Tornarem a vèncer (I com ho farem)

Els dos màxims dirigents d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, l’un des de la presó de Lledoners i l’altra des de l’exili de Ginebra, concreten en aquest llibre escrit a quatre mans l’estratègia per aconseguir la independència. I ho fan sense eludir cap dels grans debats que han polaritzat la vida pública els darrers anys: unilateralitat sí o no, desobediència civil versus desobediència institucional, eixamplar la base o tirar pel dret... El resultat és un manual pràctic de com els republicans volen preparar Catalunya per a un embat guanyador amb l’Estat. Qui hi vulgui buscar retrets, s’ha equivocat de llibre. Només hi ha propostes de futur.

COMENTARI: El llibre està dividit en quatre parts: la gran victòria de l'1-O, la impossibilitat d'implementar el resultat del Referèndum, l'eixamplament de fortaleses i la correcció de febleses i els passos necessaris per assolir la victòria final: negociació, referèndum i desobediència civil. És la ruta proposada per ERC de cara a la consecució de la independència de Catalunya.

 

La lluita a l'exili

La continuació de M'explico: De la investidura a l'exili (2016-2017).
«Sento que he de protegir urgentment el que hem fet.
En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés.
Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d'èxit, i també punts baixos.
Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.»

COMENTARI: Després d'haver llegit la primera part, M'explico, tenia ganes de seguir el relat dels anys 2018, 2019 i començaments del 2020. Aquesta vegada la narrativa segueix mantenint l'interès i l'amenitat tot i què el clímax no pot mantenir el ritme frenètic dels dos anys anteriors. De totes maneres, el conjunt de l'obra és un testimoni fonamental d'uns fets transcendentals explicats pel primer protagonista de la història.

                                                         

L'any que va caure la roca

Un grup de joves d’un poble de muntanya no vol seguir la tradició familiar que els obligaria a quedar-se a casa conreant les terres. L’enfrontament amb els seus esdevé un combat tan constant com inútil. Fins que la matinada d’un diumenge del 1975, tornant de la discoteca, els set joves es troben amb un fet dramàtic que capgira les seves vides i la història del poble. La tragèdia que els cau a sobre, però, els planteja la possibilitat de  començar de nou, d’obrir les portes al somni d’una societat diferent, en sintonia amb els nous aires que bufen al país. El daltabaix sembla l’ocasió per repensar-ho tot.

 

COMENTARI: L'autor s'imagina una catàstrofe natural per construir un relat de més de trenta anys per constatar el despoblament del medi rural i les dificilíssimes possibilitats de subsistència, tot des del punt de vista de les vivències d'un grup d'amics del Pallars Jussà, als quals segueix des del 1975 fins els nostres dies.