Crims amb Carles Porta torna a aquella manera tan
particular de narrar les històries més fosques des de dins, fins al
punt que el lector té la sensació que coneix personalment l’assassí, que
li sent la veu, com ja vam poder presenciar a Tor: Tretze cases i tres morts. El 2017, els creadors de Crims van començar a col·laborar amb una secció al magazín de tarda Estat de Gràcia
de Catalunya Ràdio i, gràcies al seu èxit, al cap de poc el programa ja
tenia un espai propi a la graella del cap de setmana. Ara, a més, s’ha
adaptat a un format televisiu per a TV3.
COMENTARI: Aquest llibre torna a demostrar el talent natural de l'autor a l'hora d'esbudellar les històries més fosques de la crònica negra més propera. Les lectures es converteixen en una successió de fets i de dades, tan ben cuinades, que consumim amb avidesa, sempre a punt de demanar-ne més. L'estil de Carles Porta és molt peculiar, demostrant que és un autor tot terreny, tant hàbil pel relat escrit, com pel guió radiofònic i pel documental audiovisual. Gaudir de qualsevol dels seus productes és garantia de passar una bona estona molt entretinguda.
El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant
força temps he sospesat l’oportunitat de desar-lo en un calaix la clau
del qual la tinguessin generacions futures. Si n’he resolt la publicació
és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per
entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per
preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix,
que estigui lliure d’algunes agrors que tots hauríem volgut
estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat
d’autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en
directe.
Finalment, aquestes pàgines que llegireu, si teniu la bondat de fer-ho,
demanen una mica d’indulgència i generositat, perquè malgrat
l’honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns
dels passatges d’aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.
COMENTARI: D'entrada he de reconèixer que no tenia massa ganes de llegir aquest extensíssim llibre sobre uns fets que ja havíem seguit exhaustivament a través dels mitjans de comunicació. Malgrat tot, no vaig poder resistir la temptació de començar-lo i, d'aleshores ençà, no he parat de llegir. Està construït d'una manera molt amena que, sobretot a la part final, sembla derivar en una novel·la d'espies, tot envoltat d'un ritme trepidant que t'encomana l'estrès dels protagonistes. De segur que no agradarà a l'Oriol Junqueras, que hi surt molt malparat, ni al partit que presideix.
