El 1958, quan va jubilar-se de la seva feina de jardiner municipal a
Praga, Tomàs Pàmies va començar a escriure les seves memòries, i les va
anar enviant a la seva filla Teresa perquè les hi passés a màquina sense
tocar-hi res. El relat autobiogràfic de la vida de Tomàs s’intercala
amb les reflexions que li adreça la filla des de París, deu anys més
tard, quan ell ja és mort. Les dues veus s’expressen des de les
respectives condicions d’home i dona de generacions diferents, que es
respecten però sovint discrepen, i que convergeixen en la passió per la
ciutat de Praga; el diàleg que teixeixen és punyent i ens dona un
testimoni colpidor d’uns temps crucials. Aquest llibre fascinant va
merèixer el Premi Josep Pla del 1970.
COMENTARI: El llibre és una autobiografia d'un antic lluitador comunista que es va haver d'exiliar després de la Guerra Civil. És un relat sincer que posa de manifest totes les virtuts i totes les misèries d'un home que va haver de portar una vida certament singular, marcada per un idealisme fronterer amb el fanatisme. M'ha agradat molt el recurs de l'autora a l'hora d'intercalar el text biogràfic del pare amb els contrapunts escrits per la filla, després de la mort del primer. Aquesta dualitat enriqueix i dota de major fluïdesa a una lectura que podem qualificar de plaent.
Daniel Kehlmann reinventa la novel·la històrica amb aquesta biografia ficcionada d'un personatge llegendari del folklore alemany: Tyll Ulenspiegel. Rodamón, artista i provocador, va néixer l'any 1600 en un ambient de pobresa i violència. Sent nen, descobreix la seva habilitat per entretenir a la gent, el funambulisme i fer malabars. El seu pare, un moliner que és també mag, empirista i curandero, aixeca les sospites dels jesuïtes i és acusat de bruixeria. Tyll es veu obligat a escapar al costat de Nele, la filla del forner.
Comença així un viatge a través d'un país devastat per la Guerra dels Trenta Anys en què Kehlmann teixeix amb mestria una xarxa de destinacions connectats, un elenc de personatges fascinants que protagonitzen aquesta epopeia monumental i còmica. Entre d'altres, un jove escriptor que desitja descobrir com és realment la guerra, un botxí malenconiós, un ruc que parla, un metge poeta, un jesuïta fanàtic, un savi que va falsificar els resultats dels seus experiments científics i Frederic V i Isabel d'Anglaterra, els governants exiliats de Bohèmia els errors van deslligar la guerra.
COMENTARI: L'autor trasllada a Tyll Ulenspiegel, el gran bufó de la cultura alemanya del segle XIV, a la Guerra dels Trenta Anys, tres segles després. L'obra ha estat molt ben acollida per la crítica en general, però a mi no m'ha despertat cap entusiasme.
La Mara Lincoln, aventurera incansable, organitza viatges exclusius
per als seus clients. El Xavi Vera, arquitecte d’èxit, rep l’encàrrec de
dissenyar la casa de la seva vida. La parella es disposa a brindar per
l’any nou en un hotel als Alps suïssos, amb els quatre amics de sempre.
Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que sembla. L’any que enceten pot canviar-ho tot.
Paraules que tu entendràs és un retrat esmolat de la
convivència. Una novel·la que explora les relacions de parella, els
secrets de cadascú i l’ús que fem de la veritat. Amb una combinació de
tendresa i ironia, de nostàlgia i recerca constant de la bellesa, els
personatges es mouen pels replecs de l’ànima, disposats a emocionar-nos.
COMENTARI: Xavier Bosch torna a incidir en les relacions sentimentals. Aquest cop centrant-les en parelles de llarg recorregut, amb els seus secrets i infidelitats que posen a prova l'estabilitat de cadascuna d'elles. L'altra gran protagonista d'aquest relat és l'arquitectura, disciplina que serveix a l'autor per fer el paral·lelisme amb la naixença, creixença i desenvolupament de les relacions humanes. Dues bones frases que no em puc estar de reproduir: «Si la forma s'esvaeix, la seva arrel és eterna» de Mario Merz i «No pots tornar enrere i canviar l'inici, però pots començar on ets i canviar el final» de C.S. Lewis. Segons sembla, el títol del llibre està inspirat per aquells versos de la cançó de Jacques Brel, Ne me quitte pas, que diuen: «Je t'inventerai / des mots insensés / que tu comprendras».
A mitjans dels anys seixanta, algunes universitats espanyoles van veure néixer una mobilització, cada vegada més organitzada i resolta, contra la dictadura franquista. El règim va respondre primer amb desconcert i de seguida amb represàlies sistemàtiques i una duríssima repressió policial que va deixar moltes víctimes pel camí. Aquesta obra reconstrueix els detalls d'una revolta estudiantil –no menys intensa que el Maig francès del 68–, i narra el compromís amb la llibertat de tants joves que van fer història i la van patir, van afrontar pallisses i penes de presó alhora que s'enamoraven i discutien entre cerveses i tabac sobre marxisme, psicoanàlisi i l'amor lliure. A finales de enero es centra així mateix en l'atzarosa peripècia personal de tres destacats militants antifranquistes: Enrique Ruano, un jove estudiant de Dret mort al gener de 1969 –fa ara cinquanta anys– durant un interrogatori policial, i Dolores González i Francisco Javier Sauquillo, advocats laboralistes i tots dos víctimes de la matança d'Atocha de gener del 1977, en la qual ella va resultar greument ferida i ell va morir a causa dels trets rebuts, tractant de protegir-la amb el seu cos. La emocionant història d'amor en la qual els tres es van veure embolicats –Lola va ser parella d'Enrique i, posteriorment, esposa de Javier- s'entrellaça amb els espeternecs d'un règim que va reprimir sense pietat als que, com ells, buscaven la platja sota les llambordes, i ens recorda a tots els fràgils començaments de la transició a la democràcia.
COMENTARI: La veritable protagonista del relat és Lola, una noia que va haver de sofrir l'assassinat de la seva parella i, vuit anys més tard, el del seu propi marit; resultant ella mateixa greument ferida amb seqüeles de per vida. Mai més apropiat allò de que la realitat supera la ficció. Dolorosament cert, amb una crueltat suprema derivada del procés de transició de la dictadura a la democràcia que, com sempre, va començar amb il·lusió i va acabar amb desencís. La pròpia protagonista sovint es preguntava si havia valgut la pena malbaratar la seva vida, havent de suportar tant de dolor.
1935. Mentre Europa es prepara per a una guerra funesta, 6 homicides dements, coneguts com «Els Sis Dimonis», es troben confinats en un manicomi en un castell d'una zona rural de Txecoslovàquia. Cada un d'aquests pacients té la seva pròpia història per explicar, totes elles tan fosques com pertorbadores. Utilitzant noves tècniques revolucionàries, el doctor Viktor Kosárek, un jove psiquiatre, té la missió de desentranyar els secrets dels seus assassinats.
Alhora, un assassí en sèrie anomenat «Davantal de cuir» als diaris va deixant una reguera d'assassinats per tota Praga. Eludint contínuament als seus perseguidors, tot sembla indicar que aquests perversos crims els hagués comès el mateix Diable.
Quins són els nexes entre aquest terrible assassí i els presos dements al castell de les Àguiles?
Només el Diable ho sap. I depèn de Viktor trobar la veritat.
Situada sota l'ombra de la foscor dels nazis que esclata a l'altre costat de la frontera de Txecoslovàquia, El aspecto del diablo és una novel·la plena d'imaginació i altament addictiva.
COMENTARI: Interessant novel·la negra que combina elements tan suggeridors com psiquiatria, criminalitat, nazisme, Praga i llegendes de l'Europa de l'Est. Tots ells curosament adobats amb una abundant quantitat de girs sorprenents i lògica sobrenatural.
