucidesa corprenedora i de gran força literària, ha provocat un terratrèmol a la societat francesa i ja s’ha convertit en un fenomen internacional, traduït a vint llengües.

COMENTARI: És un relat catàrtic, sincer i serè del que podem anomenar literatura autobiogràfica. L'autora descriu una experiència terrible que ha haver de sofrir enmig d'una societat extremadament permissiva que tolerava i honorava a personatges com Matzneff. Uns dolorosos episodis que no van poder ser corregits ni aturats per les elits socials i culturals de l'època, encara sota l'influx del «Prohibit prohibir» del Maig del 68. El consentiment és un llibre valent, curt i contundent que ha tingut un èxit extraordinari, tant a França com arreu del món.
                 

13 de novembre 2020

Ciència optimista

Les cèl·lules mare, la intel·ligència artificial, l'enginyeria genètica, els vehicles autoconduïts, la realitat virtual, els robots, l'exploració espacial... en un segle en què el creixement tecnològic ens sorprèn contínuament, Josep M. Mainat, capítol a capítol, tecnologia a tecnologia, ens posa al dia del que la Ciència està fent ara mateix per a nosaltres, però, sobretot, de com revolucionarà la nostra vida en un futur no molt llunyà.
En Mainat és un home del camp de l'entreteniment i, òbviament, no ha pogut evitar que aquest llibre li sortís entretingut, molt entretingut. Però en Mainat és també un apassionat de la Ciència, per això, aquest llibre és un compendi rigorós i ben documentat dels últims descobriments científics i de tots aquells avenços que ens meravellaran en els propers anys.
I, finalment, en Mainat és un home optimista. Per això les pàgines d'aquest llibre traspuen optimisme. Després de llegir-lo no et quedarà més remei que reconèixer que sí, que anem bé, que ens espera un futur brillant!

COMENTARI: El protagonisme mediàtic assolit aquestes darrers setmanes  per Josep Maria Mainat m'ha impulsat a emprendre la lectura del seu llibre científic que, com indica el títol, traspua optimisme. De lectura fàcil i ràpida, els catorze capítols que l'integren busquen un enfoc didàctic per poder accedir a uns continguts que, d'altra manera, ens passarien totalment encoberts. Un llibre que transmet una passió per la ciència optimista a càrrec d'un personatge multitask  que ha posat al descobert una de les seves dèries vitals.
                    

02 de novembre 2020

Martín Lutero

Quan Martí Luter va clavar les 95 tesis en un full de paper a la porta de l'església del castell de Wittenberg (Saxònia, Alemanya) el 31 d'octubre del 1517, va desencadenar un procés que va canviar el món occidental per sempre.
Les idees de Luter es van estendre com la pólvora. El seu atac a l'Església aviat va convulsionar Alemanya, va dividir Europa i va polaritzar les creences. Va desencadenar dècades de persecució religiosa, malestar social i guerra. A llarg termini, les seves idees, paradoxalment, van ajudar a trencar el domini de la religió en tots els àmbits de la vida.
Però l'home que va iniciar la Reforma va ser profundament defectuós, fonamentalista religiós, antisemita i políticament reaccionari. Era un fervent creient que vivia turmentat pels dubtes, un brillant escriptor que va donar forma a la llengua alemanya i un polemista violent i malparlat. Era un ex-monjo casat que va alliberar la sexualitat humana de l'estigma de pecat, però al mateix temps que ha insistit que les dones havien de mantenir-se en un lloc secundari.
 
COMENTARI: D'entrada, sorprèn molt el caràcter i la personalitat del protagonista, un home que sol passar –en curts períodes de temps– de l'amor a l'odi en les seves relacions personals on els seus amics de l'ànima es transformen en odiats enemics per més tard refer ponts i tornar-los a trencar, sense solució de continuïtat. Era una època on la religió s'imposava arreu, posant en perill la vida dels predicadors més agosarats. També sorprèn veure com una de les controvèrsies més discutides va ser la d'utilitzar el pa i el vi en el sagrament de la comunió. Avui en dia, això ens costa molt d'entendre-ho, però ja han passat més de cinc segles...