En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l'interior
d'Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La
Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un
dels nois més populars de l'institut. També és el fill de la dona de
fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències
socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de
mantenir-la oculta.
Gent normal és una història delicada sobre
com una persona pot transformar la vida d'una altra. És també una
novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre
com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions
de poder i domini s'estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i
seductora, perspicaç i atrevida.
COMENTARI: Mentre estava passant les pàgines d'aquesta excel·lent novel·la, pensava en la sort que tenen algunes persones d'estar tocades per una vareta màgica que els permet escriure d'una manera tan extraordinària, com és el cas de Sally Rooney, una irlandesa de només vint-i-vuit anys, que escriu com els àngels. No es tracta només d'una novel·la d'amor que recull una trajectòria de quatre anys d'una parella, des de l'institut fins a la universitat, amb els seus corresponents altibaixos, sinó d'una magistral i aguda descripció de les contradiccions, temors i desencisos inherents a la pròpia condició humana. Potser d'aquí ve el títol.
Munic, 1931. Falta poc perquè unes històriques eleccions atorguin el poder als nazis. Els comissaris Siegfried Sauer i Mutti Forster s'enfronten a l'avorrit torn de dissabte quan el director de la policia criminal els avisa d'un succés en el número 16 de Prinzregentenplatz, l'habitatge d'Adolf Hitler. La seva neboda, Geli Raubal, ha estat trobada morta. Tot apunta a un suïcidi, però Sauer no està convençut. Alguns testimonis es contradiuen i ha desaparegut la petita esvàstica d'or que la jove sempre portava al coll. Les seves sospites són confirmades quan el mateix Hitler li demana que trobi al culpable i van apareixent notes signades amb una misteriosa H.
Després d'anys d'estudi de bibliografia i fonts inèdites, Fabiano Massimi destapa en aquest aclamat i revolucionari thriller literari les trames i les personalitats històriques que van protagonitzar un cas real que va estar a punt de canviar el curs de la història.
COMENTARI: Relat acurat de set dies de setembre del 1931 (des del 19 fins el 25) destinats a esclarir la mort de Geli Raubal, neboda d'en Hitler. En un primer moment tot apunta a un suïcidi però a mesura que avança la investigació es demostra que es tracta d'un assassinat. La novel·la és un thriller molt addictiu que barreja elements reals i elements ficticis però que no decau en cap moment, deixant-se consumir amb molta celeritat.
L'agost del 1947, Diana Athill va
emprendre un viatge de dues setmanes a Florència amb la seva cosina Pen,
amb el tren Golden Arrow. Escrit quan l'autora tenia trenta anys, però
publicat quan estava a punt de fer-ne cent, Diari de Florència
atresora les aventures i els records d'aquells dies inoblidables. En
aquestes pàgines l'autora ens parla de l'admiració que va sentir per
l'art i l'arquitectura florentines, del gust per la deliciosa cuina
italiana i de l'amistat amb homes d'una bellesa per a ella exòtica.
COMENTARI: Relat molt breu d'un viatge iniciàtic a Florència on l'autora mostra la veneració que sent davant una de les ciutats més impressionants del món, on la vellesa fa acte de presència a cada cantonada. Diane Athill també remarca l'experiència vital d'uns dies meravellosos a la capital de la Toscana.
Com ha arribat Catalunya a l’actual situació? Hi ha dues maneres de
saber-ho: seguint les explicacions dels seus propis protagonistes o
llegint aquest llibre. Segons els protagonistes, tot plegat ha sigut una
estratègia perfectament organitzada, liderada per uns grans estadistes a
la par que herois, que han dut el país a les més altes fites i a un pas
de la República. Llegint els articles de l’Albert Soler, recopilats
cronològicament en aquest llibre des de finals de 2016 fins a octubre de
2019, el que veiem són una sèrie d’actes ridículs duts a terme per uns
personatges d’òpera bufa, que no han aconseguit res més que divertir a
qui s’ho mira amb l’escepticisme amb què s’ho haurien de mirar tots els
periodistes. El lector triarà quina versió de la història li sembla més
propera a la realitat.
COMENTARI: En alguna pàgina d'aquest llibre l'autor esmenta a David Foster Wallace, escriptor nord-americà molt conegut per la seva novel·la La broma infinita (Infinite Jest, 1996) que, en el cas que ens ocupa, podríem reformular com el bucle infinit, una llarguíssima successió de pàgines que repeteixen i repeteixen les mateixes idees, sense solució de continuïtat. En fi, una nova versió del dia de la marmota.
Una carta a la mare, morta en plena joventut, obre aquest volum de
relats que dona vida a tot un seguit de personatges que conformen una
galeria viva i sorollosa. La Maria i el Pep, uns avis ben originals que
formen part d’una estirp de còmics dels d’abans de la guerra, en són els
protagonistes. Amb un estil directe i viu, des de la nostàlgia i la
ironia, Rosa Maria Sardà recrea un món perdut; un sac de records amb
catàstrofes, incidents, vacances, casaments i defuncions; les veus
entranyables dels coneguts, amics o parents estimats que sobreviuen amb
nosaltres. Una mortaldat que ella converteix en bocins de vida.
COMENTARI: Un poema i set relats breus conformen el cos d'aquest primer llibre que va publicar la coneguda actriu barcelonina. Vaig iniciar-ne la lectura per la bona crítica d'Esteve Miralles que havia aparegut al digital Núvol l'11 de juny del 2020.
